Aragonès, no res!

Es repeteix la història del fantasma de l'òpera. Una novel·la que combina misteri, terror, caos i tragèdia: el que és el Principat aquests darrers anys, al cap i a la fi. Quin bagatge concret pot presentar del seu pas per la trona? Al meu entendre, cap ni un. D'altra banda, Junts manté la promesa del retorn d'en Puigdemont. Aquell a qui el periodista Albert Soler anomena com el "Vivales", amb gran sornegueria. Sense el nyap de l’amnistia, tanmateix, no podrà fer campanya a Catalunya. Els sociates provaran de driblar el cas Koldo. Fins i tot, ja veurem si no en surten pas escaldats o esquitxats els mateixos Pedro Sánchez i Salvador Illa, pels serrells corruptes de les mascaretes o el rescat d'Air Europa. Queda un sol pam net enlloc?

Mentrestant, l'executiu espanyol està en estat de shock. Fins a quin punt no l'afectarà la inestabilitat catalana a nivell de país? Tant ERC com Junts han demostrat clarament que són socis de poc fiar. Ací, la jugada és intentar agafar la majoria de partits a contrapeu. El mateix que va fer Sánchez en obtenir uns resultats pèssims, fa pocs mesos. 

Sequera, sectors sanitari-escolar i agrícola en peu de guerra. No cal afegir gaire coses més. Funciona quelcom? La prioritat catalana havia d'ésser el Hard Rock? Au va! Grans discursos, sessions parlamentàries caòtiques i buides de contingut, compareixences de la portaveu per a vendre fum un i altre dia... Hem avançat un sol bri? Estem ancorats al passat. Hi ha massa gent que viu de la moma política fa molt de temps, sense aportar gairebé res! Fem "tabula rasa". Apliquem la fórmula del "cau i net". El nucli de l'adagi llatí "res, non verba".

Ben bé, mirant la resta d'alternatives possibles, no veig altra cosa que molta buidor: Comuns, CUP, Podem, PP, VOX, potser una llista cívica d'ANC-ÒMNIUM i para de comptar. Tot plegat em genera desencís. Ho tornarem a fer... allò de deixar-nos entabanar per quatre xerrameques de mercadal?