Si tant la podem...

Per a Brussel·les les pensions són massa cares, sobretot si no són un negoci per a les entitats financeres. La Comissió Europea creu que les pensions poden tenir un dèficit futur de fins a 11.700 milions respecte als compromisos del govern acordats en els pactes del Pla d'Estabilitat, i per tant amenaça amb la retirada dels ajuts pendents. Les noves reformes de les pensions que empren el Govern s’encaminen a complir els requeriments de Brussel·les i a fer una retallades de les pensions. Des del gener ha fet arribar al Pacte de Toledo propostes encaminades a reduir el cost de les pensions i els drets dels pensionistes.

Encara queda molt per reformar, per legislar, i l’AiREF, posada per Brusel·les al Pacto de Toledo per garantir els seus interessos, és una espasa de Damocles per al moviment pensionista. Això s’ha de tenir clar i que el futur de les pensions passa i passarà per la nostra presència conjunta als carrers i places.

Per ara tots els càlculs es basen en estimacions, però... sembla indiscutible que la Comissió Europea emplaça el Govern a retirar als pensionistes una paga extraordinària. Es passaria a cobrar 12 pagues i una d’extraordinària.

Fa uns anys es va aplicar una reforma retardant l'edat de jubilació, l'augment progressiu del període de còmput per al càlcul de la pensió de jubilació, l'increment del nombre d'anys de cotització per accedir al 100% de la pensió, i un major nombre de requisits per accedir a la jubilació anticipada. Canvis i propostes que no han aconseguit superar un problema latent, que ara que la Comissió Europea amenaça, pot esclatar si realment s'apliquen mesures com eliminar una paga.

Diferents organismes com l’AiREF (sou de la presidenta 8.365 € per 14 pagues), la Comissió Europea , l’OCDE, i el governador del Banc d’Espanya (sou del Governador del B d’E 14.601 € per 14 pagues), critiquen les conseqüències de l’augment de la despesa en pensions dels propers anys (pensió mitjana 1.394 per 14 pagues).  Les causes, segons aquests organismes, cal buscar-les en la revalorització de les pensions d’acord amb l’IPC (és raonable que pugin els preus i les pensions es congelin i retallin?), o la supressió del Factor de Sostenibilitat (rebaixar les pensions si augmenta l’esperança de vida).   Com a mesura invoca la clàusula de salvaguarda i el Mecanisme de Solidaritat Intergeneracional (semblant al Factor de Sostenibilitat però amb el nom canviat per dissimular)  que s’aplicarien si hi ha desequilibri entre ingressos i despeses en pensions.

Per altra part preveu que calguin més mesures per compensar les despeses en pensions. Defensa que la solució no pot ser augmentar les cotitzacions socials (la part que paga l’empresa) perquè repercutiria en la contractació. Però suprimir una paga de la pensió, si que es pot, naturalment...

Entre la gent que és conscient de la situació de perill en que es troben les pensions, es detecta una indignació majoritària. Com a alternatives es planteja retirar la subvenció a l’església com a mesura d’estalvi, però la resposta més extensa és que els polítics s’ho pensin molt bé perquè si retallen les pensions o les rebaixen, aleshores sí que el carrer sabrà donar una resposta contundent. Al Govern li va costar trencar la Marea Pensionista l’any 2018, després de les grans mobilitzacions contra el 0,25% de Rajoy, però ho va aconseguir amb els “Cavalls de Toia sindicals”. Si prenen aquestes mesures, la unitat del moviment és d’esperar que sigui monolítica i difícilment podran esquerdar-la.  

Tot dependrà de nosaltres, de la nostra capacitat de mobilitzar-nos, de respondre a l’escomesa conta  les pensions públiques. Això hauria d’interpel·lar tothom: estudiants, treballadors i, en darrer lloc, els jubilats, perquè ells ja tenen la seva jubilació assignada. Certament les pensions són un problema, però el que és inadmissible és que el desllorigador es busqui sempre retallant-les, dificultar-ne l’accés...

Per què els Governs, del PP i del PSOE, es nega a fer l’auditoria de les despeses de la Seguretat Social que permetria evidenciar els diners del fons de pensions que l’estat ha gastat en partides que no pertoquen? Per què l’aportació impositiva de la banca i les energètiques és tan petita percentualment si han tingut beneficis desorbitats (26.000 M entre els sis bancs més importants) (6.000 M entre les quatre energètiques més grans)? Per què els robots, que prenen llocs de treball, no fan aportacions al fons de pensions?