Com un batec en un micròfon

La Gabriela amb 18 anys acabats de complir, i per tant amb una visió adolescent encara del món, i del Quim, prop de la quarantena, en plena efervescència professional i empresarial, i per tant s’analitza els possibles vincles de poder, de submissió i de manipulació dels sentiments. El llibre crec que té la virtut de no jutjar i per tant cada lector, lectora, pot analitzar els transfons de la relació i fer-ne la valoració que cregui més oportuna.

La mateixa autora en les entrevistes sobre el llibre ha deixat ben clar que els protagonistes Es mouen en el terreny del límit, dins del marc legal i el consentiment. Però, tot i això, què fa que una noia de 18 anys desitgi un home de 40 i al revés? M'interessava la naturalesa d'aquestes relacions

I encara és més contundent quan diu que "no jutjar els personatges, deixar-los parlar", perquè no li interessa "la literatura que dona lliçons morals”. I manifesta així mateix com els canvis en la societat porten també canvis en les percepcions de les relacions "Fins fa no gaire tenir una relació amb algú molt més gran et validava i et feia sentir poderosa. Amb els anys i arran dels feminismes, això ho he vist d’una manera completament diferent. He hagut d'aprendre a llegir-ho d'una altra manera”

Clara Queraltó (1988) és professora de llengua i literatura catalanes. Ha publicat El que pensen els altres (Proa, 2018, Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions), relats en les antologies Barcelona suites i Nits d’estiu (Univers, 2019 i 2020), la novel·la Et diré R. (Empúries, 2021), la novel·la infantil Xiular en cas d’emergència (Bindi Books, 2023) i, en Anagrama, Com un batec en un micròfon (2024), obra guanyadora del Premi Llibres Anagrama de novel·la 2024. També col·labora en l'emissora RAC1 i el periòdic digital El Nacional.

Com un batec en un micròfon, és la història de la relació que mantenen la Gabriela, una noia de divuit anys que just per les vacances d’estiu puja al poble del seu avi, allà tindrà la seva primera experiència laboral com a substituta de la bibliotecària del poble. L’endemà de la nit de Sant Joan, amb forta ressaca, però sense remordiments, la Gabriela se’n va al poble on viu el seu avi, el senyor Maurici a passar-s’ho bé i a estrenar-se com a treballadora sense massa entusiasme.

La Gabriela, la Gabi, és una noia a qui atrau la cultura japonesa, el cinema, la literatura i algunes formes de vida d’aquell país. Té un nucli d’amigues del poble amb qui passa hores d’esbarjo entre canutos i beguda. Però la Gabriela coneix el Quim una tarda, al llac del poble. La Gabriela coincideix amb un estrany, amb l’altre protagonista de la novel·la, el Quim, un home de 39 anys, tècnic de so en la indústria audiovisual, que ha llogat amb uns amics, per un parell de mesos, la casa rural del poble per teletreballar-hi.

Hi ha una primera coneixença i la noia creu que pots ser un bon divertiment primer establir-hi relació, després seduir-lo per acabar enamorant-se d’ell, potser sense voler. El Quim actua primer amb la necessària prevenció davant d’una desconeguda que l’aborda i sembla que el segueixi. Però no trigaran massa a començar una relació i la narració va desgranant els fets, des del juny fins al novembre. La Gabriela narra els fets i les situacions que plegats van vivint, el sexe, la certa distància que primer pren el Quim, el contrast de l’edat que hi ha entre els dos i els comportaments diferents i també analitzen el seguit de consells del seus companys sobre la possibilitat de que la relació esdevingui una mala relació per la diferència d’edat. Però la seducció de la Gabriela pot més i durant l’estiu mantenen una relació forta i intensa, fins que el Quim considera que potser han anat massa lluny, ell que té algunes històries amb altres dones per esclarir trenca la relació amb la Gabriela. La Gabriela en pateix les conseqüències, ja que allò que va començar com un joc de seducció va acabar en una relació que ella trobava plena i satisfactòria, la Gabriela sabia el que volia, però quan creia que ja ho tenia tot la relació es va difuminar.

La segona part de la novel·la és el punt de vista del Quim que analitza la relació des del final fins al principi, va explicant i reflexionant sobre el seu capteniment davant els fets, les seves pròpies sensacions i també allò que marca la seva vida professional. Es descobreixen altres relacions que tampoc han acabat de quallar, les seves sensacions davant els compromisos personals.

El llibre és doncs la visió dels fets per part dels seus protagonistes, mentre la Gabriela els va explicant mentre succeïen el Quim ho farà ja des de la distància. Això permet veure la manera diferent d’interpretar alguns dels episodis i de com contradictoris són en alguns moments els sentiments dels dos personatges.

L’autora en la narració fuig del moralisme, i narra amb destresa, habilitat i sensibilitat la passió d'aquests dos personatges d’edats molt diferents i per tant ben segur que amb visions també diferents de la seva relació i de les circumstàncies que l’envolten. Dos personatges amb anys de diferència però amb alguns trets compartits, pocs lligams amb la família, un grup d’amics i amigues consolidat, el desig de mantenir una relació que passa de físic a un cert enamorament i també algunes creences respecte a com la relació va evolucionant.

En la narració es posa damunt la taula la relació de dues persones amb diversos nivells de maduresa per la diferencia d’edat i com aquesta diferència a vegades s’escurça per la voluntat de mantenir una relació acceptada, malgrat hi hagi també un cert poder i per tant una diferencia en la relació. Una asimetria consentida però que en el fons marca la historia entre la Gabriela i el Quim.

Molt ben narrada amb un llenguatge fresc, directe i ben estructurada. La novel·la es llegeix amb molt interès i sens dubte ens fa pensar el paper que juga cada un dels protagonistes en la historia i en com l’afronten i la viuen mentre dura i quan s’acaba en el marc de la seva existència.

Com un batec en un micròfon
Clara Queraltó
Premi Llibres Anagrama de novel·la
Editorial Anagrama
Barcelona març 2024