El país del crepuscles

Novel·la que ja fa una dotzena d’anys que va ser publicada, però l’hem trobada repetida en un parell de guies de lectura de novel·la negra per l’estiu i n’hem fet lectura. I realment la proposta es gaudeix, és una novel·la que enganxa i es llegeix amb rapidesa gairebé d’ansietat en algun passatge de la narració.

El llibre s’inspira en una vella tradició de la Vall de Boí sobre la redempció d’un cavaller de la vall, Hug Roger, la seva vida i les conseqüències de la maledicció.

Bennasar crea un clima d’intriga i misteri des del primer moment i va complicant els fets amb diversos assassinats que desconcerten els policies per la seva execució. Els policies van sempre un pas enrere de l’assassí.

Llenguatge planer i bona descripció de paisatges, la novel·la més enllà de la situació criminal també ens va parlant de la vida de la gent, de l’economia de la Vall, de la situació de ramaders i pagesos, en fi, trets que marquen la història en un territori gairebé idíl·lic pels que s’ho miren des de fora, un país de crepuscle meravelloses però que de vegades emparen crims horrorosos.

Sebastià Bennasar (Palma, 1976) és escriptor. Es va llicenciar en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra i és màster en Història del Món per aquesta mateixa universitat.

Va treballar durant onze anys al Diari de Balears, on va ocupar el càrrec de cap de la secció de Cultura.

Du a terme una intensa activitat en el camp de la comunicació cultural, cosa que l'ha portat a impulsar el projecte Bearn, juntament amb Carles Domènec, que inclou una revista literària, una escola d'escriptura i un servei d'assessorament literari. És redactor de llibres a VilaWeb.

És un escriptor molt versàtil, que ha publicat més de trenta llibres en solitari, amb una especial predilecció per la novel·la negra. Ha escrit també obres infantils, reculls de poemes i assajos centrats en problemàtiques socials d'actualitat. Ha impartit conferències, seminaris i cursos d'estiu sobre novel·la negra o cultura i llengua catalana des del 2009 a diferents universitats com la Universitat Nova de Lisboa, la Universitat de Lisboa, la Universitat d'Aveiro, la Universitat d'Aix a Provence, la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de les Illes Balears o la Universitat de Salamanca.

Actualment, col·labora amb diferents editorials fent informes de lectura i traduccions del portuguès al català i al castellà, i del català al castellà i viceversa i redacció de llibres per encàrrec. Dirigeix ​​les col·leccions de novel·la negra Lo Marraco Negro, de Pagès Editors, i Marrejo, de l'editorial Mil·lenni, que van iniciar el seu camí el gener del 2018.

Ha impulsat nombrosos projectes culturals, congressos i festivals literaris, sobretot dedicats a novel·la negra, com ara Lloseta Negra, que va dirigir durant quatre anys; Tiana Negra, festival dedicat a la novel·la negra en català, i Gracia Lee. Coordina quatre clubs de lectura a biblioteques de Barcelona.

És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i del PEN Català, i des del juny del 2015 és membre de la junta directiva d'aquesta entitat, com a vocal de Drets Lingüístics.

El comissari Jaume Fuster, arriba a la Vall des de Barcelona per impartir un curs per la policia de la zona. La seva arribada al Pont de Suert coincidirà amb el primer crim, un parells de pastors, avi i net, escolten els udols d’un llop i surten a veure si el troben abans no ataqui al ramat. Van seguint un llop i quan el veuen es troben una sorpresa desagradable, el cap d’una dona a la creu que corona l’ermita de Sant Quirc del poble de Durró. La sang que regalima ha cridat al llop. Constaten la brutalitat del crim i descoberta la personalitat de la dona i la seva història al Vall les autoritats decideixen que el comissari Fuster es posi al capdavant de la investigació del crims amb els mossos destacats en aquella zona. 

Però aquesta no serà l’única mort. Apareixen un seguit de cadàvers en diverses esglésies romàniques de la zona de la Vall. Això els fa seguir alguna vinculació dels morts i de les ermites. I encara més quan es constata que algunes d’aquestes morts reprodueixen algunes de les escenes que hi ha pintades en els murals de les esglésies, això els fa pensar que hi ha d’haver alguna relació entre els morts i la història de les valls i en les seves ancestrals arrels o la personalitat dels que son assassinats i la seva repercussió sobre la vida dels habitant de Boi i els seus entorns.

La investigació del comissari Fuster i la seva gent no serà gens fàcil, una primerenca nevada notable dificulta la mobilitat de la policia i amaga moltes possibles pistes que podrien trobar. Tot i així van relacionant les morts amb antigues supersticions i tradicions ancestrals que encara planen damunt de la Vall. Entremig de la investigació de les morts apareix una nova línia d’investigació després de la troballa d’un enorme arsenal d’armes i explosius que fan pensar en la possibilitat d’un atemptat a la zona de la ma d’un peculiar i poc ortodox grup amb pretensions eco-terroristes.

El fil narratiu en porta també a plantejar alguns del problemes que afecten al territori, la crisi econòmica, el despoblament i les seves conseqüències, l’ecologia i la protecció del medi ambient, la implantació de noves espècies o la recuperació d’altres com el llop,  les màfies organitzades que controlen el contraban, pràctica habitual per molta gent de les valls pirinenques, la prostitució i les històries encara vinculades al franquisme i la repressió a la zona, entre altres problemes greus de la nostra societat.

Per tant la novel·la a més del fil narratiu principal com és la investigació del crims hi ha un immersió en la problemàtica del territori i problemes que afecten a la societat en general.

És una novel·la molt ben escrita i expressada en un llenguatge àgil, descripcions molt ben aconseguides i uns diàlegs animats que t’atrapen des de les primeres pàgines i que no et dóna opció de baixar el ritme de lectura. Quan s’acaba trobes a faltar unes quantes pàgines més…

El país del crepuscles
Sebastià Bennasar
Col·lecció Crims.cat 6
Editorial Alrevés
Barcelona  2020 (tercera edició)