Un llegat. L’aventura de la vida

Llibre molt interessant, per l’autora, Rosa Regàs, pel treball de l’editora del llibre, per la temàtica que pot suscitar cada un dels  temes que toca i el valor afegit de la personalitat de la mateixa autora que amb la seva actitud davant la vida i la feina és un model d’emancipació de la dona. Amb dificultats certament però amb conviccions i amb uns anhels insubornables.

Quan es té una perspectiva de ja més de 90 anys pots explicar moltes coses amb claredat, fer un cert balanç de la vida, de les vivències, de les relacions, dels treballs professionals, de les amistats, de desenganys i de certeses.

El llibre és una llarga conversa amb l’editora Lídia Penelo que fa un treball extraordinari de transcriure el relat sinó que també en l’inici d’alguns capítols -parts de la vida- fa una introducció molt acurada situant el marc de la narració en el temps i el moment corresponent.

No és una biografia convencional. El llibre agafa petits moments, situacions concretes i a partir dels records es van desenvolupant les idees i els conceptes que van marcar a la Rosa Regàs i el seu entorn.

El treball de la Lídia Penelo és un treball exhaustiu i ha fet que Regàs passés de la mandra que li feia explicar la vida i miracles i   fins qüestionar-se quina importància podien tenir els seus records. “Ha quedat molt bé” confessa Regàs en la introducció alhora que confessa que li fa una mica de vergonya, però que espera que  puguin servir d’alguna cosa...

Rosa Regàs Pagés. Escriptora i traductora. Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona.

El 1964 comença a treballar a Seix Barral. El 1969, funda les editorials La Gaya Ciència, dedicada a literatura, arquitectura, política i poesia, etc., i Ediciones Bausán, de literatura infantil. El 1973, comença la col·lecció de llibres de butxaca per a nens Moby Dick . A més, en aquesta mateixa època, dirigeix ​​dues revistes: Quaderns de la Gaya Ciència i Arquitectura Bis.

El 1983, passa a ser traductora a l'ONU. Durant aquests anys, l'escriptor Carlos Trías que dirigia una col·lecció de Ciutats d'Edicions Destino, li va proposar que escrivís un llibre basat a Ginebra, lloc on residia a causa de les seves ocupacions com a traductora. Ginebra, es converteix en el seu primer llibre, publicat el 1987.

El 1991, publica la primera novel·la Memòria d'Almator basada en el dolorós avançar d'una dona cap a l'edat adulta. El 1994 és nomenada directora de l'Ateneu Americà de la Casa d'Amèrica de Madrid, treball que exercirà fins al 1998. És també el 1994 quan Rosa Regás guanya el Premi Nadal per la seva novel·la Azul, ia més, aquell mateix any publica Viatge a la llum del Cham, basat en les experiències que va viure durant un viatge a Síria. El 1997 publica Des del mar i la guia Espanya: una nova mirada. El 1999 guanya el Premi Ciutat de Barcelona per la seva novel·la Luna lunera. El 2001 guanya el Premi Planeta amb la novel·la La cançó de Dorotea.

El 2004 és nomenada Directora General de la Biblioteca Nacional, ja que ocupa fins a 2007, en dimitir per desavinences amb el ministre de cultura de llavors, César Antonio Molina.

El 18 de novembre de 2005 rep la condecoració de Chevalier de la Legió d'Honneur. Aquell mateix any, obté juntament amb Pedro Molina Temboury, el Premi Grans Viatgers 2005 pel seu llibre Volcanes dormidos i l'ACPE 2005 de l'Associació de Corresponsals de Premsa Estrangera per la seva trajectòria. El 2005 la Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi. La Junta d'Andalusia crea el 2007 els premis anuals "Rosa Regás" que tenen com a objectiu reconèixer i difondre materials i publicacions que promoguin la igualtat entre homes i dones en educació.

Ha publicat, a més, textos i contes en antologies i llibres de diversos autors: Contes de Cinema, Contes de Futbol, ​​El pitjor viatge de les nostres vides, Dones a l'alba, Vides de dona, Heroïnes de ficció, Ser Dona, Retrat d'un segle, La vida escrita per les dones entre molts altres, i ha estat la coordinadora del llibre de relats d'autors barcelonins, Barcelona, ​​un dia, i d'autors madrilenys, De Madrid al cel.

Ha format part dels Jurats del Premi Príncep d'Astúries de les Arts i les Lletres, el Premi Internacional Alfaguara de Novel·la, i el Premi Ortega i Gasset de Periodisme. I actualment és membre del Jurat del Premi Biblioteca Breu, Premi Jove de Narrativa de la Fundació General de la Universitat Complutense de Madrid, Premi Planeta de Novel·la, Premi Cafè de Gijón, Premi Antonio Machado (Colliure), entre d'altres. A finals del 2008 forma part del jurat del I Premi BUBOK de creació literària juntament amb Lorenzo Silva. Ha impartit conferències per Espanya i l'estranger, i col·labora habitualment a la premsa del país. El 2013 rep el Premi Biblioteca Breu per la seva novel·la Música de Cambra.

El llibre s’estructura en tres gran apartats de la seva vida, la Joventut, la Maduresa i la Vellesa. En la seva joventut Regàs ja es veia diferent de les altres companyes. Els seus pares separats, ella torna de l’exili a França, viu amb els avis que la posen en un internat i  allà neix el seu esperit més rebel, se sent republicana i del bàndol perdedor. Es rebel·la contra una societat que accepta en gran mesura el franquisme i cerca els espais per poder combatre aquesta mena d’anestèsia social.

Es casa ben aviat, té fills, estudia a la universitat, guanyà premis de  gimnàstica i sempre té present que per ser lliure cal tenir recursos econòmics "No hi ha llibertat si no tens llibertat econòmica". Explica els anys de casament i de contacte amb altres parelles entre elles a Jordi Pujol a qui precisament no deixa massa bé.

La seva maduresa ve marcada pel seu treball ingent en el món editorial. Treballa per Seix Barral, però acaba muntant la seva pròpia editorial i tenir èxits importants i també fracassos que marcaran el seu futur. En aquets sentit passa compte amb la gent -amics seus- de la Distribuidora Enlace que la van deixar penjada i amb un deute multimilionari. Però en el fons satisfeta del seu treball en el camp editorial. Ginebra, l’ONU, el treball a Madrid la Casa Amèrica i La Biblioteca Nacional, el seu final de cicle amb l’enfrontament amb el ministre de Cultura Cèsar Antonio Molina, d’aquí que un ruc de la seva casa de Llofriu porti per nom César…

En la vellesa ja cerca la pau i la tranquil·litat i expressa sobretot una gran estima per la família, els fills, els nets, els amics en sentit ampli. Rosa Regàs els cuida, els evoca en els records i els valora  molt.

En el llibre hi apareixen personatges il·lustres que d'alguna manera han format part de la seva vida i, per tant, del llegat que deixa Regàs.

No es talla en parlar de política Republicana, desencantada amb l’independentisme, però reclama el dret a decidir i molt crítica davant la no mobilització davant les injustícies.

El llibre no és una biografia a l’ús sinó un conjunt de records molt ben lligats en el relat -la feina de la Sílvia Penelo, excel·lent, repetim- i a partir d’aquí opinions i consideracions més globals. En la vida de Regàs hi ha una amplia referència a moltes ciutats de mig món però finalment és a la seva casa familiar de Llofriu on troba el repòs i el moment per fer dels rècords un passar comptes amb la vida. En definitiva un llibre carregat d’interès i d’una gran dignitat.

Un llegat. L’aventura de la vida
Rosa Regàs
Edició de Lídia Penelo
Editorial Navona
Barcelona, maig 2024