La soldada

Ara que dissortadament estem vivim un conflicte a la zona de Gaza on les tropes israelianes han ocupat el territori Palestí i entren a sang i foc a les ciutats prèviament derruïdes pels efectes dels bombardeigs de l’aviació i des de terra. Ara, doncs, quan les imatges dels soldats són habituals a les portades dels diaris ja sigui entrant en combat o en moments determinats d’ocupació d’espais o  en operacions a la reraguarda o a les zones conquerides, ara doncs diem és el moment de llegir el llibre La Soldada. És la manera d’entendre l’exèrcit des d’un altre punt de vista, ni herois, ni èpica ni res que s’hi assembli.

No és la primera vegada que es novel·la la incorporació a l’exèrcit i la vida que es porta dintre, amb els elements propis de les relacions entre les persones que conviuen durant moltes hores en espais no excessivament grans com per poder trobar alguns espais de solitud buscada o de poder fer algunes activitats que marxen dels que és habitual en el períodes d’estar a l’exèrcit.

A Israel el servei militar és obligatori, llevat per una minoria ultra ortodoxa, durant dos anys els joves estan actius en formació militar i encara després durant molts més anys estan a la reserva. Com hem vist en el darrers temps de la guerra a Gaza s’han mobilitzat molts d’aquests reservistes que reben preparació i sempre han d’estar disposats a acudir a les crides quan hi ha algun conflicte.   

Paulina Tuchschneider va néixer en 1987 a Polònia. En 1989 va emigrar a Israel en el primer avió que es va enlairar de Varsòvia amb destinació a Tel Aviv. És una desertora en sèrie: va abandonar l'Exèrcit, els seus estudis d'art i també els de muntatge cinematogràfic. Avui és muntadora de vídeo en el programa Hamakor (La Font), aclamada sèrie de recerca israeliana, i és una àvida aficionada als temes d'actualitat i al cinema documental. Paulina resideix en Ramat Gan, on viu amb els seus gats i la seva parella. És autora de diversos relats que s'han publicat en diverses revistes. La soldada (2022) és la seva primera novel·la, a partir de la qual ha escrit un guió per a la seva adaptació cinematogràfica, actualment en fase de preproducció. El seu pròxim llibre veurà la llum en breu.

“No pensava mai seriosament en el conflicte, ni en la pau, ni en els palestins”, confessa en un moment donat la narradora de la novel·la. Aquesta afirmació correspon a la protagonista que es la pròpia autora la Paulina Tuchschneider en el decurs de la seva accidentada estada a l’exèrcit. La Paulina és una noia que va arribar a Israel procedent de Polònia. Va arribar-hi quan tenia 2 anys amb la seva mare que més aviat es movia en cercles progressistes i radicals fins el moment en que es reclutada i ha d’anar a complir el seu servei militar obligatori. Fins aquells moments havia tingut una existència més o menys feliç, una adolescència carregada de somnis i amb una activitat típica de la gent jove que s’encara al futur.

Tot això acaba el dia que s’incorpora a l’exèrcit. Deixa doncs tot el seu món per sumar-se a una colla de joves que com ella són trasplantats d’una quotidianitat més o menys satisfactòria, festes, estudis, relacions amb la mare i les veïnes a formar part d’una lleva de soldats que hauran d’afrontar la vida a l’exèrcit i a acostumar-se  a viure en un grup divers i complex i entra en una mena d’espiral de sensacions negatives que fan que passi més plorant que fent altres coses.

Només segueix les ordres com una autòmat.

La novel·la explica doncs com un canvi radical en la vida de les persones pot acabar ensorrant el que fins aquell dia havies anat creant.

Ingressa a l’exèrcit i a partir de llavors tot està fet a base de les ordres i els temps indispensables per cada acció, el menjar, la formació, les dutxes, els horaris que fan que la jornada sigui no només esgotadors sinó carregat d’incongruències i ritmes que més aviat s’escapen al seu control i que es fan per una anorreant rutina.

I naturalment hi ha el temor la por a no sortir-ne en vida. La jove no vol morir, té encara molt camp per córrer i ell no ha triat estar en una base militar perdent el temps i amb possibilitats de morir per les bombes dels enemics, als quals no ha vist mai, o pel foc amic amb algun projectil que vagi en mala direcció.

I naturalment en aquesta situació en que ha de viure amb altres noies en una mena de promiscuïtat que no la satisfà, o bé, en situacions en que no acaba de comprendre el perquè de les coses que li són ordenades. I hi ha també la voluntat de protecció, de saber que no pot quedar-se allà.

I així és fa la reflexió ¿No aguantaba que todas sonrieran, que nadie dudara, que nadie cuestionará nada. No había nadie que insinuara al menos, la posibilidad de rebelarse, nadie que dijera “¿Y si esta vez no volvemos? ¿Y si esta vez nos mudamos de casa con las cebollas y el alcohol?...

Aquets pensament es redobla cada cop que baixa de permís a casa seva i veu la normalitat en que viuen els seus veïns.

Allà lluny de l’amuntegament, la pudor de treballar a les cuines, els olors corporals que al final acaba envaint-ho tot, les novatades, les ordres dels superiors sense gaire sentit.

Tot plegat fa que quan hi hagi una alarma per un atac la Pauline  acaba tenint un seguit d’atacs d’ansietat que fa que finalment deixi la base i torna a casa seva.

Un relat realment dur, que ens mostra com algú pot anar perdent la seva personalitat però alhora una reflexió contra l’exèrcit i sobre  aquells que prenen decisions lluny d‘on els soldats, les soldades estan patint les conseqüències d’una guerra contra un enemic que potser no veuen mai però que saben que estan en algun lloc.

La novel·la desprèn un antimilitarisme militant, no hi ha cap mena de sentimentalisme vers la nació i la pàtria, no hi ni èpica ni res que s’hi assembli. Una descarnada visió del servei militar d’uns joves i la seva salut mental en unes situacions límits.

Impactant, dura, però carregada d’ironia per la denúncia que es fa i per la manera com es fa, a vegades, desenfadada, en les crítiques sobre un sistema uniformitzador i també per les descripcions dels sentiments i sensacions que tenen en alguns moments d’aquets joves convertits en militars.

La soldada
Paulina Tuchschneider
Traducció Esther Cross
Col·lecció Largo Recorrido,194
Editorial Perifèrica
Càceres, gener 2024