Comandant

En la introducció un dels autors Sandro Veronesi explica la història de com va sorgir la narració. És realment sorprenent i impactant.  Explica que davant les notícies de que molts immigrants es perdien i morien al mig del mar, per la seva pròpia precarietat com per la indiferència del govern italià del moment. Veronesi va fer una mena de llista de “cossos” per persones que s’apuntaven a les llistes per fer de tripulants en els vaixells de les ONG que patrullaven la zona. El destí va fer que una de les persones que s’hi va apuntar li enviava una declaracions de l’almirall Pettorino, cap de la guàrdia costanera que en un discurs va afirmar que malgrat les autoritats els prohibís salvar nàufrags amb les seves llanxes, ell afirmava que “a la mar salvar una vida és una obligació legal i moral”. A partir d’aquí va sorgir la figura del Comandant Salvadore Todaro que va protagonitzar a la segona guerra mundial, un episodi contra les ordres del caps de la marina italiana i alemanya. I encara més casualitats entre els membres que es van apuntar a “Cossos” hi havia la Jasmina Bahrabadi que era la neta del comandant Todaro.

A partir d’aquí en va sortir una pel·lícula i el llibre que explica els fets que va protagonitzar Salvadore Todaro.

Edoardo De Angelis va néixer a Nàpols l’any 1978. És director de cinema (va debutar el 2011 amb la pel·lícula Mozzarella Stories), guionista i productor, i ha guanyat nombrosos premis. El 2018 publicà la novel·la Il vizio della speranza, en la qual es basa la pel·lícula homònima que va guanyar el premi del públic al Festival de Cinema de Roma, així com el premi al millor director al Festival Internacional de Cinema de Tòquio.

Sandro Veronesi va néixer a Florència l'any 1959 i és considerat un dels millors escriptors italians contemporanis. El 1985 va llicenciar-se en història de la restauració a la Facultat d'Arquitectura de Florència, amb una tesina sobre Victor Hugo que va rebre la qualificació màxima. És autor d’una obra literària extensa i un assagista i periodista destacat. L’any 2006 va guanyar el Premi Strega, el guardó literari més prestigiós d’Itàlia, per la novel·la Caos calmo, un reconeixement que va tornar a obtenir el 2020 amb El colibrí (Periscopi, 2020) i amb el qual es va convertir en el segon autor que guanya dues vegades aquest premi.

El llibre ens situa a la Itàlia en plena segona Guerra Mundial, el comandant Todaro és el capità del submarí Cappellini, la seva missió és patrullar per l’oceà Atlàntic passant per l’estret de Gibraltar, fet que suposa un perill evident.

Anem coneixent membres de la tripulació i la seva feina en el submarí, des del cuiner que fa un repàs per ordres del capità dels millors plats italians, fins els oficials i mariners amb les seves funcions, des del que està al control de ràdio i posa en aquest cas Ràdio Andorra, que essent neutrals, posen música, fins els que estan al capdavant de les armes del mateix submergible. Tot un retaule de personatges tots amb la seva personalitat.

Surten del port de La Spezia. Coneixem el que pensen en el moment de l’embarcament, la dona del Comandant, el mateix comandant que passa revista, una infermera que ha tingut una relació amb un dels membres de la tripulació i no sap quin serà el futur..

Tothom es posa en el seu lloc i comença l’operació del Cappellini.

Tenen els primers entrebancs per passar l’estret de Gibraltar, ja que  després de passar-lo tenen un encontre amb l’aviació anglesa que els infringeix alguns danys que caldrà arranjar-los a la superfície amb el perill que això comporta.

Un cop recuperada la nau detecta la presència d’un vaixell de càrrega sense bandera però que porta un canó defensiu.

El Comandant seguint les ordres que té s’encara i ataca al vaixell aliat, que després sabrà que és un vaixell, en teoria neutral, belga.

Però un cop complerta l’orde d’enfonsar el vaixell creu que ha d’actuar com diu la llei del mar, rescatar els supervivents i portar-los a lloc segur. Així ho fa i això genera tensions i incomprensions entre la tripulació que ell sap conduir molt bé i també entre els nàufrags recollits que finalment es salven.

El comandant Todaro estarà a l’alçada de les circumstàncies i pactarà una breu treva amb els anglesos per poder deixar els nàufrags que ha recollit a Santa Maria de les Açores. Un exemple  de que, fins en les circumstàncies més complicades i difícils hi ha l’esperança en comportaments solidaris com el que van viure els soldats italians i els mariners belgues en un espai reduït com un submarí, en aquest cas el Cappelleti.

El llibre constitueix també un clam contra la barbàrie, un clam atemporal contra les guerres i les seves conseqüències, i reivindica els valors morals que en mig dels desastres bèl·lics poden trobar-se.

Passada la guerra els supervivents el buc Kabalo que va ser destruït pels comandant Todaro van a anar a fer un agraïment a la seva dona i a la seva filla ja que ell havia mort a l’any 1942 en una altra operació naval. 

El llibre doncs recorda la gesta que va protagonitzar el comandant Todaro i la seva tripulació que van romandre fidels per una vegada  als seus principis i a la sagrada llei del mar per damunt de les ordres militars.

El comandant Todaro escriu a la seva dona després d’haver deixat els nàufrags: “Existeix un heroisme bàrbar i n’hi ha un altre davant del qual l’ànima arrenca el plor: el soldat que venç no és mai tan gran com quan s’acota davant dels soldats vençuts. Avui nosaltres i els nostres enemics ens hem salvat”.

Llibre, sens dubte més que interessant, imprescindible per entendre algunes accions nobles que es donen en els moments difícils.  

Comandant
Edoardo De Angelis i Sandro Veronesi
Traducció de Pau Vidal
Col·lecció Antipoda
Edicions de Periscopi
Barcelona, maig 2024