Matar el director

Aquesta és la primera incursió de l’autor en la novel·la negra i segurament com a conseqüència de la seva llarga trajectòria professional la intriga policial que es presenta està estretament vinculada al món periodístic de la ciutat de Barcelona. La mort violenta i en circumstàncies estranyes del director del principal diari del país, Las Noticias, proper al poder i a interessos econòmics foscos, generarà una llarga investigació que alhora entra a fons en el tema de les relacions periodístiques entre l’humor, la ironia i amb una gran dosis de crítica del món de la premsa a la ciutat i al país. 

Novel·la que neix de situacions personals, en una entrevista a VilalWeb l’autor explica que:

 Quan la vàreu escriure aquesta novel·la?

- Quan vaig plegar de La Vanguardia vaig marxar a Ruanda i la vaig començar, però estava tan enrabiat que ho vaig deixar. L’he acabat més tard.

- Estàveu enrabiat amb l’acomiadament de La Vanguardia? Però jugant amb el títol podríem dir que amb la literatura heu acabat matant el director…

- El títol de Matar el director és una metàfora. Aquest director podria ser qualsevol director. Tots hem llegit el llibre El director de David Jiménez. Tots hem vist que en aquesta professió hi ha hagut un poder que no venia de la capacitat professional sinó d’uns altres factors. Aquest director és un director metafòric, que cadascú pot entendre com vulgui, però no tenia gens d’interès que fos ningú concret. Tot i que un ha viscut la vida que ha viscut, és clar. I fa sortir qui fa sortir, no?.

Amb aquests antecedents personals no cal explicar que  l’experiència ha servit per escriure la novel·la, on apareixen personatges reals, José Martí Gómez, Ramón Lobo, Joan de Sagarra... periodistes, polítics que d’alguna manera posen un punt  de curiositat més elevat per les conjectures que es poden fer a partir de les escenes que es produeixen. 

Bru Rovira Jarque (Barcelona, ​​1955) és periodista i escriptor. Ha treballat durant vint-i-cinc anys a La Vanguardia com a reporter, dedicat a temes internacionals i socials. 'Àfrica', 'El mapa del món de les nostres vides' i 'Només demano una mica de bellesa' són alguns dels seus llibres publicats. És premi Ortega i Gasset i Miguel Gil Moreno de periodisme. Col·labora al programa “A viure que són dos dies”, de la cadena SER. Viu retirat entre l'Empordà i París.

La novel·la comença quan el director del diari Las Noticias s’està preparant per acudir a un acte al Liceu amb les primeres autoritats del país inclòs el rei. Però mai hi arribarà. L’endemà el troben mort en un hotel al Paral·lel, un hotel amb lloguer per hores de les habitacions, un lloc on hi trobades que volen passar desapercebudes. El director Josep Llopis es trobat pel personal de neteja que avisen ràpidament a la policia. Es fa càrrec de la investigació la subinspectora Matilda Serra, antiga reportera de guerra a Bòsnia que havia treballat a Las Noticias i que coneixia al director. La Matilda porta una pesada motxilla emocional per un passat complicat. Serra sap del poder que tenia el director del diari, de les relacions tèrboles que moltes vegades podia haver intuït i també la seva manca total d’empatia amb els treballadors. Ell no deixava de ser un titella del propietari del diari que es mou en les aigües del mar dels negocis i de la relació entre el poder i del diner.

La subinspectora Serra començarà a buscar elements que li puguin donar alguna versió versemblant del que ha passat a l’habitació on han assassinat a Llopis i veure quines possibles connexions hi ha en el ambients en que el director es movia. Les investigacions posen al descobert corrupteles i corrupcions, els vincles del poder mediàtic i determinats polítics, el finançament dels diaris que cada cop estan en situació més precària i també les màfies que es mouen per les ciutats i que a vegades també tenen connexions amb les esferes del poder o properes a la mateixa policia.

La Matilda Serra recull en les seves investigacions tot un seguit de històries que vinculen la mort amb antics col·laboradors del diari que Llopis es va treure del damunt a vegades amb indemnitzacions més que suculentes i altres vegades amb procediments molt propers als mètodes mafiosos.

No és fàcil avançar en conèixer els fets, ja que la narració es va movent amb el fil conductor principal i un seguit de subtrames  sobre les conspiracions reals i imaginàries en el món de la política i del periodisme, relació sempre complicada però també necessàries.

Al marge de la investigació que porta Matilda Serra el llibre constitueix una narració entre irònica i nostàlgica d’una Barcelona en que els periodistes jugaven un paper important a l’hora de fer investigació, investigacions que es van anar diluint en l’allau de la informació ràpida i sense contrastar. Grans periodistes que van perdre el seu protagonisme quan la digitalització i la immediatesa va guanyar terreny. Quan els fets objectius i la realitat es van canviar per la explotació sentimental i per el subjectivisme més esbiaixat.

Les trames corruptes entre politics i el caps dels mitjans informatius queden perfectament referenciades. El tapar-se les vergonyes mútuament és denunciat en la narració.

Homenatge als grans periodistes d’una època que van ser foragitats del seu paper de servidors de la informació i substituïts pels transmissors de consignes o notícies ja prefabricades.

Molt interessant, per la mateix trama, pel món de la ciutat que ha anat canviant, per la picada d’ullet que fa a dirigents  anarcosindicalistes històrics, per l’esment de grans periodistes que van marcar pauta en el món de la promesa del país.

Una novel·la negra però amb una descripció de l’entorn social i política tant interessant com la mateixa trama.

Matar el director
Bru Rovira
Traducció August Rafanell
Sèrie M
Editorial Navona
Barcelona, abril 2024