El futur de la societat està en el iaios

El futur de la nostra societat està principalment en els iaios. Aquells que ja esta jubilats perquè els hi toca. Aquells que tenen 65anys i segueixen treballant 10 anys més perquè no saben que fer a la vida i aquells que fa 15 anys que es van jubilar i provenen  de les grans empreses que s’han anat venen a bocins com Telefònica i aviat Renfe que anirem veien trens xinesos per les nostres vies a meitat de preu que els actuals i ja veurem la puntualitat.

Només cal pensar una mica en el col·lectiu que segur anirà a votar les properes eleccions catalanes i europees? Doncs els iaios de casa nostra seran les persones en majoria que acudiran fidelment a les urnes a votar. Uns perquè torni Puigdemont i els altres perquè no aparegui mai en pintura. Però aniran a votar com a persones que durant molts anys van estar privats de democràcia i ara que tenen l’oportunitat l’executaran encara que no sàpiguen per on cau Suècia, ells fidels a la seva cita amb el vestit dels diumenges.

Mentrestant aquest fills i nets passaran olímpicament de les eleccions perquè ja n’estan farts i tips que els hi prenguin el pèl. Sinó els toca la moral anar a comptar vots, ni apareixeran per les urnes i els importa si manen els uns o manen els altres, mentre el transport públic no pugi anem bé i que no falti el wifi en els llocs públics. Uns avis que són com Europa en moltes famílies amb les seves ajudes a petits i grans cuidant la canalla, pagant l’electricitat i donant l’entrada del crèdit pel nou cotxe. Són el present i futur de la nostra societat. La resta de la societat sobrevivint.

Uns avis que són un dels pilars de la nostra societat i que de mica en mica i en aquesta comarca anem veient com s’ha convertit en una de les professions dels foranis que aterren a casa nostra. Uns iaios la mar de contents amb la pubilla colombiana que els explica com celebra en el seu poble de la selva els carnavals.

Ells són els que vetllen les nostres comunitats de veïns quan un fluorescent fa pampallugues o el cotxe de la veïna perd oli. Uns iaios que fa quatre dies ballaven a ritme del rap optimista i ara se’ls cobra 20 euros al mes per la piscina amb l’aigua més aviat freda quan fa quatre dies pagaven 5 euros. Ells es mereixen la piscina a un preu simbòlic i ja li explicaran a les forces de seguretat com s’arriba a fi de mes amb un sou de més de la meitat de la meitat d’aquests salvadors de la seguretat pública que apareixen miraculosament un parell de setmanes abans de les eleccions municipals.

Amb la escorrialles de pensions que tenim a casa nostra els iaios es mereixen entrada d’un euro al mes i transport públic en rodalies com a mínim. Ells que han passat una dictadura, una etapa pujolera i fa quatre dies el Covid, ja n’hi ha prou de demagògia i que doni el que toca i no només estatuetes sense compensació econòmica d’agraïment amb final feliç amb ram.

Volem uns iaios amb un ampli ventall d’activitats que les puguin portar a terme mentrestant fills i nets estan treballant i a escola. No cal que esperem per portar-los en una residència aparcats allí esperant els Tocats de canya per Nadal perquè moltes famílies ni això. Que tinguin activitats a uns preus bàsics i amb una reunió amb ells arreglaries moltes més coses que aquests assessors que tenim que ens costen un feix de bitllets i amb un Brisamar incert encara. Agafa uns iaios i fes un consell de savis amb quatre olives i unes fantes light ho mates. Els deixes parlar i no et preocupis que ens estalviaríem campanyes com el nou escut, el solet que ara fa quatre dies era tot amor, però això de l’amor no s’aguanta enlloc i hem anat al món de la música amb un dibuix molt bonic del Vendrell, però amb estanys un mica massa interiors.  

Els iaios no només serveixen per votar, omplir actes electorals jugar al dòmino i cuidar la canalla.

Aprofitem els recursos humans d’aquest poble i tot aniria millor i ens sortiria més econòmic el pastís. Però si vas amb la quinta amb gas a fondo a aquestes alçades de la legislatura, al final haurem cremat tots els papers pel camí. Sempre ens queda el sindicat que sinó espavilem malament. Després de la Sardana, ens fem capital de la Rumba i ho petem ja tenim aquí el grup per fer la presentació. Invitem a la Vegueria que els tenim més propers. Aquí hi ha nivell.