El Vendrell d’uns pocs

L’altre dia amb la publicació de la història dels  administradors de Santa Anna el Marcel Sendra va posar llum a la foscor amb la llista de les persones que durant més de 400 anys s’han encarregat de preparar la festa major de la vila en honor a Santa Anna. Al principi els actes festius eren un aspecte accidental al voltant de la santa, però amb el pas dels anys el menys important va passar a ser l’epicentre de la festa. En aquestes alçades de l’existència humana sembla que es vulgui tornar a les arrels originals amb un paper cada dia més important de l’església en la festa major, encara que sigui folklòrica i simbòlica. Aprofitant l’avinentesa, vull aclarir que a veure si fem una estàtua de la santa que va a casa dels portants d’honor perquè aquesta imatge sembla que l’hagin tret d’un pessebre familiar.

El Vendrell ha passat dels 570 habitants al 1717 als més de 40.000 habitants actualment entre censats i no censats.

Si tu mires aquesta llista de les persones que s’han encarregat de les festes del poble durant aquests segles veuràs que hi ha cognoms que es repeteixen fins a la sacietat passant les tasques dels uns als altres. Ser administrador de Santa Anna en aquelles èpoques era com si et donessin la Creu de Sant Jordi. Evidentment, només surten les principals famílies del Vendrell, algunes ni es veuen en la foto. Això passava fa 400 anys i ara torna a passar el mateix en la tria dels elements honorífics de la festa major com poden ser, administradors, portants, etc. Evidentment sempre hi ha gent que entra per la porta lateral perquè ets amic d’algú o realitza alguna tasca que li permet ascendir als primers nivells socials amb ascensor. Aquesta és la realitat perquè moltes de les persones que han vingut al Vendrell saben que és un dia de festa, però pocs saben ni els interessa que s’hi cou a la festa  major. Potser algun concert o alguna cosa més de caràcter puntual. A les cercaviles hi van els de sempre, els pares i familiars de la canalla i algú més, però no té de ben lluny el volum d’una ciutat amb més de 40.000 habitants. En aquesta teranyina de micro entitats de què sempre fan patxoca quan parlen de la vila, alguns tenen presidents compartits amb 4 o 5 més sense cap voluntat de deixar el càrrec fins que el destí vital ho decideixi per ells.

Algunes són obertes i de tant en tant fan anuncis públics que busquen gent. Altres són totalment hermètiques i poques coses saps del que fan i deixen de fer.

Una de les entitats més participatives per força major són els Nens del Vendrell (aviat es dirà segons les noves tendències polítiques locals Nens, Nenes i Nins del Vendrell, el Nin no és pel cognom). Els Diables del Vendrell i l’Embarcada també ens donen a conèixer cares noves cada any perquè saben que és necessari per la salut del grup i de l’entitat. A les altres de tant en tant hi ha alguna incorporació, però no representativa de la realitat cultural del Vendrell. Al final cada col·lectiu celebra la seva festa major al seu estil, uns la fan a Tomoví, altres amb el més sant i anar fent fins completar tots els col·lectius que formen el substrat social del Vendrell del segle XXI que tot i res a veure amb la vila del 1600 i escaig però alguna cosa encara continua massa igual.

Un dels reptes de la festa major és obrir la festa al municipi que no es quedi entre quatre carrers com sempre i on hi vagin els de sempre i algú més. Hem de ser moderns i adaptar-nos al que hi ha i deixar models anacrònics que no tenen res a veure amb la nostra realitat que és la que ens toca representar. Si els nostres avantpassats haguessin fet com nosaltres encara parlaríem llatí.