-
El Gran Duc
-
Arnau Nin
- 05-07-2007 00:23
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
En cercles propers a Convergència i Unió i, fins i tot, entre una bona part de la seva militància, hi ha la impressió que les eleccions municipals del 27 de maig no les ha guanyat ni els socialistes ni el tripartit, a Vilanova i la Geltrú, sinó que les ha perdut deliberadament la federació nacionalista. Certament aquesta teoria no se sustenta sobre cap base o fonament amb un mínim de veracitat objectiva. De fet, si fos així, seria la primera vegada que un partit polític es presenta a unes eleccions per perdre-les. És evident, però, que aquest no és el cas.
No obstant això, més enllà dels fets empírics i de les proves hi ha les sensacions, percepcions i, per què no dir-ho, la intuïció, i aquesta diu que Convergència i Unió no ha fet prou per guanyar unes eleccions municipals que tenia a l’abast de la mà per poder establir una nova majoria de govern. O sigui, la teoria que es preferia perdre no pot -o no hauria de- ser certa, però la sensació és la contrària per a una bona part de simpatitzants de CiU molestos amb la seva direcció a la que acusen de no haver fet cap mèrit per guanyar. I és que Esteve Orriols competia amb uns socialistes amb una forta crisi interna provocada per la decisió de substituir Sixte Moral per un candidat pràcticament desconegut que havia ocupat la quarta posició a la llista de les eleccions municipals de 2003. Els socis de govern del PSC encara partien amb pitjor peça al teler: Iniciativa presentava Iolanda Sánchez amb el difícil repte de treure el partit de l’últim lloc a on l’havia abocat l’anterior cap de llista Jordi Valls, i Esquerra mantenia intacte l’habitual espectacle de lluites caïnites i fratricides. Amb aquest panorama, doncs, Esteve Orriols ho tenia fàcil per superar el PSC, evitar un nou tripartit i formar govern. Però no ha estat així, i les claus del desastre no s’han de buscar fora, sinó que responen només a un afer intern producte d’una mala gestió. No és que el tripartit ho hagi fet millor que CiU, és que aquests no han fet absolutament res per guanyar les eleccions. L’absència de campanya i la manca d’il•lusió col•lectiva ha abocat de nou Convergència i Unió a l’oposició. Per mèrits personals.
Les claus de la derrota
L’actual direcció de la federació nacionalista ha estat incapaç d’establir un ritme intern, un calendari, marcar una pauta més enllà de la gestió municipal i l’actualitat política. No pot ser que un partit que a les eleccions municipals de 2003 obté nou regidors sobre un total de 25 i gairebé nou mil vots sigui incapaç de confeccionar quatre anys més tard una llista amb cara i ulls, i a sobre, esperi fins l’últim moment per presentar-la. No, a CiU ja saben que les coses no es fan d’aquesta manera, perquè hi ha experiència de gestió, de govern i de com afrontar una campanya electoral. Si tot això ja se sabia vol dir que ha imperat la desídia, la passivitat i un cert tantsemenfotisme. Esteve Orriols ha estat incapaç -o no ha volgut- presentar una llista municipal renovada, i una vegada més els compromisos de partit i els amics personals han format el cos central de la candidatura. Si es vol guanyar unes eleccions cal confeccionar una llista competent, amb gent disposada a deixar-hi la pell, amb personatges que vagin més enllà de l’estricta militància de partit, amb un equilibri d’edats, professions i procedència territorial i residencial. Res de tot això era present a la llista de CiU. Al contrari, una altra vegada més del mateix i, a sobre, fet a correcuita.
Per guanyar unes eleccions, i sobretot per a qui està a l’oposició, cal tenir a punt la llista amb un o dos anys d’antel•lació per donar a conèixer a la ciutadania amb qui et presentes i qui ocuparà totes i cadascuna de les regidories en cas de victòria. De temps per fer tot això n’hi havia, a CiU, perquè l’oposició no està subjecte al dia a dia de la gestió municipal. Per tant, si no s’ha fet és que potser no hi havia ganes de pencar o s’havia tirat la tovallola abans d’hora.
Un dels altres problemes de CiU és que la llista es va fer amb tant poc temps que no va haver-hi marge de maniobra per crear un equip compacte i donar a conèixer les noves incorporacions. I això ha passat per no haver actuat amb previsió, seguint el calendari abans mencionat. Una llista electoral s’ha de treballar i confeccionar molt abans, saber qui vols i per què, a qui t’adreces i a qui vols arribar sense necessitat d’esperar a veure què fan i qui presenten els rivals. A CiU no s’ha fet res de tot això, i aquest n’és l’exemple més evident: mentre el PSC presentava el seu candidat, els convergents encara no sabien si un conegut periodista de Canal Blau acceptaria l’oferiment de formar part de la seva llista.
Un dels principals problemes que hi ha aquí és que tot està supeditat al carisma del cap de llista i exalcalde, Esteve Orriols. I efectivament de carisma en té, Orriols, perquè amb un 50% d’abstenció i sense fer campanya obtenir 7.274 vots, mantenir els nou regidors i quedar-se a poc més de 700 paperetes del PSC és, certament, una fita històrica, per no dir un cas únic al país. O un miracle, si volen, perquè la campanya de CiU ha estat llastimosa i desastrosa, d’aquelles que fan pujar els colors a la cara. Com es pot basar una campanya electoral amb una cantada d’havaneres a la plaça de les Cols i un acte amb la Núria Feliu al Círcol Catòlic? Com es pot pretendre governar un municipi de més de 60.000 habitants i no haver penjat els cartells a la rambla Principal tres dies després de l’inici de campanya? Com es pot deixar a mans d’un noi de 27 anys les sempre difícils i complicades relacions amb la premsa? Es poden guanyar unes eleccions fent conferències de lletraferits, discutint sobre el sexe dels àngels o l’impacte que ha tingut l’obra de Giuseppe Tomasi di Lampedusa en la literatura catalana contemporània? Com es poden guanyar unes eleccions sense abans haver parlat amb Unió per delimitar espais? Per què Unió no ha fet ni un sol acte de campanya ni ha portat cap dels seus líders nacionals? Per què es deixa a mans d’Esteve Orriols tota la infraestructura i el pes de la campanya? I, finalment, com es pot ser tan imprudent per discutir a crits amb un membre d’Unió enmig d’un cèntric bar de Vilanova davant l’astorament dels clients? Encara que aquest exregidor només hagi fet un parell d’intervencions al ple municipal en dues legislatures, no es podia haver discutit sobre la seva continuïtat molts mesos abans i en un altre lloc?
Arnau Nin
PD. A causa de l’allargada de l’article s’ha dividit en dues parts. Després d’això, s’abordarà el debat ètic generat arran de la més que probable entrada de l’exregidor republicà Adolf Montoliu a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
No obstant això, més enllà dels fets empírics i de les proves hi ha les sensacions, percepcions i, per què no dir-ho, la intuïció, i aquesta diu que Convergència i Unió no ha fet prou per guanyar unes eleccions municipals que tenia a l’abast de la mà per poder establir una nova majoria de govern. O sigui, la teoria que es preferia perdre no pot -o no hauria de- ser certa, però la sensació és la contrària per a una bona part de simpatitzants de CiU molestos amb la seva direcció a la que acusen de no haver fet cap mèrit per guanyar. I és que Esteve Orriols competia amb uns socialistes amb una forta crisi interna provocada per la decisió de substituir Sixte Moral per un candidat pràcticament desconegut que havia ocupat la quarta posició a la llista de les eleccions municipals de 2003. Els socis de govern del PSC encara partien amb pitjor peça al teler: Iniciativa presentava Iolanda Sánchez amb el difícil repte de treure el partit de l’últim lloc a on l’havia abocat l’anterior cap de llista Jordi Valls, i Esquerra mantenia intacte l’habitual espectacle de lluites caïnites i fratricides. Amb aquest panorama, doncs, Esteve Orriols ho tenia fàcil per superar el PSC, evitar un nou tripartit i formar govern. Però no ha estat així, i les claus del desastre no s’han de buscar fora, sinó que responen només a un afer intern producte d’una mala gestió. No és que el tripartit ho hagi fet millor que CiU, és que aquests no han fet absolutament res per guanyar les eleccions. L’absència de campanya i la manca d’il•lusió col•lectiva ha abocat de nou Convergència i Unió a l’oposició. Per mèrits personals.
Les claus de la derrota
L’actual direcció de la federació nacionalista ha estat incapaç d’establir un ritme intern, un calendari, marcar una pauta més enllà de la gestió municipal i l’actualitat política. No pot ser que un partit que a les eleccions municipals de 2003 obté nou regidors sobre un total de 25 i gairebé nou mil vots sigui incapaç de confeccionar quatre anys més tard una llista amb cara i ulls, i a sobre, esperi fins l’últim moment per presentar-la. No, a CiU ja saben que les coses no es fan d’aquesta manera, perquè hi ha experiència de gestió, de govern i de com afrontar una campanya electoral. Si tot això ja se sabia vol dir que ha imperat la desídia, la passivitat i un cert tantsemenfotisme. Esteve Orriols ha estat incapaç -o no ha volgut- presentar una llista municipal renovada, i una vegada més els compromisos de partit i els amics personals han format el cos central de la candidatura. Si es vol guanyar unes eleccions cal confeccionar una llista competent, amb gent disposada a deixar-hi la pell, amb personatges que vagin més enllà de l’estricta militància de partit, amb un equilibri d’edats, professions i procedència territorial i residencial. Res de tot això era present a la llista de CiU. Al contrari, una altra vegada més del mateix i, a sobre, fet a correcuita.
Per guanyar unes eleccions, i sobretot per a qui està a l’oposició, cal tenir a punt la llista amb un o dos anys d’antel•lació per donar a conèixer a la ciutadania amb qui et presentes i qui ocuparà totes i cadascuna de les regidories en cas de victòria. De temps per fer tot això n’hi havia, a CiU, perquè l’oposició no està subjecte al dia a dia de la gestió municipal. Per tant, si no s’ha fet és que potser no hi havia ganes de pencar o s’havia tirat la tovallola abans d’hora.
Un dels altres problemes de CiU és que la llista es va fer amb tant poc temps que no va haver-hi marge de maniobra per crear un equip compacte i donar a conèixer les noves incorporacions. I això ha passat per no haver actuat amb previsió, seguint el calendari abans mencionat. Una llista electoral s’ha de treballar i confeccionar molt abans, saber qui vols i per què, a qui t’adreces i a qui vols arribar sense necessitat d’esperar a veure què fan i qui presenten els rivals. A CiU no s’ha fet res de tot això, i aquest n’és l’exemple més evident: mentre el PSC presentava el seu candidat, els convergents encara no sabien si un conegut periodista de Canal Blau acceptaria l’oferiment de formar part de la seva llista.
Un dels principals problemes que hi ha aquí és que tot està supeditat al carisma del cap de llista i exalcalde, Esteve Orriols. I efectivament de carisma en té, Orriols, perquè amb un 50% d’abstenció i sense fer campanya obtenir 7.274 vots, mantenir els nou regidors i quedar-se a poc més de 700 paperetes del PSC és, certament, una fita històrica, per no dir un cas únic al país. O un miracle, si volen, perquè la campanya de CiU ha estat llastimosa i desastrosa, d’aquelles que fan pujar els colors a la cara. Com es pot basar una campanya electoral amb una cantada d’havaneres a la plaça de les Cols i un acte amb la Núria Feliu al Círcol Catòlic? Com es pot pretendre governar un municipi de més de 60.000 habitants i no haver penjat els cartells a la rambla Principal tres dies després de l’inici de campanya? Com es pot deixar a mans d’un noi de 27 anys les sempre difícils i complicades relacions amb la premsa? Es poden guanyar unes eleccions fent conferències de lletraferits, discutint sobre el sexe dels àngels o l’impacte que ha tingut l’obra de Giuseppe Tomasi di Lampedusa en la literatura catalana contemporània? Com es poden guanyar unes eleccions sense abans haver parlat amb Unió per delimitar espais? Per què Unió no ha fet ni un sol acte de campanya ni ha portat cap dels seus líders nacionals? Per què es deixa a mans d’Esteve Orriols tota la infraestructura i el pes de la campanya? I, finalment, com es pot ser tan imprudent per discutir a crits amb un membre d’Unió enmig d’un cèntric bar de Vilanova davant l’astorament dels clients? Encara que aquest exregidor només hagi fet un parell d’intervencions al ple municipal en dues legislatures, no es podia haver discutit sobre la seva continuïtat molts mesos abans i en un altre lloc?
Arnau Nin
PD. A causa de l’allargada de l’article s’ha dividit en dues parts. Després d’això, s’abordarà el debat ètic generat arran de la més que probable entrada de l’exregidor republicà Adolf Montoliu a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
