-
El Gran Duc
-
Arnau Nin
- 15-07-2007 22:56
Carles Campuzano i Esteve Orriols
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Convergència i Unió ocuparà de nou els bancs de l’oposició a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per tercera legislatura consecutiva. La sensació creixent entre una bona part de la militància i els simpatitzants de CiU és que aquestes eleccions no les ha guanyat el tripartit ni, encara menys el PSC, que ha perdut més de 1.800 vots, sinó que ha estat la mateixa federació nacionalista qui ha estat incapaç de donar el tomb per formar una nova majoria de govern. Tot i quedar només a 700 vots del PSC, el sentiment majoritari és que les eleccions s’han perdut no pas pels encerts dels rivals, sinó pels propis errors i per una estratègia erràtica que es resumeix en la incapacitat -o desinterès- per renovar la llista municipal a fons. I de temps, per renovar la llista i buscar cares noves n’hi havia, perquè CiU no ha estat subjecte al dia a dia de la gestió municipal. A aquest desgavell hi ha contribuït, també, una campanya que ha provocat vergonya aliena (les sigles VO tant podien significar Versió Original com Vidal i Orriols?) i que ja ha estat abastament comentada a la primera part d’aquest article. Els responsables de la campanya electoral de CiU s’ho haurien de fer mirar i aprendre dels errors. No es pot participar en unes eleccions havent tirat la tovallola abans d’hora o, a l’inrevès, creient que tot ja està guanyat. Les eleccions no es guanyen o es perden en funció de les percepcions, sinó que s’ha de treballar molt a fons en base a una estratègia programada per arribar i connectar amb una gran majoria de la ciutadania que després avali el teu projecte de ciutat i de govern.
Marta Llorens
Dit tot això, ara a CiU es presenta un ampli i interessant debat de futur, i sembla que alguns ja han començat a moure fitxa. Es tracta de l’exregidora i diputada d’Unió Democràtica Marta Llorens, qui ha criticat obertament les maneres de fer i actuar del cap de llista Esteve Orriols en aquestes eleccions municipals. Llorens, que va ser entrevistada al programa L’accent de Canal Blau (i, seguint la mateixa lògica, on se suposa que un dia d’aquests s’entrevistarà a la ja expresidenta d’ERC Ester Pàmies) va explicar que era contrària a què Orriols tornés a ser el candidat de CiU. Llorens argumentava que calia una regeneració a fons, que afectés al candidat i al conjunt de la llista municipal. Amb tot, la dirigent democristiana sembla que hi ha alguns aspectes que ha oblidat o no vol tenir en compte. Per exemple, quan Llorens parla de renovació aquesta també s’ha d’aplicar necessàriament als responsables d’Unió per evitar casos com el del ja exregidor Francesc Xavier Esquiu, el qual, després de dues legislatures, es negava a deixar el seu lloc a la llista per facilitar l’entrada de noves cares. Per tant, renovació sí, però també a Unió.
La volutat de Marta Llorens de voler substituir Orriols és legítima, però cal parlar clar i sense embuts, i no pas amb subterfugis i crítiques. El problema que té Llorens damunt la taula és que encapçala un partit, Unió, que en el cas de Vilanova té una escassa militància i una nul•la incidència social, fins al punt d’haver de compartir la seu amb Convergència. El que realment s’hauria de plantejar Marta Llorens és amb qui compta i quin suport té per rellevar Esteve Orriols al capdavant de la llista electoral. Els acords entre Convergència i Unió a nivell nacional, ¿permeten que una democristiana encapçali la llista electoral de CiU a Vilanova? És factible que algú que té una estructura de partit inexistent al seu darrera representi a Convergència? Si la qüestió és marcar perfil propi, per què cap dirigent nacional del partit va venir a fer campanya en aquestes eleccions municipals? Per què, si la prioritat de Llorens és Vilanova, no va aparèixer en pràcticament cap acte de campanya ni va formar part de la llista electoral, encara que fos als últims llocs?
Successió
Per acabar, la successió d’Esteve Orriols s’ha d’abordar amb tanquil•litat, sense pressa, evitant traumes i lluites fratricides com la que sembla pot liderar Marta Llorens. Si realment Orriols deixa el càrrec, si realment és així, s’acaba una manera d’entendre la política local i, també, una visió de Vilanova. El cap de llista convergent i exalcalde és un polític de raça, amb un alt sentit de la responsabilitat institucional, que ha portat el seu partit dels quatre regidors de 1983 als deu de 1999 i els nou actuals aconseguits amb més set mil vots. Orriols ha convertit la secció local de CiU en una de les més potents de la província de Barcelona, fins al punt que en alguna ocasió ha obtingut més regidors que el seu propi partit a l’Ajuntament de Barcelona. El capital polític i humà del dirigent nacionalista és immens, i per tant, la seva successió pot ser difícil, pel que representa i perquè part de l’equip, com el seu fidel amic i número dos, Josep-Lluís Vidal, ja ha anunciat que deixarà la política municipal quan Orriols plegui. Així, doncs, s’acaba una etapa i caldrà analitzar amb lupa els moviments que hi haurà a CiU en aquests quatre anys i, sobretot, i encara que sembli paradoxal, qui formarà part de la llista a les properes eleccions generals. I és que sembla que el nom d’Orriols sona com a futur senador i/o diputat a Madrid, mentre que per a un altre destacat polític vilanoví aquesta podria ser la seva darrera legislatura al Congrés. També Neus Lloveras i el nom d’una altra dona que no ha estat present a la llista de CiU semblen ben situades per a la carrera successòria. Però, i tal i com s’ha dit abans, el futur és únicament i exclusiva a les mans d’Esteve Orriols; és l’únic que té la potestat de decidir sobre el seu futur. Tenint en compte com han anat els relleus als altres partits vilanovins, poder decidir el propi futur és un luxe, i aquest luxe ara per ara és terreny exclusiu d’Esteve Orriols.
Marta Llorens
Dit tot això, ara a CiU es presenta un ampli i interessant debat de futur, i sembla que alguns ja han començat a moure fitxa. Es tracta de l’exregidora i diputada d’Unió Democràtica Marta Llorens, qui ha criticat obertament les maneres de fer i actuar del cap de llista Esteve Orriols en aquestes eleccions municipals. Llorens, que va ser entrevistada al programa L’accent de Canal Blau (i, seguint la mateixa lògica, on se suposa que un dia d’aquests s’entrevistarà a la ja expresidenta d’ERC Ester Pàmies) va explicar que era contrària a què Orriols tornés a ser el candidat de CiU. Llorens argumentava que calia una regeneració a fons, que afectés al candidat i al conjunt de la llista municipal. Amb tot, la dirigent democristiana sembla que hi ha alguns aspectes que ha oblidat o no vol tenir en compte. Per exemple, quan Llorens parla de renovació aquesta també s’ha d’aplicar necessàriament als responsables d’Unió per evitar casos com el del ja exregidor Francesc Xavier Esquiu, el qual, després de dues legislatures, es negava a deixar el seu lloc a la llista per facilitar l’entrada de noves cares. Per tant, renovació sí, però també a Unió.
La volutat de Marta Llorens de voler substituir Orriols és legítima, però cal parlar clar i sense embuts, i no pas amb subterfugis i crítiques. El problema que té Llorens damunt la taula és que encapçala un partit, Unió, que en el cas de Vilanova té una escassa militància i una nul•la incidència social, fins al punt d’haver de compartir la seu amb Convergència. El que realment s’hauria de plantejar Marta Llorens és amb qui compta i quin suport té per rellevar Esteve Orriols al capdavant de la llista electoral. Els acords entre Convergència i Unió a nivell nacional, ¿permeten que una democristiana encapçali la llista electoral de CiU a Vilanova? És factible que algú que té una estructura de partit inexistent al seu darrera representi a Convergència? Si la qüestió és marcar perfil propi, per què cap dirigent nacional del partit va venir a fer campanya en aquestes eleccions municipals? Per què, si la prioritat de Llorens és Vilanova, no va aparèixer en pràcticament cap acte de campanya ni va formar part de la llista electoral, encara que fos als últims llocs?
Successió
Per acabar, la successió d’Esteve Orriols s’ha d’abordar amb tanquil•litat, sense pressa, evitant traumes i lluites fratricides com la que sembla pot liderar Marta Llorens. Si realment Orriols deixa el càrrec, si realment és així, s’acaba una manera d’entendre la política local i, també, una visió de Vilanova. El cap de llista convergent i exalcalde és un polític de raça, amb un alt sentit de la responsabilitat institucional, que ha portat el seu partit dels quatre regidors de 1983 als deu de 1999 i els nou actuals aconseguits amb més set mil vots. Orriols ha convertit la secció local de CiU en una de les més potents de la província de Barcelona, fins al punt que en alguna ocasió ha obtingut més regidors que el seu propi partit a l’Ajuntament de Barcelona. El capital polític i humà del dirigent nacionalista és immens, i per tant, la seva successió pot ser difícil, pel que representa i perquè part de l’equip, com el seu fidel amic i número dos, Josep-Lluís Vidal, ja ha anunciat que deixarà la política municipal quan Orriols plegui. Així, doncs, s’acaba una etapa i caldrà analitzar amb lupa els moviments que hi haurà a CiU en aquests quatre anys i, sobretot, i encara que sembli paradoxal, qui formarà part de la llista a les properes eleccions generals. I és que sembla que el nom d’Orriols sona com a futur senador i/o diputat a Madrid, mentre que per a un altre destacat polític vilanoví aquesta podria ser la seva darrera legislatura al Congrés. També Neus Lloveras i el nom d’una altra dona que no ha estat present a la llista de CiU semblen ben situades per a la carrera successòria. Però, i tal i com s’ha dit abans, el futur és únicament i exclusiva a les mans d’Esteve Orriols; és l’únic que té la potestat de decidir sobre el seu futur. Tenint en compte com han anat els relleus als altres partits vilanovins, poder decidir el propi futur és un luxe, i aquest luxe ara per ara és terreny exclusiu d’Esteve Orriols.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
