Casimir Martí: un sacerdot, arxiver i investigador vilanoví que va fer història

La nostra historiografia local ha passat per diversos períodes i personalitats diverses que s’hi han dedicat; Alguns posant èmfasi en l’aspecte local i d’altres en la història general. Figures com Pare Garí o Josep Coroleu són possiblement alguns dels noms de capçalera més reeixits del XIX, però ja entrats al segle XX trobem personalitats com Albert Virella i Bloda o F. X. Puig i Rovira, entre els més reconeguts. 

Un dels noms que cal destacar amb fermesa i que no pot passar per alt és el del sacerdot Casimir Martí i Martí (1926-2021), possiblement una de les primeres persones de la nostra ciutat que va tenir una formació explícita en ciències socials al segle XX. En aquest sentit, Martí coneixia la metodologia per treballar la historiografia, els recursos i les fonts, i va comprendre la importància de dotar un discurs històric d’un bon aparell crític. De ben jove, s’endinsa en el món de la investigació, preocupat per l’allunyament entre l’església i el món obrer. Aquests seran els dos eixos sobre els quals versaran les seves investigacions, l’estudi crític de la història de l’església i l’obrerisme, del qual en va fer estudis realment pioners, amb el beneplàcit de Jaume Vicens Vives i amb l’estreta col·laboració de Josep Benet, entre d’altres autors i investigadors.

Sota el context de la dictadura de Primo, i amb una Vilanova grisa pel fum de les fàbriques tèxtils, Martí neix al carrer de la Mercè un desembre fred de 1926. La família provinent del tarragonès s’hi estableix per millorar la seva situació personal i econòmica. La vida de Casimir, però, s’emmarcarà a la capital del Garraf en comptades ocasions. A banda de la seva dilatada tasca com historiador català, cal destacar el paper humà i vital que desfermà quan va crear la parròquia del Gornal a L’Hospitalet de Llobregat, a la dècada dels setanta, juntament amb Josep M. Rovira Belloso. Una acció que compaginà amb la recerca històrica mitjançant publicacions escrites o participacions en revistes eclesiàstiques o de caire acadèmic.

Unes investigacions i sabers que el porten, amb l’arribada de la democràcia, a ser el nom que donaria vida a la institució que aixoplugaria tota la documentació històrica del nostre territori, l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), del qual en va ser el primer director. L’avalava la ingent tasca realitzada en termes d’investigació i la coneixença dels principals arxius estatals i europeus. D’un petit arxiu en unes antigues dependències franquistes Martí deixarà, un cop jubilat, un nou projecte renovat que tindrà la seva nova seu a Sant Cugat del Vallès.

La seva prolífica trajectòria com a sacerdot, historiador, arxiver i docent el van portar recollir i presenciar diversos homenatges, entre els quals cal destacar la Creu de Sant Jordi, el 1992, i a la nostra ciutat -ja en els darrers anys de vida- la distinció de Fill predilecte de Vilanova i la Geltrú. Per homenatjar la seva trajectòria, la col·lecció Retrat de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va decidir dedicar el número 44 a la seva figura, en un any en què aquesta sèrie de biografies celebra el seu 25è aniversari.

Aquest petit opuscle de trenta pàgines, que es presentarà el proper dimarts a les 19 h a la Biblioteca Víctor Balaguer, vol remarcar la importància de la seva figura, amb la predisposició que qui el coneixia recordi o reconegui tota la seva acció historiogràfica i com a arxiver que va realitzar, però també per apropar-nos a la seva part més humana i vocacional que desplegà a la seva estimada parròquia del Gornal, on hi va deixar una empremta més que notòria.

Xavier López i Soler