Literatura

El dia del Lobo

Coberta de 'El dia del Lobo' d'Antonio Soler. Eix

Coberta de 'El dia del Lobo' d'Antonio Soler. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

És d’una evidència fora de dubte que en una guerra hi ha una violència desfermada i intrínseca al mateix enfrontament, però hi ha episodis que superen aquesta violència i entren en el que podria ser una actitud criminal d’una cruesa i d’una brutalitat esfereïdora.

La guerra civil espanyola porta molts episodis que superen els conflictes armats i un d’ells és el que explica Antonio Soler en el llibre El dia del Lobo.

El febrer del 1937, a Màlaga quan es veu a venir que l’entrada de les tropes del general feixista Queipo de Llano, amb les milícies italianes i les tropes mores és imminent molts dels seus habitants tenen por de la presa de la ciutat per part de l'Exèrcit nacional per la ja coneguda activitat repressora, anticipada per les arengues del general colpista. Per això, intentant escapar de la repressió i el terror emprenen la fugida per la carretera de Màlaga cap a Almeria on encara les tropes republicanes tenen presència. Però el que havia de ser una retirada cap a la seguretat es converteix en un parany mortal. Centenars de personal civil, homes, dones, nens, ancians i també alguns grups de milicians que intentaven trobar les seves unitats van trobar la mort en la que va ser tristament anomenada Carretera de la Mort. Seran bombardejats per l’aviació italiana i alemanya sense cap mena de discriminació que amb vols rasants metrallaven a dojo i des de la costa paral·lela a la carretera, tres potents vaixells de guerra: l'Almirall Cervera, les Balears i les Canàries bombardejaven sistemàticament a la corrua de gent que fugia esparverada de la ciutat de Màlaga.

Antonio Soler és nascut a Màlaga el 1956. És autor de quinze novel·les, entre elles, Els herois de la frontera, Les ballarines mortes, El nom que ara dic, El camí dels anglesos, portada al cinema amb guió del mateix Soler, El somni del caiman (Una història violenta) Apòstols i assassins i Sud, una novel·la enlluernadora i fascinantment rica en la qual apareixen totes les històries que bullen en una ciutat, oscil·lant cada dia entre l'infern, la salvació o la insignificància. Sacramento, recollia un tenebrós cas real entorn de l'abús de poder. Ha publicat també un llibre de relats, Estrangers en la nit. I els darrers llibres Jo que vaig ser un gos i el Dia del Llop.

Les seves novel·les s'han traduït a una dotzena d'idiomes.
Ha fet diversos treballs com a guionista i ha estat col·laborador fix dels diaris Sud i El Mundo (Andalusia) i de l'Agència Colpisa, així com del suplement dominical El setmanal. També ha col·laborat en els diaris ABC, El País i El Periódico d'Espanya i en el suplement dominical d'El Periódico de Barcelona a més de diferents revistes literàries. Ha estat Escriptor en Residència en el Dickinson College de Pennsilvània en dues ocasions.

Ha impartit conferències i cursos en nombroses universitats i institucions culturals d'Europa, Llatinoamèrica, els Estats Units i el Canadà.
És membre fundador de l'Ordre del Finnegans que és una associació amistosa d'escriptors espanyols admiradors de Joyce. Els altres quatre fundadors són Eduardo Lago, Jordi Soler, Enrique Vila-Matas i Malcolm Otero Barral, s'obliguin a venerar la novel·la Ulisses de James Joyce i, si pot ser, assistir cada any a Dublín, el 16 de juny, al Bloomsday, llarga jornada que culminin, a hora foscant, en Torre Martello llegint uns fragments d'Ulisses, i caminant després fins al pub Finnegans, l'Ordre pren el seu nom d'aquest bar en la veïna població de Dalkey.

Antonio Soler en aquesta novel·la agafa com a protagonistes a la seva família de part de pare i de mare. Amb ells com a protagonistes va seguint els fets que van succeir, primer a Málaga, durant els dies posteriors al 18 de juliol quan la República es veu desbordada per l’acció de les milícies que van escampar una persecució contra la gent de dretes i els terratinents i personatges de la burgesia andalusa a Màlaga. Els parents de l’autor són bàsicament gent d’esquerra moderada i contraris a tota violència i sobretot aquella exercida de manera arbitrària i sens cap mena d’escrúpol.

Quan l’exèrcit franquista comença a acostar-se a Málaga hi ha una commoció general ja que les al·locucions radiofòniques del general Queipo de Llano amenaçant a tothom fan por i les històries sobre la repressió i violència de les tropes “mores” que eren l‘avançada de l’exèrcit franquista fan créixer el temor d’una cruenta repressió. La família de Soler es reuneixen per decidir que faran i la conclusió és que cal sortir com més ràpid millor de la ciutat. Tots ells menys una parella que estan a punt de tenir el primer fill s’afegeixen a la llarga corrua de persones que enfilen la carretera d’Almeria com la única manera de salvar la vida. Però no serà així ja que entre el 6 i el 8 de febrer del 1937, es va produir la que probablement hagi estat la  matança més cruenta i la més silenciada de la Guerra Civil espanyola. Durant uns quants dies, els 200 quilòmetres que uneixen Màlaga i Almeria per la costa, l'exèrcit franquista, l'exèrcit italià i l'aviació alemanya, van atacar ininterrompudament per terra, mar i aire els més de 100.000 civils que fugien de la ciutat de Màlaga, sobre aquella fugida encara costa posar números. S’estima que van morir entre 4.000 i 6.000 persones.

La narració va explicant com viuen els familiars de Soler aquesta situació, el que veuen, el que els toca viure i també els pensaments pels que no estan amb ells. El mateix pare de l’autor forma part del cos de carrabiners a Madrid i no en saben res com tampoc dels que van quedar a Málaga.

Soler explica que: «Ese fue el cuento de mi infancia. El más impresionante. El cuento que siempre le pedía a mi abuela materna que me contara. Su viaje al infierno. Allí siempre estaba el lobo acechando. Mostrando los colmillos afilados, su sed de sangre. El lobo que vino todos los días. No había encantamientos, brujas ni monstruos de tres cabezas que pudieran compararse con aquella historia».

El llibre recrea també la repressió ferotge que els “nacionales” van fer a la ciutat de Málaga encapçalada per un fiscal militar que després va tenir un paper important durant el franquisme Carlos Arias Navarro conegut com el Carnicer de Málaga. Mort, repressió venjances.

Una narració que exposa la crueltat de la violència i més en una guerra civil on a més del combat ideològic hi ha la revenja i el passar comptes de fa temps entre veïns. Llibre que és un clam contra aquesta violència fratricida i de la solidaritat entre els familiars i veïns ben avinguts

Un llibre molt personal, la història de la pròpia família com argument d’una narració carregada de violència però d’una gran bellesa literària.

El dia del Lobo
Antonio Soler
Editorial Espasa Grup Planeta
Barcelona, 2024

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local