Campesinos y señores

Amb Campesinos y señores Theodor Kallifatides inicia la publicació de la trilogia que va donar reconeixement i fama a aquest autor grec que ha escrit la major part de la seva molt sòlida obra a Suècia i en suec, país al que va marxar de ben jove fruit de les circumstàncies polítiques que travessava el seu país. Seguiran dos altres novel·les L'arada i l'espasa i Una pau cruel, escrites respectivament en dos anys de diferència cadascuna d’elles. En aquest llibre l’autor intenta explicar bona part de la seva infància i joventut en un dels períodes més sagnants i cruels de la història de la Grècia contemporània que va, des de la segona guerra mundial amb l’ocupació primer pels italians i després pels alemanys, i la guerra civil grega amb la misèria econòmica i social que va comportar en un país que estava totalment esfondrat per les continues batusses i sense possibilitat de resoldre els conflictes interns.  

Preguntat l’autor sobre com va començar a interessar-se per  l’escriptura assenyala que el que més el va impel·lir és un fet que es va produir en la seva infantesa.

La resposta de l’autor és molt precisa i concreta: No va ser un llibre. Va ser una execució al meu poble. La meva mare i jo vam haver de ser testimonis. Jo tenia cinc anys. Aquella mateixa tarda vaig escriure alguna cosa. Era l'única manera de suportar aquella experiència.

Theodor Kallifatides ha publicat més de quaranta llibres de ficció, assaig i poesia traduïts a diversos idiomes. Va néixer a Grècia el 1938, i va emigrar a Suècia el 1964, on va consolidar la seva carrera literària. Ha traduït del suec al grec a grans autors com Ingmar Bergman i August Strindberg, així com del grec al suec a Yannis Ritsos o Mikis Theodorakis. Ha rebut molts premis pel seu treball tant a Grècia com a Suècia, país on resideix actualment. A Espanya, va guanyar el Premi Cálamo Extraordinario 2019 per Una altra vida per viure. Posteriorment, Galàxia Gutenberg ha publicat les seves novel·les El setge de Troia i Mares i fills el 2020. El passat no és un somni el 2021, Timandra i Amor i morriña el 2022 i Un nou país a l'altra banda de la meva finestra el 2023. El 2024, aquest mateix segell publica també la seva trilogia de la guerra composta per les novel·les Camperols i senyors, L'arada i l'espasa i Una pau cruel. El 2023 va rebre la Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts de Madrid.

Aquesta novel·la comença i discorre al llarg de la narració al petit poble de Yalos, Yalos és un poble però amb una intensa vida social  situat a la regió Lacònia, al sud-est del Peloponès. Un poble segregat entre els camperols i els senyors que viuen en barris separats, el poble ha esta ocupat per les tropes italianes, però aquestes són poc efectives i la seva presència és acceptada amb paciència i perquè òbviament no s’hi podia fer res en contra. Aquesta mena de convivència no era ben vista pels alemanys i era inevitable que els italians fossin substituïts pels alemanys. S’anuncia doncs l’arribada de l’exèrcit alemany. La narració comença quan hi ha aquesta tensió de l’espera. Hi ha una certa expectació i també preocupació per l’arribada dels invasors alemanys, sobretot perquè és conegut que tenen una actitud molt més fèrria i brutal amb els habitants de Grècia.

Els habitants estan també dividits davant l’arribada de les tropes nazis, mentre alguns els esperen amb interès, altres ho fan amb por i encara aquells que amb indiferència ho acceptem com una prova del destí. No hi ha dubte que tots plegats intenten sobreviure en aquells moments, la por, la fam, les denúncies, la repressió a vegades indiscriminada i intimidadora, l’acceptació de la realitat però també hi ha que s’hi oposarà i intentaran crear una resistència que serveixi per refermar la voluntat de llibertat davant els invasors. Una prova d’orgull davant la prepotència de l’exèrcit invasor.

Tot comença el 22 de juny de 1941. El rumor que corria ja feia dies  s’ha confirmat els alemanys arribaran a Yalos i l’ocuparan militarment. Els habitants entre curiosos i esporuguits s’acosten a la plaça del poble per contemplar l’arribada dels nous invasors, fins i tot han enviat a alguns dels seus veïns a l’entrada del poble perquè els avisin quan els vegin arribar. Situats i emmarcat el marc de la narració l’autor desgrana tot un seguit de descripcions sobre els habitants, els principals veïns del poble, el capellà i la seva història, el cap de la gendarmeria, el boig del poble i les seves reflexions -que també n’hi ha- l’alcalde, el mestre, el més poderosos i rics del poble i la vida i costums dels pagesos del poble. Coneixem la història, els costums socials, les relacions entre les famílies, els vicis i les virtuts de “yalites”. L’ocupació nazi és una excusa perfecta per parlar dels seus convilatans, es registren algunes escenes amb els alemanys, alguna més o menys agradable i altres cruels i despòtiques, però el més suggestiu del llibre és com els personatges, els habitants de Yalos conformen un protagonisme coral i ens expliquen com és la vida senzilla i dura d’un poble amb una ocupació armada per part d’un exèrcit aliè a la ciutadania.

La narració també explica com es va forjant una resistència, feble i desorganitzada primer, però que va prenent cos i capacitat d’actuar. Però la realitat és que són pocs, molt pocs els que s’enfrontaran als alemanys, el mestre comunista, el jueu David perseguit i buscat pels nazis, l'advocat, el farmacèutic, el jutge de pau i tres paletes, tots ells massa honrats per triomfar amb especulacions i males obres. Alguns joves per despit s'afegeixen a la resistència, no per ideologia, sinó per venjança.

La novel·la són fragments de narració de personatges, d’escenes del poble de fets que sobresurten de la relació amb els alemanys.

Un poble del mediterrani que en ocasions et poden semblar pobles de prop nostre d’aquesta cultura mediterrània.

L’autor que narra pel que li han explicat, traça uns personatges potents, creïbles i que la majoria d’ells generen simpatia per com es desenvolupen en moments d’alta dificultat.

Un llibre que enganxa i sobretot que ens dóna una visió del poble de Yalos, que podria ser qualsevol poble de la mediterrània, i  explicant-nos els costums del lloc, les persones que el poblen, les seves vides i les seves històries genera un narració molt més que interessant.

Caldrà seguir els altres volums de la trilogia.

Campesinos  y señores
Theodor Kallifatides
Traducció Carmen Montes i Eva Gamundi
Galàxia Gutemberg
Barcelona, febrer del 2024