El silencio y la còlera

Nova novel·la de Lemaitre en la que seguim els passos de la família Pelletier i ho fem en els anys posteriors a la segona guerra mundial quan França surt del trauma de la guerra, la d’Indoxina, amb un cost tràgic pèls Pelletier ja que un dels fills hi ha mort.

El llibre segueix les característiques de la seva anterior trilogia que va historiar el període d’entreguerres a França, ara ja ens situem després de la segona guerra mundial. Hem entrat a la dècada dels 50 amb el desplegament econòmic i social de la França que es recupera de les guerres que ha mantingut. El llibre manté la tònica dels anteriors, amb una ambició narrativa extraordinària, que desplega trames diverses a quina més interessant i entrecreua la vida dels protagonistes de manera magnífica. Tot plegat amb excel·lent resultat que fa de la lectura del llibre un fruir de la bona literatura.

Veiem a la família dels Pelletier. Els pares segueixen a Beirut explotant la seva fàbrica de sabons, tot i que la mare està encara consternada per la mort d’un fill seu en circumstàncies estranyes a Indoxina voldria un altre tipus de vida. Els altres tres fills viuen ja a París cadascun amb la seva feina, la vida discorre entre els neguits de cadascun d’ells, Jean maldant per aixecar un negoci, François intentat seguir pujant a l’escalafó del periodisme i Helene seguir fotografiant l’actualitat treballant al mateix diari que el seu germà “Le Journal du Soir” i tot plegat va passant amb amors i desamors, parelles que es fan i es desfan, les actuacions més que fosques de  Jean que viu sempre al límit del tolerable, amb corrupcions en les administracions, el paper de la premsa en les informacions dels fets més importants del moment, centrats en aquest cas per la construcció d’una presa hidràulica i la consegüent desaparició d’un poble. La narració segueix amb trames dedicades a cada un dels personatges que es relliguen finalment una narració esplèndida.

Pierre Lemaitre va néixer a París, escriptor i guionista ha treballat impartint classes de literatura a col·lectius específics. És autor de novel·les negres que han estat molt premiades i també molt populars. Ha estat guardonat en diverses ocasions per aquestes novel·les, com Le Point o el Livre de Poche. Ha estat traduït a diversos idiomes i la seva obra Cadres Noirs va ser adaptada al cinema en 2012. Pierre Lemaître (París, 1951) és un escriptor i guionista francès, conegut per les seves novel·les de gènere negre i criminal. Abans de dedicar-se a la literatura de ficció i a la creació de guions per a cinema i televisió, va passar molts anys exercint la psicologia i l'ensenyament per a adults, especialment de literatura nord-americana i francesa, anàlisi literària i cultura general. Amb Irene va obtenir el premi Cognac a la millor primera novel·la de l'any 2006.

Posteriorment, ha escrit altres tres novel·les: Vestit de núvia que va merèixer diversos premis i que ha suposat el seu major èxit fins al moment, Cadres noirs i Alex, segon lliurament d'una prevista tetralogia sobre el comissari Camille Verhoeven.

Les seves obres han estat traduïdes a tretze idiomes i tres d'elles estan en procés d'adaptació al cinema. En 2014 va rebre el premi Goncourt per la seva novel·la Ens veiem allà a dalt. Principi de la trilogia que seguirà amb Els Colors de l’Incendi i acabà amb la novel·la El espejo de nuestras penas. El silencio y la còlera és el segon volum d’una nova sèrie “ Els anys gloriosos” de la família Pelletier que va començar amb El Ancho Mundo.

Seguint la tònica dels altres llibres la novel·la és el creuament de diversos arguments protagonitzats pels fills Pelleteir, els seus  companys d’aventures i tot plegat en el marc d’una França que recupera part de l’impuls econòmic d’una postguerra que ja es comença a oblidar.

Diu el mateix autor “Amb els Pelletier, sempre era així: les emocions, els secrets i les confessions es barrejaven”.

Per tant no es pot parlar d'un argument central, sinó de diverses històries i situacions entrellaçades al voltant dels Pelletier. Louis i Angèle, els pares que resideixen i treballen a Beirut i aquest cop es situen en un pla secundari i el protagonisme principal i fonamental de la novel·la recau sobre els seus tres fills establerts a París: François i Hélène, que són periodistes del diari Le Journal du Soir, i Jean, un comerciant casat amb Geneviève. Cada història dels fills donaria per una narració completa, el fet de barrejar-les entre elles dona una major riquesa al llibre i defineix una narració coral molt interessant i que complerta el marc global de fil narratiu.

Cada un dels fills i la seva història conforma un pilar de la narració global. Jean, el fill gran amb una pulsió criminal viu al límit, intenta tirar endavant uns grans magatzem, vol sortir de la vida més aviat grisa de representant i triomfar en el negoci, en aquesta trama destaca el personatge de Georges Guénot, el gerent de la botiga de roba, que amb les seves formes despòtiques i les deplorables condicions de treball està a punt de fer fracassar el magatzem. La dona del Jean la Genevieve està embarassada però neixen els dubtes de qui pot ser el pare de la criatura.

La narració també posa èmfasi en els conflictes que sorgeixen entre François i la seva xicota Nine, una noia alcohòlica i cleptòmana i ell s’entesta en descobrir la seva trista història. També al diari on treballa també té els seus problemes però els va superant i té una proposta prou interessant d’ascens al diari. Cap de successos i burxa per reobrir el cas de l’assassinat d’una noia on el seu germà hi té molt a veure. Mentre, la germana, Helène, després d’escriure un seguit d’articles sobre la higiene femenina que tenen un ampli ressò és enviada al poble de Chevrigny, que està a punt de ser inundat per una presa per recollir les darreres imatges del poble i del seus habitants i la d’alguns que encara es resisteixen a abandonar casa seva. Cada família té un drama a explicar o a amagar. I així ho explica la periodista, l’Helene a més descobreix que està embarassada i es topa amb la figura sinistre de l’Armand Palmari, un inspector de natalitat obsessionat per combatre l'avortament -aquella època l’avortament estava penat per la llei a França- que extorsiona una noia perquè li serveixi d'espia als consultoris mèdics i als laboratoris on fa la neteja però al final acaba atrapat en la seva pròpia obsessió.

A Beirut el pare, el vell Pelletier i la seva dona continuen la seva vida a la fàbrica de sabó, encara que el pare s'embarca també a recolzar a un dels seus empleats, Lucien (Lulú), en la seva carrera com a boxejador que s’intueix més aviat mediocre, però Pelletier ho fa per raons ocultes.

Tot lliga en la narració de manera precisa i sense esquerdes, la història de cada un dels protagonistes dóna lloc a la possibilitat d’analitzar de manera crítica alguns aspectes polèmics de la vida francesa del anys 50.

Molt interessant, esperem que i hagi una continuïtat de la saga dels Pelletier que avançarà en la història de la societat francesa del segle XX.

El silencio y la còlera
Pierre Lemaitre
Trad.: J.A. Soriano Marco
Col·lecció Narrativa
Editorial Salamandra
Barcelona, febrer 2024