Europa: pau i infraestructures comunes

En plena campanya per les eleccions europees sembla oportú recordar com va ser l’ inici del que ara és la Unió Europea, després de la Segona Guerra Mundial. I va ser justament per crear lligams que asseguressin la Pau que s’acabava de conquerir i col·laborar en tirar endavant conjuntament aspectes bàsics per millorar la vida, com van ser llavors tractar conjuntament el carbó i l’acer, que vindrien a ser l’energia i les comunicacions físiques i telemàtiques actuals. I es va anar estructurant una comunitat de països cada cop més ample que ha garantit la Pau en moments molt difícils de la lluita entre els dos blocs hegemònics durant anys.

Però en els darrers anys, influïts per la dinàmica de les grans potències mundials, la Unió Europea va tornant a apostar per la guerra en comptes de la Pau. I a les guerres ja sabem que sempre hi guanyen els mateixos, els que saben fabricar i traficar amb armament, i en les guerres sempre, sempre, sempre, hi perden els mateixos: els que menys tenen. Tant sols cal mirar qualsevol noticiari de qualsevol lloc del món per veure qui perd sempre. Hem d’ apostar per una Europa que sempre busqui la Pau, inclús en aquells conflictes més complicats.

Per altra banda han anat perdent pes les “infraestructures” comunes, per que els Estats han anat imposant la seva lògica en contra del bé comú. Es va veure molt clar durant la greu crisi econòmica de fa uns 15 anys, en que cada Estat va anar a la seva, esclafant als més dèbils; només cal recordar “els homes de negre”, la desaparició de les Caixes d’ Estalvi a casa nostra (no a Alemanya), la creació del “Banc Dolent”, encara propietari, amb els diners de tothom, de milers d’ habitatges que estan buits i descuidats quan en falten a cabassos, o el cas de Grècia, empobrida al màxim.

Amb tot, hi ha un seguit d’ infraestructures que es marquen des de la Unió Europea. Una d’ elles són els Corredors Ferroviaris Europeus.  I aquí l’ Estat espanyol segueix imposant la seva lògica centralista dissenyant-los pels interessos polítics i econòmics d’ una minoria i en contra del bé comú, com fer passar el Corredor Mediterrani de Mercaderies per les vies de la R4, pel Vendrell i Vilafranca, amb tot el que està suposant i amb un futur negre pels passatgers. Per això ens preocupa què es fa a Europa amb els nostres diners. I per això té interès l’acte que es farà a Vilafranca en el que els principals grups polítics de la Vegueria que es presenten a les eleccions europees explicaran com veuen el futur de les comunicacions ferroviàries internes i amb Europa.