VNG

Compromís sí ha estat decisiu

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

A més d’un socialista crític amb l’actual direcció local se li escapà un somriure la passada nit del 22 de maig en comprovar com els 321 vots de la candidatura Compromís amb Vilanova i la Geltrú havien incidit irremeiablement en el resultat de les eleccions municipals. Sí, Compromís va alterar els resultats, i sobretot els del PSC. I això ja es va constatar la mateixa nit electoral a la seu socialista, on es van poder veure imatges prou eloqüents de Juan Luís Ruiz amb la mirada absent i Joan Ignasi Elena assimilant la derrota mentre alguns companys d’aventura començaven a distanciar-se i a preparar les maletes quan el vaixell no havia ni començat a naufragar.

Cal dir-ho amb tots els ets i uts: el Partit dels Socialistes de Catalunya liderat per Joan Ignasi Elena va deixar de ser la força més votada gràcies a la irrupció d’aquesta nova candidatura municipalista sobre l’arena política vilanovina. De ben segur que, tal com hem dit en articles anteriors, podem retreure als socialistes vilanovins la planificació d’una campanya mancada de concreció, inintel•ligible, erràtica i poc arriscada. Igualment, podem assenyalar que el fet que la força més votada hagués estat encapçalada per Joan Ignasi Elena no podia ocultar altres problemes de fons vinculats a l’esgotament de la fórmula tripartita tal i com l’hem entès fins ara. Però tot aquests discurs no amaga una realitat constatable aritmèticament: amb unes altres xifres, Joan Ignasi Elena hauria tingut un altre ànim per defensar amb més èmfasi una reelaboració del projecte tripartit sempre i quan la CUP s’hi hagués avingut -cosa, d’entrada, força improbable. I per si encara fos poc i a títol personal, l’alcalde Elena podria haver presentat credencials per defensar amb viabilitat la proposta Nou Cicle per marcar noves pautes en el futur del PSC.

Però no ha estat així. Compromís amb Vilanova ha fet la campanya que tothom esperava i, diríem, encara menys: no s’han prodigat gens al carrer, i els actes organitzats als centres cívics i d’altres instal•lacions públiques i privades han estat poc nombrosos i força endogàmics. Fins i tot, pels qui pensàvem que els continguts a la xarxa ens serien profitosos i estimulants, la presència de documents i de les idees programàtiques de la formació liderada per Joan Carles Duran a l’espai virtual ha anat dissipant-se en el temps. Tot fa pensar que l’empenta inicial i les declaracions d’intencions van perdre pistonada quan alguns dels integrants de la llista comprovaren que fer política fora dels cafès és un exercici dur que requereix d’esforç i constància. Fins i tot, de compromís.

I Taulés torna a fracassar

Els pobres resultats de la Candidatura Independent Municipal (CIM) liderada per Toni Taulés també mereixen un breu comentari. Els 291 vots aconseguits per aquesta formació política d’àmbit local evidencien el fracàs sense pal•liatius del segon experiment electoral de Taulés. De fet, el CIM ha estat vist per la ciutadania com un producte més “freak” que seriós, o l’exemple de com no s’ha de fer política perquè no tot s’hi val: el populisme, el personalisme i una certa manca d’educació han estat les característiques principals d’aquest projecte polític destinat a passar novament desapercebut i únicament recolzat per alguns amics o per ciutadans desconnectats de la realitat quotidiana de la vila. Fa poques setmanes convidàvem els nostres lectors a comprovar com el perfil personal de Taulés a la xarxa era el mateix que emprava la Candidatura per arribar a la ciutadania, farcit d’exabruptes (antològica la “Carta oberta enviada al Diari de Vilanova” i que encara es pot llegir al facebook del CIM), vagarejos i contradiccions flagrants (genial el segon punt de les seves bases ideològiques que diu que “com a grup ens definim ideològicament com a demòcrates cansats de la classe política actual”. Home, això no és ben bé una definició ideològica, ser un “demòcrata cansat”...). I al carrer, hem pogut veure cartells de la formació enganxats al mobiliari urbà o a immobles de propietat privada. Tant de bo que el senyor Taulés aprengui la lliçó, si vol presentar-se l’any 2015 per tornar a fracassar.

Arnau Nin
arnaunin@gmail.com

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local