-
El Gran Duc
-
Arnau Nin
- 27-04-2007 00:01
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Els independentistes de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), el club d’amics d’Endavant Vilanova (e-VNG) i els nacionalistes espanyols de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C’s) són les tres noves forces polítiques que també concorreran a les eleccions municipals del 27 de maig. D’aquesta manera el ventall polític vilanoví s’amplia fins a les vuit candidatures que abasten la pràctica totalitat de la diversitat ideològica actual. Amb tot, la quadratura del cercle no és possible perquè hi falta la Plataforma x Catalunya (PxC), el partit d’extrema dreta que en les anteriors eleccions municipals ja va obtenir representació a Cervera, El Vendrell, Vic i Manlleu i que ara amplia llistes i presència territorial. Aquest partit, però, sortosament encara no té implantació al Garraf, amb la qual cosa els electors d’extrema dreta s’hauran de resignar i escollir entre engruixir encara més l’abstenció o decantar-se pel vot útil.
Dit això, la presència d’aquests nous partits polítics difícilment faran canviar la correlació de forces actual que hi ha al consistori vilanoví. Tot i que en unes eleccions sempre hi juga un paper important el factor sorpresa, ara per ara sembla difícil que un d’aquests tres partits obtingui els més de mil vots necessaris per poder entrar a l’Ajuntament. Només una forta abstenció pot beneficiar les aspiracions de la CUP, e-VNG i C’s d’obtenir representació, però sembla difícil que una part dels més de 46.000 vilanovins amb dret a vot es decantin per opcions minoritàries. Certament difícil, però no impossible. Aquí hi ha les claus que podrien capgirar la situació:
-Candidatura d’Unitat Popular. Aquesta formació independentista es va estenent com una taca d’oli pel territori, fins al punt que en aquestes eleccions la CUP presenta un total de 55 llistes municipals. D’entre aquestes hi ha la de Vilanova i la Geltrú, encapçalada per dos exmembres de les Joventuts d’Esquerra Republicana. L’antiga militància del cap de llista, Eduard Pinilla, no és casual, ja que el substrat ideològic i la bossa de votants de la CUP és compartida amb ERC. Tal i com ja s’ha comentat en diverses ocasions, la CUP es pot beneficiar d’un vot crític amb la gestió de la secció local d’Esquerra Republicana i, també, d’un petit sector de joves fins fa poc propers a Iniciativa, bàsicament fins que Joan Saura va ser nomenat conseller d’Interior. Amb tot, és entre la CUP i ERC que hi ha més vasos comunicants, per tant, els resultats electorals restaran i sumaran a una banda i a l’altra en funció de la simpatia i animadversió que generin els integrants de la llista municipal. La base de la CUP està formada, bàsicament, per joves, independentistes, antisistema i ciutadans arrelats al teixit associatiu local, un sector fins fa poc proper a ERC del qual ara sembla voler desmarcar-se’n sempre i quan no afecti els resultats finals. No s’ha d’oblidar que els republicans estan mudant la pell, i l’exemple més clar és el nou logo del partit, que prescindeix de les paraules República i Catalunya per quedar-se només amb la d’Esquerra. Amb tot, sembla difícil que la CUP obtingui un regidor en aquestes eleccions; si fos així voldria dir que ERC ha patit una davallada sense precedents, o que l’abstenció ha estat tan alta que ha beneficiat els més petits. També cal dir, però, que dels tres partits sense representació municipal els de la CUP són els que fan més soroll. Destaca les crítiques a Canal Blau per no haver estat convidats al debat electoral (si són raonables o no ja en parlarem en el proper article) i les sonades accions d’alguns dels membres de la seva llista, com la vaga de fam de 48 hores solidària amb el terrorista De Juana Chaos o la participació en la manifestació contra les detencions de presumptes terroristes islamistes el gener de 2006. Un conglomerat d’idees, faccions, interessos i contradiccions certament difícils de pair per a un elector poc ideologitzat que, cal no oblidar, és el majoritari.
-Endavant Vilanova (e-VNG). Llista estrictament local formada per independents i encapçalada per Antoni Taulés. La seva raó de ser es basa en la crítica a un creixement urbanístic caòtic que pot convertir la capital del Garraf en una ciutat dormitori. La seva estratègia electoral pivota en el rigor, el sentit comú i en apropar la política municipal a la ciutadania. Res que no vulguin també la resta de formacions que concorren a les eleccions municipals. Quina és, doncs, la diferència? Doncs que e-VNG és una llista exclusivament local formada per independents de diversa ideologia que avantposen Vilanova per damunt del joc polític. És en aquest sentit que e-VNG desperta simpatia en certs sectors de la societat vilanovina i que la seva estratègia sigui calcada a la del sitgetà Andreu Bosch. Per a qui no ho recordi, Bosch va crear el partit Acció x Sitges (AxS) poques setmanes abans de les eleccions municipals de 2003 i, contra tot pronòstic, va ser la segona llista més votada amb tres regidors, un resultat que va permetre a Bosch entrar al govern. L’estratègia d’Antoni Taulés s’emmiralla en AxS, però hi ha una diferència de matís a tenir en compte: l’ascens dels independents d’Andreu Bosch va ser directament proporcional a la davallada de CiU, llavors al govern i esquitxada per diversos escàndols a causa d’una gestió incongruent, erràtica i pèssima. A Vilanova, en canvi, la federació nacionalista parteix de molt amunt, i el seu electorat es manté fidel al projecte municipalista d’Esteve Orriols. Les comparacions entre e-VNG i Acció x Sitges, doncs, acaben aquí. La simpatia que pugui despertar e-VNG difícilment es traduirà en vots.
-Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C’s). La presència d’aquest partit a les eleccions municipals mereix especial atenció, ja que dels seus resultats dependrà la viabilitat d’un projecte basat en la crítica constant a la immersió lingüística i, per tant, a tot allò que fa referència a la identitat i a la cultura catalana. Caldrà estar molt atents, doncs, als resultats per comprovar si els tres diputats obtinguts per C’s a les eleccions al Parlament de Catalunya van respondre a una febrada momentània (afavorida clarament per la baixa participació) o bé es consolida com un projecte sòlid i de futur. De moment, només dir que la pràctica totalitat de la llista de Ciutadans està formada per vilanovins d’origen sud-americà, entre els quals el seu cap de llista, Gustavo Vitriago. El programa electoral d’aquesta formació que es declara no nacionalista (però que no renuncia a les seleccions esportives espanyoles, o critica govern i ajuntaments quan només hissen la bandera catalana però que no piulen quan a les casernes i comissaries només hi ha l’espanyola) és desconegut. Cal dir, però, que el candidat sitgetà, Carmelo González, ja s’ha fet un nom gràcies a la seva aparició al reportatge elaborat per la productora del Mundo i emès per Tele Madrid sobre el suposat conflicte lingüístic que pateix Catalunya. Això sí, els responsables d’aquest treball de periodisme d’investigació es van oblidar d’entrar als cinemes de Catalunya per comprovar en quina llengua es projecten les pel•lícules, o quants diaris i revistes es poden trobar en català als quioscos, o quantes televisions emeten en català, o quants DVD’s estan traduïts a la nostra llengua... Poc més a dir, doncs, d’un partit que basa el seu ideari en la política de les vísceres, la mentida i la manipulació. Això sí, si Zapatero va prometre que respectaria l’Estatut aprovat pel Parlament català, si Aznar va assegurar que Iraq disposava d’armes de destrucció massiva i si Acebes, 48 hores després de les explosions a l’estació d’Atocha, assegurava que no estava clara l’autoria de l’atemptat... per què Ciutadans no pot mentir? Si els altres ho fan, per què no ells, si a sobre en poden treure un rendiment electoral?
Dit això, la presència d’aquests nous partits polítics difícilment faran canviar la correlació de forces actual que hi ha al consistori vilanoví. Tot i que en unes eleccions sempre hi juga un paper important el factor sorpresa, ara per ara sembla difícil que un d’aquests tres partits obtingui els més de mil vots necessaris per poder entrar a l’Ajuntament. Només una forta abstenció pot beneficiar les aspiracions de la CUP, e-VNG i C’s d’obtenir representació, però sembla difícil que una part dels més de 46.000 vilanovins amb dret a vot es decantin per opcions minoritàries. Certament difícil, però no impossible. Aquí hi ha les claus que podrien capgirar la situació:
-Candidatura d’Unitat Popular. Aquesta formació independentista es va estenent com una taca d’oli pel territori, fins al punt que en aquestes eleccions la CUP presenta un total de 55 llistes municipals. D’entre aquestes hi ha la de Vilanova i la Geltrú, encapçalada per dos exmembres de les Joventuts d’Esquerra Republicana. L’antiga militància del cap de llista, Eduard Pinilla, no és casual, ja que el substrat ideològic i la bossa de votants de la CUP és compartida amb ERC. Tal i com ja s’ha comentat en diverses ocasions, la CUP es pot beneficiar d’un vot crític amb la gestió de la secció local d’Esquerra Republicana i, també, d’un petit sector de joves fins fa poc propers a Iniciativa, bàsicament fins que Joan Saura va ser nomenat conseller d’Interior. Amb tot, és entre la CUP i ERC que hi ha més vasos comunicants, per tant, els resultats electorals restaran i sumaran a una banda i a l’altra en funció de la simpatia i animadversió que generin els integrants de la llista municipal. La base de la CUP està formada, bàsicament, per joves, independentistes, antisistema i ciutadans arrelats al teixit associatiu local, un sector fins fa poc proper a ERC del qual ara sembla voler desmarcar-se’n sempre i quan no afecti els resultats finals. No s’ha d’oblidar que els republicans estan mudant la pell, i l’exemple més clar és el nou logo del partit, que prescindeix de les paraules República i Catalunya per quedar-se només amb la d’Esquerra. Amb tot, sembla difícil que la CUP obtingui un regidor en aquestes eleccions; si fos així voldria dir que ERC ha patit una davallada sense precedents, o que l’abstenció ha estat tan alta que ha beneficiat els més petits. També cal dir, però, que dels tres partits sense representació municipal els de la CUP són els que fan més soroll. Destaca les crítiques a Canal Blau per no haver estat convidats al debat electoral (si són raonables o no ja en parlarem en el proper article) i les sonades accions d’alguns dels membres de la seva llista, com la vaga de fam de 48 hores solidària amb el terrorista De Juana Chaos o la participació en la manifestació contra les detencions de presumptes terroristes islamistes el gener de 2006. Un conglomerat d’idees, faccions, interessos i contradiccions certament difícils de pair per a un elector poc ideologitzat que, cal no oblidar, és el majoritari.
-Endavant Vilanova (e-VNG). Llista estrictament local formada per independents i encapçalada per Antoni Taulés. La seva raó de ser es basa en la crítica a un creixement urbanístic caòtic que pot convertir la capital del Garraf en una ciutat dormitori. La seva estratègia electoral pivota en el rigor, el sentit comú i en apropar la política municipal a la ciutadania. Res que no vulguin també la resta de formacions que concorren a les eleccions municipals. Quina és, doncs, la diferència? Doncs que e-VNG és una llista exclusivament local formada per independents de diversa ideologia que avantposen Vilanova per damunt del joc polític. És en aquest sentit que e-VNG desperta simpatia en certs sectors de la societat vilanovina i que la seva estratègia sigui calcada a la del sitgetà Andreu Bosch. Per a qui no ho recordi, Bosch va crear el partit Acció x Sitges (AxS) poques setmanes abans de les eleccions municipals de 2003 i, contra tot pronòstic, va ser la segona llista més votada amb tres regidors, un resultat que va permetre a Bosch entrar al govern. L’estratègia d’Antoni Taulés s’emmiralla en AxS, però hi ha una diferència de matís a tenir en compte: l’ascens dels independents d’Andreu Bosch va ser directament proporcional a la davallada de CiU, llavors al govern i esquitxada per diversos escàndols a causa d’una gestió incongruent, erràtica i pèssima. A Vilanova, en canvi, la federació nacionalista parteix de molt amunt, i el seu electorat es manté fidel al projecte municipalista d’Esteve Orriols. Les comparacions entre e-VNG i Acció x Sitges, doncs, acaben aquí. La simpatia que pugui despertar e-VNG difícilment es traduirà en vots.
-Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C’s). La presència d’aquest partit a les eleccions municipals mereix especial atenció, ja que dels seus resultats dependrà la viabilitat d’un projecte basat en la crítica constant a la immersió lingüística i, per tant, a tot allò que fa referència a la identitat i a la cultura catalana. Caldrà estar molt atents, doncs, als resultats per comprovar si els tres diputats obtinguts per C’s a les eleccions al Parlament de Catalunya van respondre a una febrada momentània (afavorida clarament per la baixa participació) o bé es consolida com un projecte sòlid i de futur. De moment, només dir que la pràctica totalitat de la llista de Ciutadans està formada per vilanovins d’origen sud-americà, entre els quals el seu cap de llista, Gustavo Vitriago. El programa electoral d’aquesta formació que es declara no nacionalista (però que no renuncia a les seleccions esportives espanyoles, o critica govern i ajuntaments quan només hissen la bandera catalana però que no piulen quan a les casernes i comissaries només hi ha l’espanyola) és desconegut. Cal dir, però, que el candidat sitgetà, Carmelo González, ja s’ha fet un nom gràcies a la seva aparició al reportatge elaborat per la productora del Mundo i emès per Tele Madrid sobre el suposat conflicte lingüístic que pateix Catalunya. Això sí, els responsables d’aquest treball de periodisme d’investigació es van oblidar d’entrar als cinemes de Catalunya per comprovar en quina llengua es projecten les pel•lícules, o quants diaris i revistes es poden trobar en català als quioscos, o quantes televisions emeten en català, o quants DVD’s estan traduïts a la nostra llengua... Poc més a dir, doncs, d’un partit que basa el seu ideari en la política de les vísceres, la mentida i la manipulació. Això sí, si Zapatero va prometre que respectaria l’Estatut aprovat pel Parlament català, si Aznar va assegurar que Iraq disposava d’armes de destrucció massiva i si Acebes, 48 hores després de les explosions a l’estació d’Atocha, assegurava que no estava clara l’autoria de l’atemptat... per què Ciutadans no pot mentir? Si els altres ho fan, per què no ells, si a sobre en poden treure un rendiment electoral?
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
