La Democràcia

Quan escric aquest article (divendres dia 2 d’agost a les 12,45h) tinc present que la militància d’ERC avui s’enfronta a la decisió de si dona suport o no al candidat a la Presidència de la Generalitat, en Salvador Illa, del Partit Socialista de Catalunya.

La història constata sempre el record i aporta memòria per avaluar les decisions actuals i de futur. Els fets de l’1 d’Octubre de 2017 pesaran molt en la presa de decisions, com a mínim avui. Uns, perquè encara no han entès l’operació aritmètica, i altres perquè s’han d’organitzar després dels passats resultats i, per tant, necessiten temps de reflexió interna per arranjar la casa.

A partir d’aquí faig la següent reflexió: des dels grecs, diuen “que de moment no tenim cap cosa millor que la democràcia”, però jo hi afegeixo que, en tot cas, en mans de qui? I encara vist el que hi ha a Espanya, dic també… cal reformar la llei electoral i, per descomptat, que Catalunya faci la pròpia.

Per mi hi ha canvis del tot necessaris, com:

-limitació de mandats, màxim 2 i que siguin de 5 anys.

-llistes obertes en poblacions petites, menys de 20.000 residents.

-introduir la segona volta

-reduir capes de governants (n’hi ha massa).

-reduir procediments administratius i repartir les plusvàlues urbanístiques.

-no permetre el transfuguisme per llei.

-aplicar el règim d’incompatibilitats, o aprovar-les per el Ple Municipal o l’organisme de relació corresponent.

Conclusió

Calen reformes, crec que passi el que passi amb la votació d’avui, queda molta feina a fer, no es pot seguir igual com si encara estiguéssim al 1979.

És necessari sortir de la pica-baralla de veure qui s’emporta el premi. Se sap que “la independència només es pot aconseguir de dues maneres: dialogant, negociant o amb sang “. Algú ho vol amb sang? Crec que no... Doncs només queda la primera. El que no pot ser és seguir en el camí que avui estem.

 Cal comprovar països avançats en aquest sistema, de vegades no cal inventar. Ja sé que això te una implicació amb l’educació-formació i els valors.

Ser polític i exercir amb eficàcia i eficiència no n’hi és suficient; és necessari ser útil a la societat.

No sé el que passarà avui, però si ens equivoquem, haurem de retrocedir uns passos enrere.

Així ho veig