La decisió

El pas de nena a adolescència i a dona té les contradiccions d’una societat encara basada en el patriarcat i en que el destí de la dona era simplement un joc d’interessos o d’oportunitats de les famílies.

Commou la història perquè des de la seva adolescència l’Oliva sap que no vol enfrontar-se al “càstig” que representava ser dona en una Itàlia rural dels anys cinquanta i seixanta.

Ni una concessió a la banalitat, la història va detallant les situacions de la noia i les reccions que té i les decisions que pren sense ser conscient que moltes d’aquestes decisions que pren seran malvistes i criticades pels seus veïns fins a extrems impensables.

“La decisió” una  novel·la de Viola Ardone, en què a partir d’una historia real d’una noia que va denunciar a un noi que la va violar  cercant la figura legal del “matrimoni reparatori”, vigent al seu país fins al 1981, en que si l’assaltant violador es casava amb la noia no hi havia delicte. Però en el cas real i en la novel·la les noies es rebel·len i denuncien els seus agressors.

La novel·la recrea la història real de Franca Viola, la dona que va denunciar Filippo Melodia, que el 1966 la va raptar, va violar i després tenia la intenció de casar-s'hi per no pagar la pena de presó.

Però Franca va denunciar el cas i el seu violador va ser condemnat a 11 anys de presó. Una actitud valenta però no generalitzada en aquells moments.

Viola Ardone és una autora italiana nascuda a Nàpols el 1974. Es va llicenciar en Literatura i va treballar al sector editorial abans de començar a dedicar-se a la docència. Ardone imparteix classes de Llatí i Italià a un institut.

Publica en italià dues novel·les, Le ricetta del cuore in subbuglio i Una rivoluzione sentimentale. Tot i això, va ser amb Il treno dei bambini que l'autora va aconseguir notorietat en el panorama literari.

Publicada a vint-i-cinc països, entre ells Espanya sota el títol El tren dels nens, la seva novel·la va aconseguir l'èxit tant a Itàlia, on va estar molt de temps a la llista de llibres més venuts, com a la resta del món.

Torna ara amb una història que colpeix però també esperona per la valentia de la seva protagonista.

Tens ganes de deixar el poble i és el poble que no et deixa mai a tu. Una altra cosa és plantar esqueixos, conrear el teu propi hort és diferent. Marxar és molt fàcil, però tornar costa més.

Entre la marxa i el retorn de l’Oliva al seu poble natal hi ha una llarga història que comença des de la infantesa de la noia a qui repeteixen de manera recurrent que ha de conservar-se pura i intacta, en plens anys 60 temps en que les dones havien de tenir clar que “la dona és com un càntir: qui el trenca se’l queda”.

L’Oliva és una noia feliç a la seva manera de família més aviat necessitada però sense que els falti l’essencial, li agrada estudiar i es fa il·lusions de que algun dia podrà ser mestra. Li agrada córrer lliure i aprendre paraules amb una certa dificultat. I té també una certa afició a dibuixar, en uns quaderns hi té totes les cares d’artistes que li agraden que còpia de revistes de cinema que li deixa la seva amiga Liliana. L’Oliva ajuda al seu pare a buscar cargols i també a caçar granotes que després vendran al mercat. Té un germà bessó i una germana més gran que viu amb el seu marit tot i que es un matrimoni per pura conveniència i sense cap futur. Té amigues però el seu amic més reconegut és el Saro un nano coix i que ella defensa de les burles dels seus companys.

L’Oliva com totes les noies i la seva pròpia família pensa en el casament ja que és una via de sortida i d’un bon casament, però ella té dubtes. 

“No sé si estic a favor del matrimoni. Per això sempre vaig de pressa pel carrer: l'alè dels homes és com l'alè d'una manxa que té mans i pot tocar la carn”.

Dissortadament l’Oliva s’ha compromès en un matrimoni arreglat i sense massa entusiasme i amb moltes dubtes. Però el sistema patriarcal i consentidor de determinada violència contra les dones la porta a haver de contraure matrimoni amb l’abusador o bé denunciar-lo i trencar qualsevol possibilitat del vincle matrimonial.

La segona opció és la més difícil ja que comporta haver d’anar a  judici, posar-se bona part del poble en contra seva però la família i sobretot el pare, una figura cabdal, li diu que la seva voluntat és la que prevaldrà.

I opta per lluitar, per enfrontar-se a tot i a tothom amb l’ajuda del pare de la Liliana, la seva amiga, que connecta amb una organització de dones que posa en marxa la seva acusació contra l’abusador.

No ho passa gens bé l'Oliva, es rebel·la contra el patriarcat salvatge en què viu fent valdre el seu dret a triar però pagant-ne un preu caríssim.

El llibre molt ben escrit, commou, té la capacitat de generar sentiments entre l’admiració per l’Oliva fins els menyspreu per aquells que la critiquen per la seva oposició ferma a l’opressió, al menysteniment, a la subjugació a unes formes patriarcals i en contra de la voluntat de les dones.

Personatges que van evolucionant, el pare de l’Olivia un personatge silenciós però cabdal en la història i la mare que agafa consciència de la seva posició com a dona i com a mare. Història de la voluntat de trencar els rols socials que han perdurat i perduren durant molts anys. 

El llibre estructurat en capítols breus, amb reflexions de la protagonista, amb descripció del fets i amb el paper dels altres protagonistes.

Llibre imprescindible per valorar l’esforç, valentia i constància de moltes dones per trencar les seves històriques discriminacions.

La decisió
Viola Ardone
Col·lecció Clàssica
Editorial Columna
Barcelona, març del 2023