La mesura del creixement

Arran de la publicació ja fa uns dies a l’Eix Diari d’un article referent al creixement de Vilanova i la Geltrú, s’han aixecat veus i s’han escrit comentaris posant en dubte la conveniència de que la ciutat segueixi creixent. I aquest és un debat molt pertinent en mig del procés de discussió i de redacció de l’avanç del nou Pla General iniciat durant l’anterior mandat liderat per ERC, en el que la ciutadania hi te molt a dir.

Hem de tenir present que si Vilanova i la Geltrú creix no és per decisió pròpiament municipal. L’actual Pla Territorial Metropolità de Barcelona fa molts anys que preveu que Vilanova i la Geltrú ha de donar resposta a la manca d’habitatge de la metròpoli. Aquesta és la causa que sectors tan amplis com l’Eixample Nord o l’Ortoll estiguin qualificats com Sòl Urbanitzable amb una capacitat per a construir-hi més de 15.000 habitatges que poden donar allotjament a uns 45.000 habitants.

Podem negar-nos a créixer? Podem no donar resposta a la demanda d’habitatge de persones que per voluntat pròpia o per que son expulsades del seu lloc d’origen busquen a la nostra ciutat un lloc on establir-se i desenvolupar el seu projecte de vida? Podem posar en risc el projecte de vida dels nostres fills i dificultar que s’emancipin? Vilanova i la Geltrú, a hores d’ara, és una ciutat que ofereix una qualitat de vida i una qualitat de serveis, evidentment millorables, que sovint el propis vilanovins no valorem i que les persones nouvingudes sí que posen en valor, encara més tenint en compte que els preus dels habitatges són més assequibles que a l’àrea metropolitana. Aquests condicionants la fan atractiva. Un atractiu que augmentarà quan desapareguin els peatges i el dia que els serveis públics de transport funcionin.

Si difícilment podem decidir si creix o no la població, els ciutadans i ciutadanes sí que hem de poder decidir de quina manera ha de créixer la ciutat. Si ho ha de fer escampant la taca urbana pels territoris que envolten la ciutat, com s’ha fet tota la vida i com preveu el planejament vigent, o si ho fa minimitzant la urbanització de nous sòls, rehabilitant els sòls ja urbanitzats de que disposem. Som les ciutadanes i els ciutadans els que hem de decidir quina és la ciutat que volem.

Durant el mandat anterior, en exercici de la nostra responsabilitat de govern i en resposta a les mancances del planejament urbanístic vigent, es van desenvolupar els treballs de diagnosi i el procés de participació ciutadana en el que tots i totes vam poder aportar les nostres visions de la ciutat, malgrat que els treballs no van poder seguir avançant al ritme desitjat a causa de la pandèmia del Covid-19. Ara el nou govern segueix amb els treballs iniciats i els tècnics ja estan redactant les propostes pel nou planejament.

Cal començar a urbanitzar l’Eixample Nord o l’Ortoll? Des d’Esquerra Republicana de Catalunya pensem que una bona part del creixement poblacional pot absorbir-se en la trama urbana existent desenvolupant les Unitats d’Actuació, els Plans de Millora Urbana i els Plans Especials contemplats en el Pla General vigent i sectors com el Sant Jordi II, Mas Seró II i el Tacó Variant. Amb aquestes actuacions, tant en sòl urbà consolidat com en sòl urbà no consolidat, es preveu que es podrien construir uns 4.000 habitatges que podrien acollir a unes 12.000 persones. També és important, per reduir el creixement en sòl urbanitzable, millorar les condicions de barris existents mitjançant el que s’anomena “rehabilitació urbana”, rehabilitant habitatges que estan en desús i evitant que grans tenidors, amb objectius netament especulatius, mantinguin buits grans quantitats d’habitatges.

Una bona mesura per reduir nous creixements urbanístics ha de ser afrontar la regularització de les urbanitzacions amb dèficit, les conegudes com a periurbanes, per tal de millorar-ne els serveis i les condicions de vida dels seus veïns i veïnes i facilitar que s’hi pugui augmentar la densitat sense perdre la proximitat amb l’entorn natural i els espais lliures vinculats a l’habitatge.

Però malgrat que encara disposem de marge per a créixer en població sense desenvolupar nous sectors urbanitzables, cal que seguim la planificació de l’Eixample Nord, per que pensem que ha de ser el futur creixement urbà de la ciutat a mig i a llarg termini, sabent que planificar no implica l’entrada de màquines de manera immediata i que el ritme dels treballs de reparcel·lació i d’urbanització es decideixen en el plenari de l’ajuntament.

El nou planejament en el que hem estat treballant aquests darrers anys ha de contemplar una previsió de sòl urbanitzable residencial menor a la previsió que contempla el planejament actual. I ha de garantir que l’Ortoll sigui el pulmó verd que la ciutat necessita. Per contra, ha de preveure nous creixements, mesurats, per a activitat industrial amb l’objectiu de facilitar la implantació de noves empreses, el creixement de les existents o el trasllat d’algunes fàbriques que estan instal·lades en espais que el pas del temps ha fet inadequats. I tots hem d’entendre que el planejament urbanístic treballa amb previsions, i que aquestes previsions s’han de desenvolupar o no a mesura que l’ajuntament, no el caprici o el dictat dels especuladors, ho decideixi.

Difícilment podrem evitar el creixement de població, però des d’Esquerra Republicana de Catalunya seguirem treballant en la línia de planificar la ciutat amb l’objectiu d’assolir un creixement urbanístic mesurat, harmònic, equilibrat, més adequat als actuals estàndards de l’urbanisme, que faciliti que els ciutadans puguem treballar en bones condicions a la ciutat, amb activitats econòmiques diversificades, que ens permeti gaudir d’uns millors espais públics, de més equipaments i de millors serveis públics de qualitat, i que preservi l’entorn natural i el patrimoni cultural, històric i festiu tan característics de la nostra ciutat.

F. Xavier Serra i Albet,
Regidor d’Urbanisme, Habitatge, Projectes i Obres d’Urbanisme i Medi Ambient durant el mandat 2019-2023
President de la Secció Local d’Esquerra Republicana de Catalunya