Propostes de Pro Vegueria Penedès al Pla Territorial del Penedès

Sobre infraestructures ferroviàries de mercaderies i passatgers. El Pla inclou el traçat de l’Eix Transversal Ferroviari (ETF), tram Lleida/Igualada/Martorell, com a document ja aprovat el 2010. No en defineix ni calendari ni prioritat. No es fa una aposta decidida per treure els camions de les carreteres, que les malmeten, generen quantitats immenses de CO2 i provoquen accidents greus.

El document parla molt de sostenibilitat, reducció de CO2, economia verda, però no s’hi llegeix cap proposta en aquest sentit.

Creiem doncs que el document ha de fer propostes decidides perquè la lletra petita faci realitat el que proposa en els titulars.

L’aposta per (ETF) ha de ser clara i ara és el moment. És l’oportunitat per descongestionar el corredor del Penedès (R4) per on passen les mercaderies que venen de la costa mediterrània i les que venen de la resta de la península i que pretenen fer passar per una via afegint-t’hi un tercer fil. No té cap sentit que tot passi per Tarragona per anar posteriorment a Barcelona i/o cap a Europa.

Que l’ETF sigui una realitat és l’única opció perquè una dia Igualada tingui un tren com Déu mana per anar a Barcelona, i a Lleida. El carrilet fa anys que ha deixat de ser una opció i ni reformant-lo passarà a ser una opció.

Segurament que no caldria una tercer carril a l’A2 entre Igualada i Martorell, ni a l’ AP7 entre Martorell i el Baix Penedès si retirem una part dels camions que hi transiten de pas.

Sobre governança. El Pla Territorial no defineix com ni per qui es revisarà el document o de com se’n farà el seguiment. De fet no són tasques que d’entrada s’hagin de definir en una Pla Territorial, però si que pensem que caldria fer-ho, i caldria definir algun tipus d’ens mentre no hi hagi òrgans democràtics o de gestió en les vegueries.

Tampoc no es defineix com es gestionen les accions en els municipis o, en el cas de l’Anoia, com es gestiona la Conca d’Òdena en creixements o serveis supramunicipals.

Espais urbans. Llegint el pla en conjunt s’endevinen unes intencions sobre com s’ha “dissenyat” des de Barcelona la nostra Vegueria. A la costa es vol un continu urbà des de Sitges fins al Vendrell, on es concentraria un important gruix de la població com a ciutat dormitori. L’àrea interior, entre El Vendrell i Vilafranca, una àrea continuada de zones logístiques, amb polígons encadenats amb naus logístiques que poc valor afegit aporten, que contaminen i que generen ocupació de baix nivell.

A l’Anoia, des de la metròpoli, la veuen com la bateria elèctrica de Barcelona amb camps de plaques solars, com s’evidencia en la definició dels sòls.

Doncs no. Creiem que cal potenciar la industria, que és tot el contrari de la logística pel que fa a generació de valor i ocupació.

“Aforament” a les zones urbanes. En el Pla és fan previsions de creixement poblacional amb horitzó 2038 en base a diferents escenaris, que es reparteixen arreu de la Vegueria Penedès.

Les previsions de creixement que es fan a futur, tant a nivell residencial com d’activitat econòmica, estudien i identifiquen les mancances a nivell de sòl urbà, urbanitzable i el nou sòl urbanitzable que falta per assolir els objectius. Però no analitza la capacitat que tenen els diferents municipis per absorbir aquests creixements. No s’analitza l’”AFORAMENT” de cada zona.

El document no detalla, ni per sobre, les necessitats de serveis tan essencials com:

1.- Necessitats energètiques. Quanta energia hem de generar pel nostre consum?

2.- Necessitats d'aigua. Tindrem prou aigua?.

3.- No s'indica com es gestionaran els residus ni on aniran a parar.

4.- El pla identifica el problema la mobilitat de treballadors cap a fora de la comarca de residència dient que és massa elevat. Caldria identificar com es redueix aquest saldo negatiu en la mobilitat. Les infraestructures en la mobilitat hi juguen un paper cabdal. No s'estableix un calendari en la construcció de l'Eix Transversal Ferroviari com a element important de mobilitat, per facilitar la mobilitat a les diferents comarques amb l'AMB.

Definició clara de la qualificació del sòl industrial. L’Avantprojecte del Pla qualifica els sols industrials d’Àrees especialitzades Industrials i/o logístiques.

Aquesta qualificació ambigua genera conflictes sempre. En la modificació d’un sòl, sempre es diu que és per ús industrial, quan, sovint, la voluntat és que sigui per ús logístic. Per això cal que el Pla distingeixi el tipus d’ús de les Àrees de sòl Especialitzades: Si serà per ús industrial o per ús logístic.

Els 7 plans territorials de Catalunya es van fer abans del 2010. D’aquest nou pla sempre han dit que seria diferent ja que es tindria en compte el canvi climàtic, la reduccions de CO2 i que es traurien les mercaderies de les carreteres. Doncs no. No veiem que això sigui així.