El Baix Penedès, una llum que no es veu

Tot bon tècnic d’imatge sap que un espai situat entre dos focus pot quedar ocult encara que estigui il·luminat. La visibilitat és una qüestió de contrast, i si s’aplica massa llum en els extrems, la part central pot quedar oculta.

I això és el que ens passa al Baix Penedès. Ens situem just en mig de les dues principals àrees urbanes de Catalunya, en mig del camí de Barcelona a Tarragona. Per molts som només el paisatge que es veu des de la finestra del cotxe o del tren quan anem d’una capital a l’altre.

Però aquesta invisibilitat relativa (el Baix Penedès, malgrat tot, té llum pròpia) no es deu a una suposada malvolença capitolina si no a la realitat territorial que tenim a Catalunya.

Governar Catalunya no és fàcil. No només per què, malgrat ser petit, siguem un país variat i complex, si no, sobretot, per que patim una gran macrocefàlia. Un 65% dels seus habitants (més de 5 milions sobre una població de 8)  es situa a menys de 50km de la Plaça Catalunya. O dit d’una altre manera, més de 6 de cada 10 catalans es concentren, només, en el 20% del territori. Els altres 4 ens repartim pel 80% del territori restant.

No pot ser fàcil governar aquesta realitat. Per força, el pes, la gravetat, que exerceix aquesta MacroCapital ha de distorsionar la percepció, de qui ha de governar, de la resta del País. No podem obviar que 6 persones juntes, amb problemes comuns, criden, es fan escoltar i es visualitzen més que 4 que, a sobre, estem escampats i tenim cada un de nosaltres problemes diferents.

I no podem oblidar, no hem d’oblidar mai, el pes que té aquest 60% a l’hora de decidir qui ha de governar-nos; ni  les circumscripcions electorals ni la llei d’Hondt impedeixen del tot que el pes de 40% restant quedi diluït.

Ara tornen a venir eleccions. Ara tothom prometrà i jurarà amor etern a la nostra terra i a la nostra gent. Aquest és el joc de cada campanya electoral i, com sempre, més que paraules s’han de demanar garanties. Com hem dit, hi ha més ignorància que malvolença cap a la nostra comarca.

Si al situar-nos entre dos focus ens invisibilitzen, l’únic que podem fer es obrir-ne un de nou, i de color diferent per que sàpiguen que existim. Estem a la perifèria de Tarragona i Barcelona i si no som visibles acabarem sent el seu pati del darrera, aquell espai que ningú veu i on es deixen les andròmines i els trastos que ningú vol.

Ara és el moment de reivindicar les agrupacions polítiques locals i comarcals pròpies que, en el format i les aliances que es considerin, siguin capaces de donar veu a la nostra comarca; que expliquin, plorin, cridin i faci visible el Baix Penedès.

Les invisibilitats existents a la Capital només podran ser diluïdes si algú que coneix, estima i defensa el sentit del Baix Penedès, les senyala amb el dit.

Josep M. Puche Fontanilles

Regidor de Bonastre