Los alemanes

Sergio del Molino va guanyar amb Los alemanes el premi Alfaguara de novel·la. L’autor agafa com pretext per la novel·la el seguiment d’algunes de les famílies que van arribar a Saragossa provinents del Camerun durant la primera guerra mundial. Quan el territori camerunès va ser conquerit per francesos i anglesos en el decurs de les operacions militars de la Gran Guerra, tota la colònia d’alemanys que vivia allà, explotant els recursos del territori i dirigint les empreses que exportaven els bens i productes que extreien, va marxar a bord de diversos vaixells espanyols que els va portar fins la península on van quedar-se a viure i van mantenir l’estructura d’una colònia amb les seves escoles, els seu cementiri, els seus usos i costums i procurant estar connectats amb Alemanys. Van refer la seva vida, val establir els seus negocis, van participar en la vida social d’aquí però sempre estretament lligats entre ells i amb Alemanya.

Sergio del Molino (Madrid, 1979) és autor de dos assajos narratius crucials sobre la despoblació i «la idea de país»: L'Espanya buida (2016, Alfaguara, 2022), amb què va guanyar el premi al millor assaig del Gremi de Llibreters i el Premi Cálamo, a més d'entrar a les llistes de «millors de l'any» de tota la premsa cultural; i Contra l'Espanya buida (Alfaguara, 2021). Abans s'havia alçat amb els premis Ull Crític i Tigre Juan amb L'hora violeta (2013) i després amb el Premi Espasa gràcies a Lugares fuera de sitio (2018). A més, és autor de novel·les com El que a ningú no li importa (2014) i La mirada dels peixos (2017), del breu assaig biogràfic Calomarde. El fill bastard de les llums (2020), d'una autobiografia novel·lada sobre la seva relació amb la malaltia, La pell (Alfaguara, 2020), i Un tal González (Alfaguara, 2022). És columnista del diari El País i col·laborador d'Onda Cero Radio, entre altres mitjans. Les seves obres han aparegut en anglès, italià, francès, grec, alemany i xinès, entre d'altres idiomes, i en més de quinze països.

La novel·la comença al cementiri dels alemanys allà es reuneix la família Schuster per enterrar les fill gran, el primogènit Gabi, un popular músic underground d'èxit i de fama reconeguda, Gabi era homosexual cosa que els seus pares no havien acceptat i això el va portar a comportaments polèmics i a ser una icona dels moviments alternatius de la ciutat però amb una projecció més enllà de Saragossa.

Els altres dos germans. L’Eva i el Fede, presideixen el dol familiar ja que el pare Juan Schuster, hereu d'una indústria de salsitxes aixecada a la capital aragonesa per l'avantpassat Hans, “mestre xarcuter del Reich”, i centrada en la popular Salsitxa Schuster, “cent per cent alemanya, ja no està en condicions de sortir de casa seva per la malaltia i per la pèrdua de raó.

En trobar-se els dos germans, que tampoc és que mantinguin una relació massa bona, es genera una certa tensió i lògicament els retrets apareixen i amb ells una certa memòria de l’ambient familiar.

L’Eva és advocada de professió va ser l’encarregada de liquidar la fàbrica de salsitxes de la família quan aquesta va entrar en fallida de manera sorprenent i amb una descapitalització força estranya. Ara està en un moment polític interessant ja que és la ma dreta de l’alcalde, té influència en el seu partit i està cridada a desembarcar a la política estatal ben aviat. Té doncs un futur polític engrescador. I el Fede és professor universitari emigrat a Ratisbona amb algunes publicacions d’estudi i amb un cert prestigi en els cercles intel·lectuals. Els dos germans fa temps que no es veuen i la trobada per enterrar al germà gran acaba amb una certa baralla, hi ha factures del passat que es plantegen en aquell moment, la mateixa situació del pare i també com recorden al seu germà gran que sempre va ser un personatge molt atractiu però que a nivell familiar era un proscrit que mai va encaixar en l’educació fèrria que pretenia el pare.

Però la novel·la, més enllà de la dissecció de la relació entre els familiars i com es relacionen amb la colònia d’alemanys, agafa un gir que sorprèn quan apareix Ziv, un empresari israelià relacionat amb diners bruts, blanqueig de capitals i involucrat en una operació urbanística que es fonamenta en l’adquisició del Club de Futbol Zaragoza que passa un moment complicat i fer una operació amb l’estadi i la seva requalificació per edificar-hi i que els faciliti  beneficis i un lucre per damunt el que és raonable. Ziv assenyala que la seva feina a més de fer diners és desemmascarar nazis seguint el camí del seu pare que va intentar diverses operacions a Espanya i no va reeixir.

Com en moltes d’aquestes operacions especulatives Ziv usa primer la possibilitat del suborn, comprar el vot i la influència de l’Eva que es nega a entrar en aquest joc per preservar el seu capital polític.

Tancada aquesta porta Ziv intenta fer el mateix amb el Fede, perquè aquest intenti convèncer a la seva germana, hi ha també un xantatge per doblegar les voluntats però aquestes es mantenen fermes i Ziv treu a la llum pública algunes vinculacions de la família Schuster amb el nazis i amb les xarxes d’evasió que passaven per Espanya per salvar a jerarques nazis amb el seu pas cap a sudamerica. Les relacions del pare de la família amb destacats jerarques nazis instal·lat a Espanya i com els manté amb recursos econòmics.  

La novel·la a més d’explicar la història poc coneguda de la colònia alemanya provinents del Camerun s’endinsa en la reflexió sobre la relació entre pares i fills, si els fills han de responsabilitzar-se de les accions dels pares. Un cert conflicte moral dels fills que han tingut una vida acomodada amb recursos que també ajudaven a finançar el nazisme. El conflicte familiar exposat cruament el mateix autor explica el que creu sobre les relacions complexes de les famílies: És una condició de les pròpies famílies i dels grups humans en general, dels col·lectius humans que necessiten perpetuar-se i consolidar-se. La família ens permet amalgamar i que la cosa no es dissolgui. Totes les famílies estan compostes per mitologies, igual que els països, i les mitologies són sempre mentides. Quan creixes, comences a conèixer la història de la teva família i això suposa desemmascarar aquestes mentides i enfrontar-t'hi. És una condició, no és una fatalitat, o sí, com que existeix, però és una cosa comuna a les famílies

Molts dubtes i preguntes, moltes vacil·lacions però també certeses i conviccions en la manera d’actuar.

Novel·la molt interessant.

Los alemanes
Sergio del Molino
Premio Alfaguara de novela 2024
Narrativas Hispánicas
Editorial Alfaguara.
Barcelona, març 2024