El govern ens ven gat per llebre

Fa un parell de mesos que es va fer públic: el president Sánchez forçà que la SEPI (Societat espanyola de Participacions i industrials) adquirís el 10% de les accions de Telefònica. La mesura no esdevé cap altra cosa que la resposta -a peu canviat- a l'entrada d'un fons saudí, que acabava d'invertir-hi una xifra similar. D'aleshores ençà, ningú no ens ha parlat de nacionalització. Ni tan sols la que jo anomeno "la voz de su amo". Més ben dit, la ministra portaveu, Pilar Alegría. Cada cop que obre el bec, ho fa des d'una trona predominant i prepotent. El to de totes les seves rodes de premsa és xulesc, perdonant-nos la vida.

En aquest cas, apel·len al fet que el conjunt de les principals economies europees participa en les "telecos" pel seu caràcter purament estratègic. Per tant, l'estat espanyol no n'és l'excepció. L'oposició política ho crítica amb la boca petita. Al cap i a la fi, en aplicació real d'allò que coneixem com alternança política, els governs del P.P. han dut a terme autèntiques obres d'orfebreria financera per a camuflar/diluir operacions de dubtosa legalitat. És clar que, mentre que qui paga la moma sigui el contribuent, res no importa. Tot "cola". Metafòricament parlant, dels gols per l'escaire ningú no se n'adona. 

En aquesta tessitura, no puc treure'm del cap els gairebé 57.000 milions d'euros esmerçats pel FROB en la reflotació del sector bancari, arran la crisi financera endegada l'any 2008. Llavors, a bombo i platerets, se'ns va perjurar -per activa i passiva, des del Ministeri d'economia i finances- que no costaria ni un duro al ciutadà. Per contra, el Banc d'Espanya va assumir que als volts d'uns 40.000 milions no s'arribarien a recuperar. Quina barra! Ara em pregunto -sense que l'executiu no respongui- com és possible que, després d'un boiant 2023, això no es pugui qüestionar i/o replantejar. Els grans bancs del país van tenir uns beneficis de més de 26.000 milions, després de pagar-ne 1.200 en el nou impost a la banca.

Es podria re-capitalitzar la guardiola de les pensions, que bona falta fa. Per tot plegat, la meva reflexió s'orienta a suggerir -reprenent el tema de la CTNE- si no fóra millor enfortir la solvència d'aquesta macro-empresa mitjançant la capitalització. No pas en base a la via de la regulació legal o jurídica. No essent així, tinc/tenim tot el dret a malpensar en línia amb l'enunciat que he triat pel títol.