No cal canviar el nom

El dilluns 7 d’octubre a Vilanova i la Geltrú hi va haver Ple Municipal. No té res d’estrany: era primer dilluns de mes. El que sí que resultava ja més sorprenent era la moció que presentava el PP, encara que ben pensat no ho era de sorprenent: Moció per a la neutralitat i la pluralitat dels espais públics a Vilanova i la Geltrú.

A l’anterior Ple, el de setembre, ja s’havia presentat la moció però el PP la va deixar sobre la taula. Això ja em va semblar sospitós, i ara he vist que jo tenia raó: necessitaven més temps per a teixir les complicitats necessàries per tirar endavant la moció, amb contrapartides, naturalment.

No comentaré el contingut de la presentació de la moció, ni el de les intervencions dels diferents grups, ni la intervenció ciutadana feta per l’ANC: va quedar molt clar, massa fins i tot.

Partint d’una presentació formalment amable i pretesament constructiva es de manava suprimir del nomenclator municipal el nom de “Plaça de l’1d’octubre”. És evident que cada un deu tenir la seva opinió sobre la idoneïtat del nom, i que com a tal és lliure, i per tant dono jo també la meva. Hi va haver opinions de partits que subscriuria totalment, estic d’acord amb les paraules de Conxi Martínez (ERC); Marc Segarra (Transformem VnG); Blanca Albà (JxC); Josep Ametllé (CUP). Abans que algú ho digui, ja ho dic jo: SÍ, sóc independentista. Però el que ara mostri el meu acord no és per compartir o no la seva posició, és per la congruència de la seva intervenció. Tots ells havien de fer una explicació de vot: exposar i raonar el seu criteri, i per tant el seu vot.

En el cas de Vilanova en Comú, van fer el que acostumen a fer: ni blanc ni negre sinó tot els contrari. I invocar l’amnistia com la seva gran aportació..., bé, sí, però pels molts policies o guàrdies civils que se n’han beneficiat. Van exposar però no van raonar el seu vot, en tot cas el van intentar excusar-lo.

El PSC tampoc va raonar el seu vot. Qui si que ho va fer fou la Federació Catalana del PSOE. Quan s’invoca el “el posicionament molt clar que té el PSC des de fa anys”, no es raona i el què es fa és dir que són majoria i reclamar el respecte ( o el silenci) de la minoria. Aquest posicionament molt clar no és el que tenia el PSC, i si no es creu, únicament cal mirar documents de quan es va formar el grup socialista. Recordo un debat a El Periodico amb Pere Navarro. Ell és presentava com a secretari general del PSC. Aleshores, encara que es coneixia com a PSC era ja Federació Catalana del PSOE: hi havia gent que era sancionada per no votar el que el PSOE manava: Jaquim Nadal, Marina Geli... Quan es va formar el PSC, PSOE i PSC eren, estatutariament, partits germans però autònoms. Dins del debat, vaig recordar a Pere Navarro punts essencials a l’hora de formar-se el PSC. Ell em digué que jo tenia memòria històrica (no la tinc però m’ho havia preparat). Aleshores li vaig preguntar si Joan Reventós, fundador de Moviment Socialista, Convergència Socialista i del primer PSC, en cas de ser encara viu, estaria expulsat, sancionat o hauria marxat del partit. No va contestar, únicament va perdre els papers, de manera que el moderador, Enric Hernàndez, li va haver de demanar capteniment. Sí, la Federació Catalana del PSOE va votar amb coherència; el que jo conec com a PSC, no. I el conec, i per tant em venen a la memòria uns versos de Raimon: qui perd els orígens / perd la identitat.

El PP, formalment, va fer una bona presentació de la seva moció, però el contingut era una falsedat, com es va encarregar de demostrar el representant de la CUP, Josep Ametllé, quan es preguntava de quina neutralitat parlava si el seu partit havia votat en diferents ocasions contra la supressió de noms franquistes i en d’altres a favor del manteniment de noms lligats a la dictadura. Per tant una argumentació formalment correcta però falsa en el seu contingut, no és acceptable.

La presentació de l’ANC va tenir un bon contingut però, segons el meu criteri, no va emprar la forma més correcta i això va donar armes a PP i socialistes per criticar la seva intervenció. Ja sé que el nom correcte és PSC, però de la mateixa manera que el camp del Barça es deia Camp Nou i era tan vell que s’ha hagut de tornar a construir, el PSC tot i mantenir el seu nom ja no és el que era: s’hauria de reconstruir?

Fa uns anys Iai@flautes Garraf vam presentar una moció sobre els abusos bancaris. Es va aprovar quasi per unanimitat, i un dels punts de la part propositiva deia que l’Ajuntament informaria a les entitats bancàries del que el seu Ajuntament havia acordat en l’aprovació de la moció. Deu mesos més tard vaig anar entitat per entitat preguntant què s’havia fet: cap havia rebut la més mínima informació per part de l’administració. Ara es donarà compliment a la moció del PP amb la mateixa laxitud?

Però ben pensat, no deu caldre canviar el nom de la plaça. Quan jo era petit el dia 1 d’octubre era festiu, era el Dia del Caudillo Franco.  

I per acabar un toc de poesia de Gabriel Celaya:

... Maldigo la poesia concebida como un lujo cultural por los neutrales  que, lavandose las manos, se desentienden y evaden.

Maldigo la poesia de quien  no toma partido hasta mancharse...