Partit Popular: moure’s poc i sortir a la foto

El Partit Popular ha desmuntat la teoria d’aquells que afirmaven que la dreta espanyola havia arribat al seu sostre electoral a Vilanova i la Geltrú. A les municipals del passat 22 de maig, la formació liderada per Santi Rodríguez va aconseguir 900 vots més que ara fa quatre anys. I és obvi que la presència de les candidatures de la formació racista Plataforma per Catalunya i de la franquícia de Ciutadans va impedir que l’èxit electoral dels populars fos encara més remarcable. Així doncs, tot un èxit que encara hauria pogut ser més gran.

Santi Rodríguez -ell i només ell– va decidir seguir l’estratègia de Mariano Rajoy durant la passada campanya: apostar per un discurs moderat i de perfil baix per allunyar-se així de la confrontació amb altres partits i defugir els titulars polèmics a la premsa. Segurament, el contingut del programa polític del PP vilanoví no haurà estat el més elaborat ni el més transcendent. El lema principal de la campanya, Treball i Treball, va ser tan breu com insípid, i les línies programàtiques apuntades des de la formació popular no van anar més enllà d’esbossar algunes propostes vinculades a la dinamització econòmica i a la promoció turística de la ciutat. Altres idees, lligades a les iniciatives de caràcter social, ambiental i cultural han brillat per la seva absència. Res de nou, com no podia ser d’una altra manera, atès que el marc de referència del cap de llista Rodríguez resta lluny del municipi. Es tractava, en definitiva, de moure’s poc per poder sortir bé a la foto.

Amb les xifres a la mà, el futur de la nova legislatura passa per un govern en minoria de Convergència i Unió amb el suport puntual del Partit Popular en alguns àmbits d’actuació municipal. D’entrada, caldrà comprovar si finalment Neus Lloveras i el seu equip estan disposats a patir el desgast polític d’apropar-se a l’ombra de la dreta espanyola. Igualment, Santi Rodríguez és un polític prou perspicaç per saber que els tres regidors populars no tindran ni el pes ni la influència dels tres regidors de la Candidatura d’Unitat Popular. Si, és gairebé segur que convergents i populars confluiran en l’aprovació de la investidura de Neus Lloveras si s’avenen a negociar un marc de mínims o en el moment d’aprovar anualment el pressupost municipal. Però a l’hora de la veritat, Santi Rodríguez i els altres dos regidors populars en trauran més rèdits polítics i electorals formant part de la bancada de l’oposició perquè la suma de regidors no permetrà cap pacte de govern de dretes a la nostra ciutat.

Els nous regidors populars

Carmen María Rodríguez i Francis Álvarez, els nous càrrecs electes de la formació de la dreta espanyola, han demostrat ens successius debats i rodes de premsa desconèixer la realitat vilanovina a més d’exhibir una especial immaduresa per explicar-se o argumentar la manera d’entendre la ciutat. Caldrà estar amatents per veure quina serà la quota de protagonisme que cedirà Santi Rodríguez als nous regidors del seu partit. Especialment significatiu és el cas del secretari general, Francis Álvarez, que va ocupar el tercer lloc a la llista electoral, una posició força arriscada que podria haver comportat que finalment quedés exclòs d’entrar al consistori si només n’haguessin entrat els dos primers. Caldria saber-ne els motius, però tot apunta a què tenen molt a veure amb la personalitat aparentment amable d’Álvarez que en maquilla una altra de molt més arrauxada. La realitat és prou eloqüent i demostra que el Partit Popular vilanoví se sosté gràcies al lideratge de Santi Rodríguez, un polític que sempre ha tingut bona premsa per la seva oratòria i que ara per ara no té un successor que el pugui rellevar a curt termini.

Arnau Nin
arnaunin@gmail.com