República

1 d’Abril – La fi d’un somni

Refugiats de Màlaga a l'estadi de Montjuïc. Antoni Campañà

Refugiats de Màlaga a l'estadi de Montjuïc. Antoni Campañà

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

A l’hora, més de mig milió de republicans fugien cap a França, entre els quals una bona part dels intel·lectuals, homes i dones, més destacades de l’època.

A més d’aquesta tragèdia personal, s’ha d’afegir la fi d’un somni: el que va representar la II República Espanyola. Un període històric curt, molt curt, que va des del seu inici amb el primer Govern Provisional, el 14 d’abril del 1931, fins a l’última reunió de la Diputació Permanent, celebrada a París, els dies 31 de març i 1 d'abril del 1939.

Tant poc temps i tanmateix, una transformació política i social tan profunda. En un país on la major part de la població vivia a l’entorn rural, amb uns nivells d’analfabetisme brutals i on l’església tenia un poder absolut en tots els àmbits socials, la II República va representar un somni de transformació, lamentablement efímer.

Els grans projectes renovadors de la II República com van ser la descentralització de l'Estat, la igualtat de la dona, la reforma agrària, la laïcitat de l'Estat i l'educació pública i gratuïta, i que tantes il·lusions i expectatives van generar entre un poble empobrit i oblidat, van acabar de la pitjor manera.

La fi d’un somni, d’un somni col·lectiu de progrés, de justícia i d’igualtat. Això és el que va representar l’1 d’abril del 1939.

Mª Jesús Parra Sánchez

Garraf per la República

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local