Un nou model de participació contra el ‘qué hay de lo mío?’

El govern de Vilanova i la Geltrú ha impulsat, amb la posada en marxa dels consells de barri, un canvi profund en el model de participació. Des de Vilanova en Comú, i així es reflecteix perfectament en el pacte de govern que vam signar amb el PSC, creiem fermament en l’acció comunitària des de la proximitat com a base per construir barri i comunitat. Els consells de barri, que s’acabaran de desplegar en els pròxims mesos, ofereixen un espai de diàleg i decisió col·lectiva, orientat a millorar la qualitat democràtica, apostant per processos més inclusius i equitatius. L’objectiu és promoure projectes compartits que s’adaptin a la realitat de cada barri, en funció de les seves necessitats específiques.

La inexistència d’alternativa a aquest model l’estem comprovant a cada ple municipal, uns plens cada cop més crispats davant el fet que el govern, tot i les dificultats financeres, ha posat velocitat de creuer i treballa sense distraccions, en tots els àmbits, també en la participació. En canvi, a cada sessió plenària ens trobem amb una moció rere l’altre en què es reclamen sense fi recursos, locals… per a entitats o col·lectius concrets, com si la ciutat disposés de recursos infinits, i sense concretar què caldria deixar de fer si s’atenguessin totes aquestes peticions. Aquesta acció clientelar no transforma res, sinó que perpetua el fet que les entitats i col·lectius es vegin obligats a competir pels recursos limitats de l’administració. El finançament del teixit associatiu ha de ser equitatiu, proporcionat i justament distribuït per evitar la confrontació i garantir que les inversions responguin als problemes més vitals i prioritaris de la ciutat. El professor Òscar Rebollo ens ho explica: "Les estructures de finançament han de ser coherents amb els principis de justícia social i equitat per evitar dinàmiques que reprodueixin desigualtats". Un sistema just permet que les entitats puguin centrar-se en els seus objectius socials, sense desviar-se en la cerca desesperada de recursos.

Apostem, doncs, per un model de finançament just i una estructura participativa equitativa, que reforci la convivència, l’acció col·lectiva i el compromís amb una ciutat més democràtica, inclusiva i cohesionada. I creiem que els consells de barri són una bona eina per caminar cap a aquests grans objectius. L’aposta pels pressupostos participatius que alguns encara propugnen ens sembla caduca i injusta, perquè beneficia aquelles entitats amb més poder de mobilització i deixa enrere les que no tenen tantes competències en comunicació o presència pública.

Però aquesta transformació ha d’anar encara més enllà. L’expert en participació Fernando Pintado afirma que “la democràcia participativa no és simplement un mecanisme, sinó un procés per transformar les relacions socials i de poder." Aquesta aposta per l’acció comunitària no només enriqueix la vida dels barris, sinó que promou una societat més justa i cohesionada. És evident que aquesta feina de transformació no seria possible sense la base de les entitats i la xarxa de centres cívics. Però el que cal és fomentar el diàleg i la col·laboració entre col·lectius, enfortint així el teixit social de la ciutat. Tot el contrari del “qué hay de lo mío?”.

Iolanda Sánchez. Portaveu de Vilanova en Comú i regidora de Participació i Plans d’Actuació als Barris de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.