El grito oculto de Berta Lennox

Aquest és el primer llibre de l’autor que es publica en una editorial convencional. Prèviament ha publicat dos llibres més a través de les auto publicacions. El fet que fossin un èxit de vendes i de la seva promoció a través de les xarxes no deu ser aliè a que ara l’Editorial  Destino li publiqui aquets tercer volum.

Un novel·la d’investigació que parteix d’una trama ben senzilla, el descobriment d’unes inscripcions en una paret descobertes quan es vol canviar el paper d’una habitació i un xelista que toca l’instrument a deshores fan que la protagonista inici una aventura que la portarà per mig Europa seguint pistes per donar versemblança a la història de l’edifici on viu en el moment de la historia.

És una historia d’intriga que es produeix seguint els fil que va descabdellant la protagonista, la Berta Lennox, i que posa al descobert una trama política criminal d’un abast enorme fins i tot pels lectors podríem dir que sobrepassa la capacitat imaginativa. Tot i com esta escrita i narrada podria passar per certa.

Juan Luis Domínguez (València, 1974). En acabar els estudis d'enginyeria a la Universitat Politècnica de València, va deixar la seva ciutat per treballar a diferents llocs fins que va arrelar a la seva estimada Barcelona, ​​on promou diversos projectes. La seva primera novel·la, La Página Número Treinta y Tres auto-publicada a internet, la va escriure a raig al llarg de seixanta nits i va tenir una acollida extraordinària, amb més de vint mil lectors i centenars de valoracions. Després de la segona part, Quien fue Julian Jones  es va proposar el repte d'escriure una tercera novel·la a partir d'un nou univers. El crit ocult de Berta Lennox n'és el resultat. La combinació dels seus interessos amb la creativitat, els racons on ha viscut, els valors humans i la seva passió per explicar històries són els ingredients de l'èxit de les seves novel·les.

Quan Berta enviuda del diplomàtic anglès Geoffrey Lennox, ha de refer la seva vida i recuperar el sentit d’una vida sense el seu marit.  Torna a Barcelona, ho havien planificat amb el seu marit creient que era un bon lloc després de passar molts anys en diversos consolats i ambaixades internacionals i per tant amb una vida gairebé nòmada. S'instal·la en un pis del barri de Sarrià en un habitatge d’un edifici antic però amb molt bona restauració, coneix ben aviat al seu veí, Leopoldo Sabaté, un ancià que arrossega una història  fosca i trista, que toca el violoncel a les nits i a ella ja li va bé ja que l’acompanya en els nits d’insomni.

Entaulen una bona relació fins que la Berta deixar de sentir a les nits les peces que interpreta Leopoldo. No sap que pot haver passat i decideix entrar al pis a veure si troba algun indici de perquè ha deixat de sonar música. Però el troba mort, aparentment fruit d’una caiguda accidental, la Berta veu però que al violoncel hi ha gravada una B, la inicial del seu nom i creu que això vol dir que hi ha un missatge adreçat a ella. Així és, dins de la caixa hi troba una carta. Ella té clar que la seva mort no va ser accidental tal com diu la policia i està disposada a arribar fins al final.

Paral·lelament a sota del paper d‘una de les habitacions del seu pis hi ha trobat una inscripció en la que s’al·ludeix a una mort, sembla que violenta de fa anys.

Masses coses estranyes.

Ella que ha estat i és periodista i s’ha dedicat al treball de cròniques i investigacions es veu temptada d’investigar que ha passat en aquell edifici.

Coneix casualment (o potser no tant casualment) a un periodista anglès, en Chris, en una cafeteria on esmorzen tots dos, mica en mica es van agafant confiança i la Berta li explica el que està investigant. Ell creu que ho ha de deixar estar perquè desenterrar el passat pot, en ocasions, portar complicacions.

I naturalment les complicacions arriben, a través d’investigacions  diverses s’assabenta que a la casa hi van viure uns sacerdots i que un d’ells va morir en un incident, sembla aparentment, amb uns lladres.

Les investigacions van avançant i ens trobem a la Berta fent viatges arreu d’Europa per intentar saber que va passar amb els inquilins que van viure on viu ara ella i perquè sembla que ningú vulgui donar cap informació i amagar el fets.

La novel·la agafa un caire de misteri que només es va desvetllant a mesura que la Berta acompanyada del Chris van trobant en diverses congregacions religioses algunes dades de la feina que feien els capellans en aquella casa.

Realment sorprenent la capacitat de fabular possibles conspiracions i morts sense massa sentit que es van succeint fins a finalment trobar una explicació més o menys convincent malgrat la Berta pugui posar en dubte algunes de les raons que se li donen. Ella acaba fent una novel·la que és amb algunes modificacions la que hem llegit quan acabem a la darrera pàgina.

Una trama interessant, i, en alguns moments creiem que sobre dimensionada, però això és la ficció fer passar per versemblant allò, que potser té una base, però que és fruit de la capacitat creativa de l’autor.

Bones descripcions dels lloc on es va centrant l’acció, personatges interessants i propers i alguna sorpresa final.

És una lectura fàcil amb bones dosi de misteri, ben treballada i amb detalls ben cuidats.

Un intriga interessant ben pensada ben escrita i ben resolta.

N’hi ha prou per passar una ban estona sense masses complicacions.

El grito oculto de Berta Lennox
Juan Luis Domínguez
Col·lecció Àncora y Delfín
Ediciones Destino.
Barcelona, gener 2024