Avui parlem del racisme entre els joves...

Segons enciclopèdia.cat “el racisme és una doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de la qual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmica, a segregació social o àdhuc a destrucció física.

De fet és una forma activa d’etnocentrisme, comuna a tots els grups humans. El racisme blanc és un fenomen relativament recent, iniciat als segles XV i XVI i que culminà al segle XX amb les doctrines imperialistes. Alguns autors anglesos —R. Kipling n’és el representant més contemporani— defensaren, influïts pel darwinisme, el destí de les nacions d’Occident com a potències civilitzadores en una concepció eurocèntrica i colonial del món. A França, Henri de Boulainvilliers havia estat ja l’iniciador —amb les seves obres, totes pòstumes— de la formulació teòrica del racisme, en intentar demostrar que la noblesa procedia de la raça dominant dels francs (Essai sur la noblesse, 1732). Més tard J. A.Gobineau defensà (entre el 1835 i el 1855) en el seu llibre Essai sur l’inégalité des races humaines, que obtingué molt ressò en els estats meridionals dels EUA i a Alemanya, que la raça blanca és superior a totes i que dins aquesta la branca més pura és l’ària. Aquestes tesis serviren al nacionalsocialisme alemany per a portar a terme, a partir del 1933, una lluita entre la raça ària i els altres pobles que comportà l’extermini de milions de jueus i molts gitanos. En algunes guerres d’alliberament per part d’antigues colònies hi ha hagut fortes lluites racistes amb l’únic objecte de perpetuar el poder de la metròpolis. El racisme ha comportat així mateix, en alguns estats africans, la supressió física de tribus senceres enemigues de la tribu governant. A Amèrica el racisme començà amb la gran aportació d’esclaus negres que substituïren els indis en els treballs més pesats al camp i a les mines. Als EUA, el racisme sorgí, de fet, al segle XIX als estats sudistes, on la monocultura del cotó comportava la utilització d’una gran quantitat d’esclaus negres com a mà d’obra; tot i que el president A. Lincoln abolí l’esclavatge (1862), el racisme perviu encara amb virulència allí on la minoria blanca creu que pot ésser desplaçada per la majoria de color; contemporàniament, en la dècada dels seixanta, alguns moviments negres, com el Black Power, iniciaren la defensa dels drets de la població negra com a resposta a la discriminació. A Europa hom pot trobar encara avui certes formes de racisme en alguns països més desenvolupats, en relació amb els treballadors provinents de la Mediterrània i del nord d’Àfrica”.

El racisme entre els joves es combat amb més educació. El racisme, la xenofòbia i la discriminació de les persones pel seu origen, religió i/o gènere són qüestions arrelades des del temps colonial d’Occident fins l’actualitat.

Els educadors i educadores socials observem amb preocupació un augment dels moviments d’extrema dreta, grups intolerants vers els altres, amb unes conseqüències molt greus per a la vida de moltes persones.

I és que podem sentir discursos excloents que fomenten la por i l’odi. Cal doncs recuperar els ideals d’autors i autores des de la literatura o la creació artística que han anat denunciant qualsevol prejudici, el racisme en definitiva.

Entre els joves podem observar una actitud cap a la diferència que va variant segons l’edat. Com més petits, hi ha innata una curiositat inicial, els infants esdevenen més flexibles i oberts. Quan van creixent, amb una gran presencia dels estereotips, els grups i les relacions van essent més estables i rígides.

Els educadors i educadores socials creiem que s’han de proporcionar eines, recursos i coneixements per entendre el racisme com a mecanisme estructural d’opressió. Cal doncs reflexionar sobre el paper que cada ésser humà assumeix al respecte. Hem de promoure doncs, unes narratives i pràctiques comunicatives que siguin transformadores i sobretot, no racistes.

També creiem que cal acabar amb els rumors, els estereotips, els prejudicis i les discriminacions des d’una perspectiva antiracista.

Segons el Consell d’Europa, “...tot i que el suposat "els migrants roben els nostres llocs de treball" va ser desacreditat per innombrables estudis acadèmics, investigacions estadístiques i anàlisis econòmiques (...) aquest argument continua alimentant el discurs xenòfob. S'ha usat per justi­ficar polítiques de discriminació i incitar accions contra persones migrants, refugiades i aquelles que els donen suport.”

Hem de lluitar contra els prejudicis, posicionar-nos clarament contra els judicis no comprovats en el que es basen els estereotips. El significat de l'expressió "prejudici" ens ho diu tot, “jutjar prèviament”, fer nostra una actitud prèviament establerta que ens condueix a generalitzar les experiències. Com en el cas dels estereotips, els prejudicis poden ser positius o negatius (o neutres).

Els rumors són discursos elaborats específicament per ser creguts, que es transmeten de persona a persona i amb una ràpida extensió, amb l’apunt d’unes dades per comprovar la seva veracitat. No és res més que un munt d'especulacions no contrastades que s’apunten com a certes, condicionant directament la nostra visió del comportament d’altres persones.

I és que racisme, segons el Diccionari de la Llengua Catalana , “és la doctrina que propugna la inferioritat d’unes races o ètnies humanes respecte a les altres, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc.” El que cal destacar d’aquesta definició és la idea d’inferioritat d’un grup humà respecte a altres, ja que la raça com a tal no es considera un concepte operatiu amb capacitat per definir grups humans. Quan es parla de nou racisme o de racisme culturalista o diferencialista, en substituir-se el referent biològic per un referent sociològic com la cultura, de forma que les persones queden vinculades a la seva cultura d’origen, que es considera incompatible amb altres cultures, la qual cosa fa impossible la seva convivència en un mateix territori”.

Tots i totes hem de pensar que una conducta racista provoca la desigualtat de tracte i de drets, doncs ens obliga a fer una classificació de les persones en grups segons el color de la pell o el seu origen ètnic, racial o nacional.

Penseu que el rebuig de la comunitat científica i d’una part important de la societat, a les conductes racistes que provoquen discriminació per motius d’origen racial i ètnic encara són habituals.

A voltes la discriminació pot ser directa, és el cas d’aquella persona tractada d’una forma diferent que una altra en una situació semblant. Indirecta quan aquesta està en una situació de desavantatge vers altres persones.

Quan parlem de xenofòbia ho fem davant del rebuig o l’odi vers persones d’origen estranger. No sempre la xenofòbia s’aplica a tots els estrangers, ve relacionada sobretot per la seva situació socioeconòmica.

El discurs racista i xenòfob està estretament relacionat amb certes conductes discriminatòries i les podem veure en les notícies a la premsa, programes de ràdio o televisió, o discursos públics.

S’aplica un discurs que ve a justificar, a normalitzar i a difondre les conductes racistes i xenòfobes, relacionant-les sovint amb una determinada conducta incívica o delictiva i posant l’ull directament sobre una ètnia, generalitzant i adduint que tots els membres d’aquesta comunitat tendeixen a delinquir.

Per Nora Ayad El  Assassia,“actualment, el racisme continua sent un dilema intensiu. Malgrat alguns progressos, encara hi ha actituds i comportaments que mantenen la discriminació basada en la raça, l’ètnia i altres característiques personals. És important desfer els mites que envolten aquest problema. Un dels mites més greus és creure que el racisme ja no existeix en la nostra societat. La realitat és que encara és vigent, i es manifesta en petits actes quotidians que exclouen certes comunitats. Un altre error comú és veure el racisme com un problema individual, quan en realitat és fruit d’estructures socials i culturals. Un tercer mite és pensar que el racisme només afecta les persones directament discriminades, quan en realitat té un impacte profund en tota la societat. En resum, combatre els mites del racisme és fonamental per construir una societat més justa, on tothom pugui viure lliurement sense por de ser discriminat per la seva identitat“.

Els educadors i educadores socials sabem que s’ha de conscienciar amb reflexions que ajudin a trencar amb els mites i estereotips racistes. Quan treballem amb infants, adolescents i joves posem molt d’interès en la lluita contra el racisme. Cal treballar amb l’objectiu que adquireixin una mirada crítica davant de qualsevol actitud discriminatòria, animar-los i ajudar-los a denunciar-la.

Massa sovint es relaciona la immigració amb aspectes negatius de la dinàmica social, com les drogues, el desordre social i la delinqüència. Tristament podem veure que els joves racistes són majoritàriament homes d'extrema dreta, que rebutgen sobretot, persones d'ètnia gitana, de l'Àfrica subsahariana i del Marroc. Gitanos i musulmans, esdevenen doncs els col·lectius més rebutjats pels joves racistes.

La no-discriminació ha d’esdevenir el principi fonamental dels drets humans que ha de vetllar per la igualtat d’oportunitats i tractament per a totes les persones, independentment de la seva raça, sexe, edat, discapacitat, orientació sexual, religió, o qualsevol altra condició.

La no-discriminació va a la recerca d’eliminar qualsevol forma de distinció, exclusió o restricció que ataqui directament o indirectament els drets individuals o col·lectius.

I és que la discriminació apareix en la nostra societat de diverses formes, en forma de racisme, sexisme i de xenofòbia, també en la discriminació per ètnia, cultura, religió, orientació sexual i discapacitat. Són formes de discriminació fonamentades principalment en prejudicis, estereotips, i la percepció de superioritat o inferioritat, que ataca directament a la igualtat d’oportunitats i el tracte just entre persones i grups.

"No ens podem reivindicar com a moderns i no entrarem mai al segle XXI si segueixen presents totes les fòbies i les polaritzacions en la nostra quotidianitat" ... "Potser no “tot anirà bé”, sinó que “tot anirà d’aquella manera” i lluny del realisme màgic hem d’acompanyar la nostra generació cap a un entorn més inclusiu i just".  Mohamed El Amrani, és comunicador i emprenedor social. Treballa des dels disset anys per i per a la diversitat i la convivència entre cultures.

Joan Rodríguez i Serra és educador social, (joanr.educadorsocial@gmail.com)