Aprendre a esquivar les bales

No hi ha dubte que la guerra civil espanyola ha estat un pou sense fons per inspirar obres literàries. Algunes d’alta qualitat narrativa i humana i altres que han passat sense pena ni gloria perquè la història narrada era recurrent o perquè el seu biaix feia difícil creure la versemblança de la narració.

Ens trobem doncs davant d’una nova història sobre la guerra civil, al costat de Josep Trullàs, l’avi de l’autor, resseguim els episodis més cruents de la guerra civil al front d’Aragó i a la batalla de l’Ebre, el seguirem per la seva aventura a l’exili francès, per acabar veient-lo fer de soldat a l’exèrcit nacional un cop tornat de França i el final feliç quan pot acabar definitivament la seva vida als exèrcits i retrobar-se amb la persona que estima, la Maria. 

L’autor defuig sentimentalismes i de manera molt precisa i també molt creïble ens va descrivint les batalles en que participa Josep Trullàs i també com es obvi els diversos estats d’ànims que van tenint el combatents a mesura que la guerra es decanta cap a un altra o suposadament cap a l’altre. Josep Trullàs viu pràcticament tota la seva guerra escoltant reiteradament l’ordre de “retirada” sempre omnipresent.  

Xavier Coral (Terrassa, 1971) ​és un periodista i presentador de televisió espanyola. Llicenciat en Ciències de la informació, va començar treballant en la televisió local de la seva ciutat, on presentava els informatius. Des de 1997 i durant dotze anys va conduir diferents edicions del Telenotícies -principalment en l'edició del migdia,​ acompanyat d'Helena García Melero, Raquel Sans i Núria Solé. Des de 2007 fins a 2009 va presentar el programa d'anàlisi del Canal 33 Àgora. A partir de 2009 presenta amb Espartac Peran el magazín d'entreteniment ‘Divendres’, emès a les tardes en el canal públic autonòmic TV3. A l’any 2011 va presentar la Marató de TV3 per a la regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits. A partir de 2015, Xavi Coral deixa de presentar Divendres, sent substituït per Helena García Melero. Immediatament, s'incorpora a l'espai .CAT com a presentador i moderador de tertúlies d'anàlisi política i entrevistes a personatges rellevants de la cultura catalana. Avui fa de presentador del Telenotícies i aquesta és la seva primera novel·la.

L’origen de la novel·la està en la documentació que Josep Trullàs va deixar, uns escrits que va anar fent des de que es va incorporar a l’exèrcit republicà. El mateix autor, Xavi Coral, ho explica: Nosaltres sabíem que el meu avi havia estat a la guerra, però teníem una idea molt difusa del que havia passat allà. Només ens havia dit que s’havia exiliat a França, que li havien fet un consell de guerra i que l’havien enviat al Marroc. Al final de la seva vida, però, va decidir passar a net totes les notes que havia pres quan tenia 20 anys mentre estava a la guerra. De sobte, ens ho va passar als fills i als nets i vam esbrinar-ne els detalls. Ens vam quedar parats i impressionats de tot el que ell i, efectivament, tants altres avis havien viscut en la Guerra Civil. Aquesta és una de les gràcies d’aquest llibre, que molta gent pot trobar-hi relació amb coses que han viscut els seus familiars. 

El jove Josep Trullàs just al novembre de l’any 1936 quan la guerra encara sembla que durarà poc, pren un decisió que marcarà la seva vida o almenys els deu o quinze anys següents. Decideix incorporar-se a l’Escola Popular de Guerra a Catalunya, una institució que es va crear a l‘agost de l’any 1936 just després de l’esclat de la guerra.

S'instal·là a l‘edifici dels Escolapis de Sarrià, a Barcelona, i la instrucció es fa als patis. Allà hi coincideixen nombrosos joves que provinents dels diversos oficis, treballadors, però també estudiants i universitaris que van voler proposar de manera activa en la defensa de la república assetjada pels feixisme. Josep Trullàs en surt com a tinent d‘artilleria amb una mínima instrucció. Ell, estudiant de química, va esdevenir tot un oficial de l’exèrcit popular i és enviat al front d’Aragó, concretament a Montalbán, poble que havia esdevingut un punt estratègic entre Terol i Saragossa. La seva primera “feina” militar és estar al capdavant d’un grup de municionament, quina missió era proveir a les unitats que lluitaven al front de la diversa munició que els calia per seguir en les seves posicions i poder-les mantenir. Trullàs participa en moltes accions de guerra, la majoria es mouen al front d’Aragó i de l’Ebre, bona part de les accions acaben malauradament amb l’ordre de “retirada”, van reculant, passem per les darrers defenses de Barcelona, ubicada al Penedès i acompanyem a Trullàs en la seva sortida cap a França, seguint la cua llarga de persones que marxàvem o bé fugint de la guerra o bé directament a l’exili.

Trullàs i els seus companys pateixen el maltractament generalitzats que pateixen als camps de refugiats en els que França tanca els soldat republicans que entren a França. Trullàs amb el seu amic Comes i dos soldats més són adscrits a treballar en la verema ja que molts homes francesos han sigut reclutat davant l’atac d’Alemanya, a partit d’allà aconsegueix diversos treballs tècnics en les fàbriques d’armament francès. Quan arriben els nazis novament han de fugir i després d’hostatjar-se un temps amb un parents seus torna a Espanya. És sotmès a un consell de guerra i enviat al Marroc a un destacament militar de càstig. Allà coneix la crueltat, el sadisme i la barbàrie humana que practiquen els comandaments del batalló. Finalment en pot sortir amb més o menys dificultats i pot retornar a Terrassa d’on havia sortit cinc anys enrere. I allà es troba  amb la Maria amb qui ha mantingut una relació epistolar, però una relació marcada per un amor que no es podia explicitar donades les circumstàncies que van viure. Finalment però triomfa l’amor.

L’autor té una capacitat de descripció notable dels escenaris bèl·lics que són descrits amb cura, et transmet la sensació de ‘horror viscut, de les vicissituds dels soldats en retirada fugint d’una mort segura, la fam que passen primer a les trinxeres i després als camps francesos, la deshumanització de la gent tractada brutalment, els ferits que es van amuntegant sense atenció en una fugida carregada de pors i perseguits per l’exèrcit nacional. Tot plegat colpeix i encara colpeix més quan saps que són fruit d’una experiència vital, de les anotacions que l’avi de l’autor va fent dia darrera dia des de la seva entrada a l’Escola de Guerra fins que acaba el servei a les armes. 

Molt ben escrita, amb uns diàlegs àgils i ben estructurats i lligats al moment de la narració. Atrapa des del primer moment i acaba commocionant per la magnitud de la tragèdia que a alguns i algunes els va tocar viure.

Aprendre a esquivar les bales
Xavier Coral
La Campana
Barcelona, abril 2024