Tres segles d’Immanuel Kant

El filòsof austríac Karl Popper defensava que havia estat un mestre dels drets humans i de l’emancipació a través del coneixement. Els seus principis van sacsejar els ciments del món del segle XVIII. Si més no perquè els va enriquir i aprofundir.

Fill de família humil, deia meravelles de la seva mare. Mantenia que el seu mestratge li havia reportat un efecte altament positiu. Era un home rutinari, que defugia les grans emocions. Mai no viatjà lluny de Könisberg, la vila que l’havia vist néixer. Se n’anava a dormir puntualment a les 10 i es llevava al cap de set hores. Ben d’hora per a preparar classes i escriure. Entenc que aquest bon costum diu en favor de la seva fondària com a pensador i professor.

La societat actual evidentment no és pas una bassa d’oli. No seria la mateixa, però, sense algunes de les seves grans obres: "La crítica de la raó pràctica / La crítica de la raó pura / La crítica del judici", entre d’altres. Encara aniríem pitjor. Sense anar gaire lluny i sense voler, penso malauradament en dos dels grans conflictes bèl·lics actuals (Gaza i Ucraïna). Quin horror! Com és possible que ni la comunitat internacional ni un organisme com la ONU hagin estat incapaços de posar fi a aquest salvatgisme ferotge, ja des del primer moment? On rau el concepte de la dignitat de l’ésser humà, la igualtat entre pobles i la pau?

Per què l’home no creu en la llibertat i la vàlua transformadora de l’educació? Aquest tercer centenari hauria d’esdevenir una ocasió propícia per a passar pel "confessionari" d’una revisió d’eixos cabdals en la nostra vida. Cal projectar un nou trampolí que revifi els principis democràtics d’una il·lustració efectiva. Ens convé -sí o sí- esmenar aquest descarrilament, dessota un prisma molt més espiritual i existencial, si se’m permet expressar-me així.

"No hi ha un camí per a la pau. La pau és el camí". Aquesta frase lapidària correspon a Mahatma Gandhi. Ens posem les piles?