La Passadora

L’esclat de la segona guerra mundial va provocar la fugida de moltes persones de la mateixa Alemanya, però també des de molts països que l’exèrcit alemany anava envaint. La comunitat que va patir primer la repressió, la jueva, va procurar sortir abans de l’esclat de la guerra però també després van buscar vies de fugida, a vegades organitzada, a vegades de manera individual, van intentar arribar a llocs neutrals o que estiguessin lluny de les urpes dels nazis.

Però també altres persones, sobretot militants de l’esquerra i ja entrada la guerra aviadors anglesos, que eren abatuts però sobrevivien, buscaven arribar fins a Espanya per passar a Portugal i tornar cap Anglaterra.

Aquestes línies de fugida requerien de molts suports, i entre ells sobresurten els coneguts com a “passadors” que van aconseguir treure a moltes persones que de ser capturades la mort era el destí final. I se la van jugar i ho van fer en condicions duríssimes travessant les muntanyes del Pirineu.

Els passadors provenien de diversos ambients, des d’exiliats republicans que van anar a parar a la banda nord dels Pirineus, fins contrabandistes habituals que van trobar, a voltes per enriquir-se, a voltes per patriotisme i solidaritat una nova manera de viure. Hi hagué diverses xarxes de fugida que moltes vegades no estaven connectades ni es coneixien. El passadors van fer una extraordinària feina ja que amb esforç i treball van treure molts milers de persones de les urpes del feixisme. Alguns van ser detinguts, empresonats i ajusticiats per la seva feina ja que eren un objectiu prioritari de les Gestapo i les tropes alemanyes que estaven prop de les fronteres d’Espanya o Andorra, altres, la majoria, va sobreviure i van ser testimonis vius d’una gesta enorme.

S’han escrit diversos llibres sobre l’epopeia d’aquest passadors i de la seva tasca perillosa però del tot necessària. Ara ens arriba el llibre de la Laia Perarnau La passadora que posa damunt la taula el paper de la dona en aquestes tasques de lluita contra els nazis.

Laia Perearnau i Colomer va néixer a Barcelona. És llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1995) i en Història per la Universitat de Barcelona (2008).

Va començar la seva carrera professional amb la premsa escrita però ben aviat es va decantar per la televisió i concretament per la ficció televisiva. Actualment treballa a Televisió de Catalunya on ha estat guionista de diferents programes de temàtiques diverses, des del Club Super3 fins a La Marató de TV3.

També és autora del llibre de gènere fantàstic “El Secret de l’església del Capmort” i coautora dels llibres infantils “El Superiaio i la Martina al mite d’Ícar” i “El Superiaio i la Martina al mite de Cronos”. La seva primera novel·la per a adults, “Francesca de Barcelona”, va ser guardonada amb el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica l’any 2022.

Andorra va ser neutral durant la segona guerra mundial però això no va fer que no patís els efectes de la guerra, la presència de molts refugiats que fugien i la persecució de que eren objecte dintre mateix d’Andorra pels agents alemanys que moltes vegades actuaven amb impunitat i també amb una certa complicitat de les mateixes autoritats. Andorra doncs va ser terra de refugi i lloc de pas per centenars de persones que creuaren clandestinament la frontera pirinenca, per seguir després rutes que pel Pallars o per la mateixa Cerdanya seguien cap a Barcelona per poder refugiar-se a les ambaixades dels països neutrals i dels aliats.

La novel·la ens presenta a Sol, una noia que viu amb la seva mare i germans al poble de Bescaran a l’Alt Urgell, la seva família pateix les conseqüències de la guerra civil. El pare exiliat a la ciutat de Tolosa, viuen amb precarietat ja que han de treballar la terra i explotar la granja amb els pocs animals que tenen. Però tenen en contra al cap dels carabiners que vol quedar-se amb les terres que treballa la família de la Sol que en el seu dia van ser de la família de la seva dona. En fi problemes arreu.

La Sol però té un mal encontre casual a la muntanya i presencia la mort d’una dona a mans d’un contrabandista. Aquets fet fa pensar a la seva família que l’han d’allunyar de Bescaran i l’envien a Andorra, a un hostal a fer feina allà i és protegida per un grup de contrabandistes catalans i andorrans, la majoria són exiliats espanyols que viuen ara de passar la frontera amb materials diversos i de mica en mica es veuen implicats en passar materials de guerra o de medecines necessàries donada la precarietat que hi havia a Espanya fins a passar persones.

La Sol s’anirà implicant en els grups dels contrabandistes, participa en algunes accions i se’n en surt prou bé. A partir d’aquí coneixerà la realitat de la situació a Europa i les persecucions a que estan sotmesos els jueus i altres sectors de la societat.

Participarà en diverses accions de perill i complirà amb escreix les expectatives que havien dipositada en ella. 

La narració situa altres personatges, que fan que al costat de la Sol hi hagi un grup coral de protagonistes que donaran una visió global dels fets, de la narració, del fil argumental, des del soldat alemany que renega del nazisme i manté una relació amb la Sol, la crueltat de les Gestapo i la persecució sostinguda i pertinaç sobre els jueus i  aviadors anglesos, la personalitats dels dirigents de la xarxa de passadors i dels traïdors que també hi van ser desmantellant en algunes ocasions les xarxes, o els membres de l’ambaixada espanyola que es van enriquir enganyant als jueus espoliant-los i enviant-los a una mort segura. En definitiva el relat d’un fets que van succeir i que ara a través de la novel·la es posen de nou d’actualitat. Una història, ben escrita i ben narrada de fugitius, passadors, contrabandistes, espies, precarietat, por, morts a la muntanya.

Una història per no oblidar aquells que es van jugar la vida per reconquerir al llibertat, la seva i la de molta gent.

L’autora explicava com va arribar a la història:

Quan em vaig posar a escriure, me’n vaig adonar que la història parlava d’homes passadors i molt poc de dones passadores, per no dir gens. Aleshores, vaig veure que en el cantó francès n’hi havia més i clar, si allà n’hi havia, al cantó català també. Llavors vaig començar la meva investigació, la qual ha durat molt de temps, d’anar trucant portes, d’anar a pobles, buscar altres persones que em poguessin donar pistes de dones que aquí també ho haguessin fet, perquè m’interessava aquesta figura. Al final em vaig arribar a trobar 25. I de totes aquestes dones, n’he acabat component la protagonista del llibre, que es diu Sol Mentruit, i que és una mica un homenatge a totes aquestes dones que van existir i que han estat molt invisibilitzades al llarg de la història.

Certament invisibilitzades però la novel·la La passadora intentar fer justícia a les dones que van formar part de la xarxa de guies que van salvar a moltes persones.

La Passadora
Laia Perarnau
Col·lecció Clàssica, nº1438
Editorial Columna
Barcelona 2024