Com viuen els adolescents les desigualtats socials?

Segons Oxfam Intermón “l'1% més ric del planeta posseeix tanta riquesa com el 99% restant. La desigualtat entre els més rics i els més pobres segueix en augment, i és ja un dels principals desafiaments del nostre temps. Els nivells de desigualtat existents soscaven els nostres esforços per erradicar la pobresa, erosionen la cohesió social i suposen una amenaça per a la salut de les democràcies.

Però la creixent desigualtat en termes de riquesa és només la punta de l'iceberg. Per sota s'amaga una complexa relació de desigualtats múltiples en termes de renda, d'accés a serveis socials bàsics, o a recursos productius; desigualtats entre grups ètnics, entre homes i dones, o entre zones geogràfiques. Aquestes desigualtats no són inevitables; poden reduir-se si s'apliquen les polítiques públiques adequades i, especialment, si corregim els desequilibris actuals en les relacions de poder i modifiquem les idees i creences injustes que les sustenten.”

Les desigualtats socials ens fan adonar-nos que els recursos i les oportunitats que gaudim les persones ens permeten poder participar en la societat a nivell econòmic, laboral, polític, cultural, de salut, etc. i que aquestes es van reduint quan la classe social, el seu poder adquisitiu, va de mal en pitjor.

L’exclusió social s’esdevé segons molts investigadors com una situació d’acumulació i combinació de factors i desavantatges sobre alguna persona, en un temps concret, vinculades sempre als aspectes de la seva vida personal, social, cultural i política.

A Catalunya, des de fa molts anys, som sabedors que hi ha desigualtats socials, des dels anys 90 podem llegir en diverses publicacions que existeixen massa desigualtats en referència a l’esperança de vida i molts altres indicadors de salut.

És evident que les desigualtats han empitjorat en els darrers temps vinculades a la crisi financera. En aquest sentit també s’ha evidenciat un increment de les situacions de vulnerabilitat i d’exclusió social.

Qüestions com la pobresa econòmica, l’atur i la precarietat laboral, els problemes per accedir a un habitatge digne i els casos de la pèrdua de l’habitatge no ajuden. Tampoc els problemes en l’accés als serveis sanitaris, la manca d’accés a l’educació i la formació entre altres, han provocat més exclusió social.

Observem doncs, com les situacions de pobresa i d’exclusió social viscudes durant la infància tenen conseqüències que acompanyen a les persones que les han patit durant la resta de la seva vida.

També que el sistema socioeconòmic no garanteix que infants i joves no pateixin directament aquesta exclusió social. Ningú pot garantir la igualtat d’oportunitats. Existeix doncs una realitat de desigualtat d’oportunitats entre els joves dels nostres barris.

Els educadors i educadores sabem que cal tenir present que els adolescents amb els que treballem seran els líders de la nostra societat, per tant és molt necessari que des de joves siguin conscients que el seu món no és l’únic que existeix, que cal conèixer i restar informats.

Si consultem les dades a la xarxa podem observar que a casa nostra la xifra de pobresa supera a la mitjana de la UE.  Un 30,5 % de menors de 16 anys viuen en situació de pobresa i exclusió social a Catalunya.

Per tant hem d’exigir a les administracions garantir que tots els infants i adolescents, gaudeixin de les mateixes oportunitats en l’educació, en la salut i en el respecte dels seus drets més bàsics, visquin on visquin.

A banda també s’ha de garantir el dret a viure en família. Cal evitar per tos els mitjans possibles la malnutrició infantil i el maltractament envers infants i adolescents. L’accés als recursos està relacionat amb les condicions de vida de les persones. Salut, habitatge, alimentació, disposar o no de recursos, condicionen la nostra integració a la societat.

La desigualtat ens permet observar la relació entre els recursos i el poder. Cal tenir un cert grau de poder per defensar els propis interessos. Un accés desigual als recursos genera dinàmiques d'identificació col·lectiva al temps que aporten unes condicions de vida similars. Les polítiques d’austeritat i els intents de bloquejar la protecció social provoquen que els agents socials ens transformem en solucionadors dels problemes quotidians de les persones.

Per la Fundació Bofill, “les desigualtats socioeconòmiques tenen un elevat impacte en les oportunitats educatives d’infants i joves. L’educació en el lleure, les activitats extraescolars, la formació esportiva i artística, les interaccions socials, les experiències de vida, els viatges, els jocs... poden esdevenir potents elements de desigualtat i manca d’oportunitats. Un dels grans reptes és com es poden connectar els aprenentatges que provenen de l’educació́ no formal i informal, amb l’educació́ formal”... “També s’ha de tenir en compte l’escletxa digital, entesa com la distribució́ desigual en l’accés, l’ús o l’impacte de les tecnologies digitals.”

Per la ONG Mans Unides, “ la pobresa afecta les persones de maneres diferents segons el grup d'edat, gènere, pertinença ètnica, religiosa o ubicació. Els nens, en particular, són un dels grups més vulnerables a la condició de pobresa per la seva dependència física, emocional, econòmica i social, com també a la manca d'autonomia de les famílies i de les institucions.

Avui tenim la tecnologia i la capacitat de produir aliments suficients per abastar tota la humanitat. El problema, però, no es troba tant en la producció com en la distribució dels recursos, coneixements i mercats i l'accés desigual a aquests. L'objectiu d'erradicar aquesta pobresa extrema passa doncs per millorar en aquest aspecte, i aconseguir un repartiment més just dels recursos i el seu accés”.

Per tant s’ha de reconèixer que quan hi ha una disminució de la desigualtat es fa un pas endavant en la cohesió. Segons l’Idescat la taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE) a Catalunya va ser del 24,4% l’any 2023, tres dècimes menys que el 2022 (24,7%).

Els educadors i educadores socials sabem que l’educació és molt important per reduir les desigualtats. L’escola bressol juga un paper molt important, esdevé un element igualador. També pensem que les desigualtats estructurals s’agreugen; per evitar que la desigualtat social segueixi creixent les diferents administracions han de lluitar i treballar. Els referents socials juguen un paper determinant, com a coneixedors de la situació social de les famílies i poden donar resposta no només a la situació dels infants sinó també a la resta de la família.

“Oferir educació infantil de qualitat de 0 a 5 anys a nens i nenes desfavorits pot simultàniament reduir la desigualtat i augmentar la productivitat”, assegura el premi Nobel d’Economia James J. Heckman.

S’ha de poder garantir una educació extraescolar, un dret per a tots els infants i adolescents, amb una oferta d’activitats equilibrada, equitativa, inclusiva i de qualitat. Les desigualtats incideixen d’una manera diferent segons l’edat, el gènere, l’ètnia, la religió, entre d’altres. Els infants, mancats d'autonomia, esdevenen el grup més vulnerable en tenir una dependència física, emocional, econòmica i social.

“Les condicions de vida de la infància són un indicador directe de com una societat compleix o no la igualtat d’oportunitats i la justícia social. És a dir, ens mostra fins quin grau garanteix un bon inici (a good start) a tots els infants i adolescents que n’estimuli les potencialitats, i que neutralitzi alhora la influència desigualadora dels seus orígens socials i de renda. La pobresa infantil és el principal obstacle en aquest objectiu i és el resultat de com la desigualtat socioeconòmica afecta l’etapa més sensible del cicle vital. En la infància s’acumulen majors riscos socials amb seqüeles i conseqüències posteriors en les transicions juvenils i en l’edat adulta en termes de salut, de nivell educatiu, d’ocupació i d’ingressos”.  Xavier Martínez-Celorrio és Investigador del CRIT de la Universitat de Barcelona (UB).

Joan Rodríguez i Serra és educador social, (joanr.educadorsocial@gmail.com)