Iniciativa pel Poder

La cap de llista d’Iniciativa per Catalunya Verds, Iolanda Sánchez, no va saber -o no va voler- llegir bé els resultats electorals que es van produir a Vilanova i la Geltrú el passat 22 de maig. A mitjanit, i davant les càmeres de Canal Blau, Sánchez explicava amb rostre circumspecte que “les esquerres hem guanyat” gràcies a què la suma de regidors de PSC, Iniciativa i la CUP fan majoria absoluta. Partint d’aquest anàlisi, Sánchez s’autoconvencia la mateixa nit electoral -i en dies posteriors- que els vilanovins després de dotze anys encara apostaven pel tripartit, per les esquerres i per Joan Ignasi Elena d’alcalde. Tot això, però, esclata a la primera assemblea de la CUP celebrada el diumenge 29 de maig; una àmplia majoria -per no dir la pràctica totalitat- dels assistents decideix no donar suport a la investidura de Joan Ignasi Elena. A partir d’aquest moment, la cara de la cap de llista ecosocialista és un poema. Per què? Perquè és difícil d’entendre per a algú que ha fet de la política la seva professió (tan noble com qualsevol altra, tot s’ha de dir). Però si ella n’ha fet una professió, per què hi ha gent que es nega a ocupar un càrrec ara que l’aritmètica electoral li permet? En l’esquema polític de Iolanda Sánchez les peces no encaixen. Si les esquerres sumem, per què no podem governar? es pregunten encara ara Francesc Surroca i la mateixa cap de llista. Per què?

Per què? Pel tripartit? Això es pot arreglar, no?

Iniciativa ha topat de morros amb la realitat, amb una altra manera de fer política. No s’ho esperaven? Realment estaven convençuts que la CUP els donaria suport? Què ha fallat aquí? Comencem pel principi, pel tripartit. Vilanova aposta pel tripartit? La resposta és rotundament no. Mal li pesi a Iolanda Sánchez, els vilanovins han dit prou al tripartit, i no en volen saber res més d’aquesta coalició que -sempre pels pèls- ha governat la capital del Garraf des de 1999. Repassem els números: el tripartit, en el seu conjunt, ha perdut tres regidors (dos el PSC i un els republicans, que es queden sense representació), i a Iniciativa l’han votada 332 persones menys que fa quatre anys. Si sumem el total de vots perduts pel tripartit (1.071 els socialistes, 697 els republicans i els 332 d’Iniciativa) sumen un total de 2.100 vots. És a dir, 2.100 vilanovins i vilanovines han deixat de donar suport al tripartit, una fórmula que, recorde-m’ho una altra vegada, ha perdut tres regidors i la desaparició de l’escenari polític d’un dels socis de govern. El tripartit ha guanyat? Home...

Segon punt. La paraula. Iniciativa no ha cregut en la paraula, en el compromís, en la fidelitat. Des de la CUP es va anunciar, per activa i per passiva, abans, durant i després de la campanya electoral, que no entraria a formar part de cap govern municipal. En les seves propostes a la ciutadania no hi havia la de governar la ciutat, per tant tampoc la de decidir qui ha de governar-la. Llavors, per què Iolanda Sánchez s’autoconvencia que la CUP s’afegiria a un nou tripartit en substitució dels desapareguts republicans? Doncs perquè Iniciativa sí que ho hauria fet, encara que entrés en contradicció amb el seu ideari i el seu programa electoral. I aquí és on hi ha la clau de tot plegat: Iniciativa i el PSC han buscat un pacte amb la CUP pensant que tots parlaven el mateix llenguatge, i no, no és això, companys. Per començar, la CUP no és un partit polític, sinó una candidatura; són assemblearis, i a més, avantposen el seu programa per davant dels pactes, les pressions i les sumes i restes. D’aquí l’estranyesa de Iolanda Sánchez davant la decisió de la CUP. Ella sí que hauria pactat independentment del programa, perquè en els partits “normals” i especialment en els d’esquerres la importància és sumar, sumar vots per anar barrant el pas als altres, encara que el resultat hagi estat l’hecatombe per a tots ells; els socialistes han perdut, entre altres, els ajuntaments de Barcelona i Girona, les quatre diputacions i bona part dels consells comarcals. Iniciativa ha retrocedit als anys 90 (a Vilanova encara no s’han pogut superar els resultats de Pep González), i Esquerra torna on era al principi de tot: sense representació a Vilanova i matant-se els uns als altres.

No s’ha entès el missatge

Tercer. Seguint la mateixa línia de l’argumentació anterior, ara cal preguntar-se: Què és el que fa moure Iniciativa? La resposta és el poder, el poder a qualsevol preu. A Cubelles es pacta amb el Partit Popular, els mateixos als quals calia aïllar amb un cordó sanitari; a Ribes s’arriba a un acord amb el PSC, i a Vilanova es vol que la CUP entri al govern a qualsevol preu, sense haver analitzat cap resultat, sense autocrítica. Que els nostres socis d’ERC han desaparegut? És igual, que els de la CUP ocupin el seu lloc. Hem de pressionar una mica més? Doncs enviem un comunicat de premsa el mateix diumenge que la CUP celebra la seva primera assemblea per, entre d’altres disbarats, dir que “un govern de CiU suposaria un govern dèbil, ja que no parteix del mínim per governar, i (...) l’incapacita per liderar un sistema de prioritats basat en el coneixement de la situació municipal”. CiU incapacitada per governar? Sense mi, el caos! Ai, aquests tics estalinistes... I això ho diuen els mateixos que van pactar amb CiU el 1991. La cirereta es troba al punt quatre del comunicat, on s’aposta per un govern d’esquerres “sense lideratges messiànics, amb possibles contradiccions i molts entrebancs en el camí, on ningú acabarà intacte després del trajecte”. O sigui, des d’Iniciativa ja es reconeix que el trajecte acabarà malament, amb la CUP de soci, però millor això que quedar-se a l’oposició, oi?

Iniciativa no ha entès el missatge. Hi ha una gent que ha decidit fer política municipal no pas pels sous, ni pels càrrecs, ni per ostentar la vara d’alcalde, ni pel poder, ni per governar. Ni tan sols hi són per gaudir de la popularitat efímera. No, aquesta gent de la CUP proposen una altra manera de fer política, lluny dels jocs d’interessos i dels tripijocs. Quan pocs minuts després de saber-se els resultats electorals Iolanda Sánchez va dir davant les càmeres de Canal Blau que “les esquerres sumem” i per tant “podem fer govern” no va entendre que estava posant punt i final a un estil de fer política on les sumes dels regidors eren -fins ara- més importants que els vots dels ciutadans. És potser per això que Iniciativa i el seu discurs ja forma part del passat.

Arnau Nin
arnaunin@gmail.com