Fer el préssec

Carregar el mort de l'affaire Puigdemont a "l'actitud impròpia" del personatge clama al cel. No tenir ni tan sols un bri d'esperit autocrític i apel·lar a contemplar-se el propi melic equival a titllar de babaus el conjunt de la ciutadania. Au va! Fou el súmmum del ridícul més horripilant que mai no s'hagi vist.

El periodista gironí Albert Soler fustiga -de fa temps- el fugitiu amb l'àlies de de Vivales...i ho clava. Per a mi, tot el demès són trons. Plegar de la conselleria d'aquesta manera no fa altra cosa que certificar una inutilitat palesa per la seva part. Per contra, haver-ho fet amb el senyor Illa investit i l'altre personatge emmanillat significava fer-ho per la porta gran. Però, com deia en Puyal -en argot futboler- se'ls va escapolir de l'escomesa. Un nyap en tota regla! No hi ha volta de full. Ja poden dir missa. Com deia Beethoven, "val més no trencar el silenci si no és per a millorar-lo". En el cas que m'ocupa, encara van emmerdar més la troca. Sense cap pal·liatiu.

Amb el fotimer de mossos arreu, el dia de marres, la cara dels referits Elena i Sallent havia d'ésser un poema quan van gosar convocar els mitjans. Més valia callar! Per contra, tot fent cofis i mofis, encara van tenir la santa barra de sortir i fer com que venien d'Arbeca. Una demostració més que el funcionament de l'empresa pública envers la privada vénen
a ésser com la nit i el dia. Tant l' un com l'altre mereixien un acomiadament sense "finiquito".

Diguem les coses pel seu nom: hem fet cagarel·la. Dit d'altra manera, el gegant, el ninot, el paperina, el pagès, el pallasso, el pena, el passerell, el titella, la mona, un mal paper... Som l’ase dels cops. La riota del planeta i el burlot de torn. Hem actuat com un paper d'estrassa, quedant ben lluïts. A partir d'ací, tan sols em restaria demanar a la Sra. Sònia Hernàndez (nova consellera de cultura) que imposi el criteri -a tots els mitjans informatius del principat- que obviïn qualsevol mena de notícia sobre el tal Puigdemont. No m'interessa gens ni mica fer-li cap mena de joc. Passo d'ell i de tota la seva trepa de "palmeros". Així de clar!