Un servei o una oportunitat, parlem-ne!

En els darrers temps hi ha un col·lectiu important de persones grans que prefereixen mantenir-se en les seves llars, envoltats de la familiaritat del seu entorn i en companyia dels seus objectes més estimats.

Per aquest motiu hi ha un augment d’empreses que garanteixen serveis donada la necessitat de trobar ajuda per a persones dependents grans en la llar. Les famílies cerquen professionals que garanteixin l’atenció i el suport necessaris sense haver de traslladar el seu parent a centres residencials.

Aquesta demanda ve acompanyada davant la manca de professionals experts, d’un gran nombre de pseudo-professionals que han trobat un filó d’ocupació en aquest sector, posant en perill la fragilitat de les persones i sobretot, la seva seguretat.

A voltes els educadors i educadores socials som testimonis de l’intrusisme que respon a la demanda de professionals en el tercer sector i en concret en el de l’atenció i cura dels més desfavorits.

M’ha arribat un cas, una denúncia d’un cas, que necessito compartir amb vosaltres amb el benentès que no és la mostra, per sort, representativa dels i de les professionals que treballen en aquest àmbit però sí que ens fa estar alerta.

El 19 de juny de 2018 es posa en coneixement dels mossos d’esquadra, en la comissaria A2 EIXAMPLE i es formula una denúncia per retirada abusiva de diners i compres no realitzades pels titulars de dues targetes de crèdit per part d’unes cuidadores/vetlladores.

Número de diligències 54153/2018 AT USCEIXAMPL. Aquestes persones, aprofitant la indefensió del matrimoni que atenien, l’esposa era gran dependent i el marit amb molts problemes físics i mentals, van retirar durant mesos, molts mesos, grans quantitats de diners en efectiu i van fer compres per un valor que superava els 200.000€.

Val a dir que aquests diners corresponien a la venda d’un apartament de segona residència a Castelldefels on havien gaudit de grans estàncies estivals i del que degut a les necessitats de cura i suport professional van haver de prescindir.

Cal agrair la gran professionalitat dels agents policials de mossos d’esquadra que van realitzar una intensa investigació on es detallava fidelment la retirada d’aquests diners i les compres relacionades per unes persones, aprop del domicili de les pseudo-professionals i d’altres establiments comercials.

Perquè quedi clar, en aquest cas no es tractava de compres per ajudar a l’economia domèstica i a les famílies de les treballadores en qüestió, sinó en serveis i objectes d’alta gama i relacionats amb el lleure. També convé tenir en consideració que aquestes persones estaven donades d’alta a través d’una empresa, que rebien puntualment el salari que corresponia per conveni i que realitzaven les seves tasques en un horari establert en el seu contracte laboral.

L’any 2021, en la sentencia 143/21 la secció 21 de l’Audiència Provincial de Barcelona, es va condemnar a dues de les 4 treballadores com a autores dels fets denunciats a quasi 6 anys d’empresonament i a indemnitzar les víctimes amb 120.000€.

És de rebut d’apuntar que una de les víctimes va morir el 22 d’octubre de 2020.

Un altra cas que ens ha arribat té com a protagonista també una persona gran i veïna de Cubelles. La sra. en qüestió, vídua, vivia en una casa sola. Un dia van aparèixer uns venedors que ella va obrir prèvia identificació.

Aquests li oferien adquirir diferents productes que es podien pagar amb microcrèdits, un sistema de venda legal que permet als compradors anar pagant els productes comercialitzats. Els venedors amb moltes habilitats comercials, es guanyen a la seva víctima fidelitzant les seves compres, un cop restituïda la totalitat del crèdit obtingut, tornen a la càrrega visitant a la pobre senyora amb una nova comanda.

Hom pot creure correctament que no hi ha cap trampa, donat que el mercat és lliure i és voluntat del comprador o compradora d’adquirir o no aquest o altre producte. La trista realitat és que una sra. que depèn d’una pensió de viduïtat molt justa, queda enganxada a una roda de deutes, amb l’excusa que aquests productes li faran la vida més planera. La persona en qüestió acaba essent víctima de les seves factures mensuals.

En ambdós casos els i les delinqüents juguen amb la vulnerabilitat de les seves víctimes i ataquen la seva confiança. I és que l’abús econòmic a la gent gran és un maltractament donat que aquestes persones perden la seva autonomia financera fins al punt que no poden resoldre els problemes del dia a dia. La invisibilitat fa que aquest sigui un problema actual greu i sobretot no percebut per a la societat. I és que el gènere, l’edat i la dependència són elements que ens han d’ajudar a de determinar la vulnerabilitat de les persones grans i sobretot el risc d’esdevenir víctimes d’algun tipus d’aprofitament per part de persones sense escrúpols.

Els educadors i educadores socials intentem proposar programes de sensibilització i informació a la societat, per evitar la vulnerabilitat i per tal que professionals preparats i supervisats tinguin cura de les persones d’una manera responsable i respectant sempre la seva voluntat.

El dia 15 de juny es celebra el Dia Mundial de la Presa de Consciència de l'Abús i el Maltractament vers les Persones Grans.

Manifest del Consell de la Gent Gran de Catalunya 

“El 19 de desembre de 2011, les Nacions Unides van reconèixer l'abús i el maltractament envers les persones grans com un problema social mundial que afecta la salut i els drets humans de milions de persones i una qüestió que mereix l'atenció de tota la comunitat internacional. Segons la Declaració de Toronto per a la Prevenció Global del Maltractament de la Gent Gran de 2002, el maltractament envers les persones grans es defineix com l'acció única o repetida, o la manca d'una resposta adequada, que causi danys o angoixa a una persona gran i que tingui lloc dins de qualsevol relació on existeixi una expectativa de confiança (OMS, INPEA 2002).

Cada 15 de juny se celebra aquest Dia Mundial que, entre els seus objectius, es planteja incrementar la consciència pública internacional sobre la violència i l'abús contra la gent gran, a més de promoure la investigació i la formació sobre aquesta qüestió.” Drets Socials, GENCAT.   

Joan Rodríguez i Serra és educador social

joanr.educadorsocial@gmail.com