El Federal

En aquesta novel·la Sebastià Alzamora recrea els fets coneguts com el Foc de la Bisbal. Els fets van tenir lloc a l’octubre de 1869 quan una part dels republicans federals iniciaren un moviment insurreccional decidit pel Consell Federal del Partit Republicà Federal i la Minoria Republicana de les Corts. En el fons de l’actitud insurreccional hi havia el malestar que va provocar que després de les eleccions es va confeccionar una constitució, a l’any 1869, que poc tenia a veure amb els postulats del republicanisme federal i per altra banda les mesures que anava prenent el govern diluïen el programa de progrés que havien presentat els federals. Això va fer que alguns dirigents anessin cercant la complicitat de les classes populars per forçar amb algun aixecament els canvis en les lleis del país que realment avancessin cap a una república de caire federal. Hi hagué doncs una corrent de pensament que apostava per deixar les vies institucionals i tornar a la insurrecció com a mesura per aconseguir els seus objectius polítics.  

Prop de 10.000 elements es van mobilitzar l’octubre de l’any 1869 a Catalunya sobretot després que es suspenguessin les garanties constitucionals i es  procedís al desarmament de les milícies populars a diverses ciutats del país. A nivell de l’estat hi hagué també moviments insurreccionals a Andalusia, Aragó i País Valencià. A Catalunya hi va haver diverses ciutats que es van sumar a la revolta, Vall, Reus, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Sabadell i en diverses ciutats de l’Empordà. La batalla més coneguda és la del Foc de la Bisbal que és la que recrea l’escriptor Sebastià Alzamora en aquets llibre, El Federal.

Sebastià Alzamora i Marín neix a Llucmajor (Mallorca). Es llicencia en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears i es trasllada a viure a Barcelona. A partir d'aquí compagina la creació literària amb tasques acadèmiques i de gestió cultural. Entre d'altres, ha estat director de l'Espai Mallorca a Barcelona, delegat del Llibre de la Generalitat de Catalunya, director general de Promoció del Llibre de la mateixa institució i membre de l'Institut d'Estudis Baleàrics. Ha estat també director editorial de l'àrea de català de Destino i de l'editorial Moll, professor de l'Aula de Lletres, de l'Escola d'Escriptura i Humanitats de l'Ateneu Barcelonès i del Col·legi de Llicenciats de Barcelona, i ha estat responsable de la biblioteca de la Fundació Pere Vergés.

El 1994 es dóna a conèixer com a jove poeta en guanyar el Premi Salvador Espriu amb Rafel, publica Formes del cercle, Apoteosi del cercle, mereixedor el 1997 del Premi Bartomeu Rosselló Pòrcel. Del mateix any és també El llinatge.

Un dels seus poemaris més aplaudits és Mula morta (2001), traduïda el 2003, guanya els Jocs Florals de Barcelona amb El benestar, part de la seva obra poètica ha estat aplegada en antologies conjuntes, com ara 21 poetes per al segle XXI (2001, a cura d'Ernest Farrés), Sol de sal: Antología de la nueva poesía catalana 1976-2001 (2003, en edició bilingüe català-castellà a cura de Jordi Virallonga) i Imparables, una antologia (2004).

A banda del gènere poètic, com a narrador és autor de L'extinció, novel·la poètica i experimental. Posteriorment, continua la línia narrativa amb Sara i Jeremies aquesta novel·la és mereixedora del Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga. El 2005 torna a ser premiat, aquesta vegada amb el Josep Pla de narrativa, per La pell i la princesa, una història romàntica a partir de diferents veus narratives i de la deformació i sublimació dels mites europeus.

També escriu narrativa breu. A més del conte Història vertadera del peix Nicolau (2003), ha participat amb diversos relats breus en els volums col·lectius Set claus (2001), Tancat per vacances (2003), Lauburu: Relats dels Pirineus (2006) i Directe al gra, recull de contes eròtics juntament amb Carles Cortés, Julià de Jòdar i Isabel-Clara Simó.

Sebastià Alzamora forma part del nucli generacional anomenat "Els Imparables", juntament amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano. Amb aquests autors publica el 2005 l'assaig programàtic Dogmàtica imparable: Abandoneu tota esperança.

El Federal narra els fets que van ser coneguts com el Foc de la Bisbal que va ser la revolta empordanesa que va formar part de l’aixecament federalista del 1869.

La narració conjuga diverses veus que són protagonistes actius dels fets. El protagonista principal es el Pere Caimó. Després de la proclama de Figueres feta per Francesc Sunyer i Capdevila el 3 d'octubre de 1869, es va constituir una Junta Revolucionària dirigida pel diputat per Girona del Partit Republicà Democràtic Federal Pere Caimó i Bascós, que el 4 d'octubre va proclamar la República Democràtica Federal. Caimó a més presidia la Junta Revolucionària  que actuava com Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.

La novel·la explica com Caimó va posar-se, gairebé en contra de la seva voluntat, al capdavant d’una milícia popular per enfrontar-se a les tropes governamentals. Ho va fer a contracor perquè ell era més partidari del debat, del diàleg i de la feina institucional. Al llarg del llibre veiem com Caimó va reflexionant sobre la situació i com defensa les seves idees polítiques i la seva honestedat davant intents de suborn, intents de fer-lo canviar de bàndol. Ell es manté ferm i té el suport de la seva dona Isabel Batalla que també té un paper destacat en les fets de la Bisbal. Apareix també una altra dona la Isabel Vilà, una sindicalista, que treballa de mestre i fa una campanya popular per aconseguir que els nens tinguin jornades de treball reduïdes.

Aquets tres personatges que expliquen els fets i van formant part de la historia s’enfronten a Romualdo Crespo, un sanguinari governador militar de Girona que té un expedient ple de malvestats, tortures i morts a Cuba on va reprimir diverses revoltes dels esclaus. Caimó i Crespo són dos personatges antagònics, Caimó una persona progressista, antiesclavista, idealista amb la voluntat de transformar el món i Crespo el militar malcarat, fidel lacai en el compliment de les ordres i sempre anant una mica més enllà.

El llibre  relata els fets i els debats que van provocar l'aixecament revolucionari que van protagonitzar prop de 3.000 homes -pagesos, pescadors, comerciants, gent del poble ras- contra les tropes reials monàrquiques amb l'objectiu de posar fi a la monarquia absoluta i convertir Espanya en una República federal. Es van enfrontar a la ciutat de La Bisbal de l’Empordà on els federals es van fer forts en espera de si l’aixecament es generalitzava.

El brigadier Romualdo Crespo ideà un estratagema i va fer presoner Pere Caimó quan va anar a parlamentar amb els militars que havien rendit les armes als revolucionaris. Caimó es fet presoner i portat a Girona. Els revoltats es dispersaren el 9 d'octubre. En total es van produir 9 morts i 60 ferits, i Caimó fou dut presoner a Girona pels militars, on fou condemnat a mort en un consell de guerra. Finalment, però, fou amnistiat pel general Prim. La revolta de la Bisbal va acabar amb la victòria dels insurrectes però, "no va tenir recorregut", ja que no va canviar la situació i encara va generar una certa repressió. El mateix autor ho explica clarament. "Els líders van ser detinguts, empresonats i condemnats a mort. A més, es van distanciar entre ells i en l'últim moment va acabar apareixent una amnistia. Són coses que avui ens fan gràcia, que semblen fetes expressament",.

La novel·la està molt ben escrita amb la definició d’uns personatges potents, amb diàlegs vius i amb una gran capacitat narrativa. A més de la història del Foc situen aspectes tant actuals i importants pel que fa a l'abús de poder, el feminisme, el sindicalisme, l'anti-esclavisme, el colonialisme, el racisme i els anhels de canviar l’estatus de la relació entre Espanya i Catalunya.

Molt interessant.

El Federal
Sebastià Alzamora
Col·lecció A tot vent 802
Editorial Proa
Barcelona abril 2024