Platja Llarga: una decisió valenta i avançada al seu temps

L’any que acabem de tancar s’han complert 20 anys de l’aturada de les obres d‘urbanització del sector de la Platja Llarga. Un decret municipal va frenar el setembre de 2004 els treballs, previs a la construcció d’un hotel de cinc plantes i 259 apartaments, adduint la condició d’inundable de la zona. El sector de Platja Llarga era sòl urbà des dels anys seixanta i els propietaris dels terrenys, la promotora Subirats Berenguer, tenia drets adquirits que podria fer valer davant dels tribunals en cas que s’aturés la urbanització de manera definitiva.

Aquella decisió va ser presa per un govern municipal tripartit en què la responsabilitat de la Regidoria d’Urbanisme i Medi Ambient requeia en Iniciativa per Catalunya Verds, i concretament en el seu cap de llista, Jordi Valls. Era una decisió arriscada, jurídicament i també des del punt de vista econòmic. Però responia a una voluntat clara de preservar Platja Llarga com un espai natural costaner únic a Catalunya, com a zona humida litoral. I venia precedida d’una mobilització de la plataforma Salvem Platja Llarga i de l’organització Greenpeace, que recordaven que aquest espai natural era l’únic tram de platja baixa sense edificar que quedava entre el Delta del Llobregat i Torredembarra, i destacaven els seus valors naturals. Va ser fruit d’una visió avançada (l’any 2004 no es parlava tant, com ara, d’emergència climàtica, ni de defensa litoral…). Es va saber llegir i anticipar el futur.

L’aturada de la urbanització no va tenir el consens de tots els grups polítics municipals. Ans al contrari, CiU i el PP la van criticar i fins i tot van demanar la reprovació de Jordi Valls. Però ICV va mantenir amb fermesa la seva postura, refermada pels altres dos socis de govern, PSC i ERC, no sense alguns dubtes inicials. La promotora, naturalment, també va intentar revertir la situació, afirmant que el pla parcial de la zona garantia la protecció de les comunitats vegetals de tot l’espai. La intervenció de la Generalitat, a través de l’Incasol, va ser decisiva per aconseguir aturar la urbanització compensant l’empresa immobiliària amb altres terrenys fora de la ciutat. Tot plegat va ser un procés llarg i feixuc de negociació, que es va intentar portar amb el màxim sigil per no malmetre l’acord. El conveni entre l’Ajuntament i l’Incasol per tal que aquest organisme es rescabalés dels terrenys cedits a la promotora data de 2006, i en ell l’Ajuntament es comprometia a cedir solars a la zona de l’Eixample Nord, lliures de càrregues d’urbanització. Lluny de considerar-ho un nyap, com encara sostenen algunes polítiques, el conveni amb l’Incasol era una de les úniques fórmules possibles per aconseguir aturar la urbanització de la zona.

Recordem el títol d’un article del nostre malaguanyat company Francesc Surroca: “Lo que vale un peine”. Les solucions a situacions d’aquesta magnitud no són senzilles i la paciència i la tenacitat són sovint l’art per aconseguir els objectius, com també una actitud propositiva. La resta és demagògia i paraules buides.

Dues dècades després, el procés encara no està completat. Ni pel que fa a la renaturalització de l’espai, on estan pendents diverses actuacions per convertir-lo en un paratge natural totalment preservat i visitable, com pel que fa al procediment urbanístic. A hores d’ara cal encara reclamar més recursos i completar els treballs de recuperació de l’espai. Precisament aquest mandat, coincidint amb la tornada dels Comuns al govern municipal, es donarà un nou impuls a la zona, amb l’obertura d’un espai d’educació ambiental i noves actuacions de recuperació naturalística. Quan els Comuns estem al govern, es nota.

En el primer ple municipal de 2025 s’ha aprovat el nou conveni entre l’Ajuntament i l’Incasol, que substitueix el de 2006. És un pas necessari per a consolidar la preservació de la Platja Llarga com a paratge natural, i suposarà l’inici del planejament del que fins ara coneixíem com Eixample Nord, i que ara es divideix en diferents sectors. El més gran, Torre d’en Garrell, té una superfície aproximada de 36 hectàrees i s’hi proposen usos tant d’habitatge com d’activitat econòmica. Cal recordar que el 50% de l’habitatge que s’hi construeixi haurà de ser de protecció pública, sobretot en règim de lloguer assequible. En aquest primer sector també es preveu situar el nou Hospital de Vilanova.

El conveni inclou que el planejament urbanístic qualifiqui la Platja Llarga com un sistema d’espai lliure de domini públic d’interès supramunicipal. Ho valorem com un pas endavant, tot i que com a Comuns continuarem defensant la desclassificació total del sector. Platja Llarga ha de ser protegida definitivament. La preservació d’aquest espai de la depredació especulativa ha de formar part d’un programa ambiciós de protecció del litoral, i cal seguir-ho reclamant i treballant dia a dia, fent els passos que calgui.

Grup Municipal de Vilanova en Comú