-
El Gran Duc
-
Arnau Nin
- 19-09-2007 22:46
Joan Benet i Marta Llorens
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El regidor de Serveis Viaris i Habitatge de l’anterior legislatura, el socialista Joan Benet, va enviar una carta a una vintena de treballadors municipals de la seva àrea i, també, als integrants del Fòrum de la mobilitat (entre els quals hi ha diversos mitjans de comunicació i entitats) criticant durament el llavors recent nomenat alcalde de Vilanova Joan Ignasi Elena. La carta escrita per Benet, datada el 30 de setembre de 2005, acusava Elena d’haver pres la decisió d’apartar-lo de la regidoria per raons que “no cal buscar-les ni en la política ni en l’eficiència, sinó que probablement tenen més a veure amb àmbits menys nobles de la condició humana”. L’exregidor assegurava que la decisió “pot ser legal, però no legítima” perquè en cap cas “respecta les condicions que va demanar-me el cap de llista {Sixte Moral} a les eleccions municipals de 2003”. D’aquesta manera Joan Benet es defensava d’haver estat rellevat del seu càrrec, tot i que “els objectius {de la seva regidoria} continuen essent els mateixos” i als quals “he esmerçat tot el temps i tot l’esforç en el compliment de la meva feina, per responsabilitat personal i també com a justa correspondència a la confiança dipositada per la ciutadania”.
Joan Benet va ser rellevat de la regidoria de Serveis Viaris i Habitatge en la remodelació del cartipàs municipal duta a terme el 12 de setembre de 2005, és a dir, pocs mesos després que Elena assumís l’alcaldia de la capital del Garraf. Benet va ser substituït per Juan Luis Ruiz, un home de partit i de la màxima confiança del nou alcalde. Amb aquest moviment tàctic el PSC arraconava a Joan Benet, qui era considerat el successor natural de Sixte Moral i, per tant, la persona que podia encapçalar la llista socialista en aquestes darreres eleccions municipals. De tot això, però, no en va quedar res. Moral va ser obligat a dimitir a mitja legislatura després de sis anys d’alcalde; Joan Ignasi Elena, que ocupava el quart lloc a la llista municipal, va ser escollit nou alcalde en una decisió no justificada, mal païda pel votant socialista (els resultats electorals del 27 de maig en són una prova) i molt mal explicada; i, finalment, Joan Benet era arraconat a una regidoria menor com la de Societat Municipal d’Aigües, Transport Urbà i Aparcaments passant de dedicació exclusiva a mitja jornada. Aquests, doncs, són els fets.
Ara cal fer un salt endavant i situar-se al mes de maig de 2007, uns dos anys després dels fets que van tenir Joan Benet com a protagonista. En aquest cas el conflicte esquitxa a la segona força municipal, Convergència i Unió. Dies després de les eleccions municipals del 27 de maig, la vicepresidenta del comitè de govern d’Unió Democràtica i diputada de CiU, Marta Llorens, criticava durament el candidat Esteve Orriols per com havia confeccionat la llista municipal de la federació nacionalista. Per Llorens, Orriols va incomplir els protocols de la federació al relegar al president comarcal d’Unió, Francesc-Xavier Esquius, al número onze de la llista i, per tant, amb escasses possibilitats de ser escollit de nou regidor. Segons la dirigent democristiana, la llista “ha d’estar basada en criteris, i no pas en afinitats personals”, i un d’aquests criteris era la renovació, “que s’hauria d’haver portat a terme als dos partits, no només a Unió”.
Les afirmacions de Marta Llorens han representat el tret de sortida a la carrera successòria d’Esteve Orriols, qui ha encapaçalat la llista de la federació nacionalista des de 1979. Llorens no es perfila com la substituta, però sí ha posat damunt la taula les relacions sovint tibants -i ara més que mai- entre els dos partits, la necessitat de renovar a fons la llista i obrir el debat sobre qui hauria de ser el nou candidat de Convergència i Unió. I és que, per la diputada vilanovina, “la credibilitat i coherència d’Esteve Orriols està per demostrar pel que fa al seu compromís de renovació”. Certament, declaracions d’un alt voltatge que tenen repercussió més enllà de les fronteres polítiques locals, ja que tant Orriols com Llorens són diputats al Parlament de Catalunya.
La solució a l’enigma
Què tenen en comú aquestes dues informacions que afecten als dos principals partits de Vilanova i la Geltrú? Doncs que són dues notícies de gran calat polític amb una forta repercussió en la societat vilanovina, com així van entendre en el seu moment tots els mitjans de comunicació locals i comarcals. Tots, tots? Segur? Doncs no, n’hi ha un que no es va fer ressò d’una de les dues notícies. Es tracta de Canal Blau Informació, un mitjà de comunicació pagat entre tots els vilanovins (i vilanovines) on sovint es produeixen alguns oblits i buits preocupants. I si no és així, per què no es va entrevistar a Joan Benet? No és noticiable que qui és el substitut natural de Sixte Moral escrigui una contundent carta contra Joan Ignasi Elena? Anem a pams: Benet va enviar aquesta carta a una vintena dels seus treballadors però, també, als integrants del Fòrum de la mobilitat, un fòrum format per diverses entitats i mitjans de comunicació, entre d’altres. Per tant, la voluntat de Benet era la de trascendir l’àmbit privat a partir del moment en què la carta s’envia als mitjans de comunicació, tal i com El Punt i Diari de Vilanova van entendre. És més, en el supòsit que la carta de Benet no fos enviada expressament a Canal Blau, és excusa per no fer-se’n ressò? Si hagués estat així, per què Canal Blau no va optar per informar als ciutadans que “en una carta publicada per diferents mitjans de comunicació el regidor Joan Benet critica durament etc, etc...”. La notícia era prou important per intentar de totes les maneres possibles unes declaracions de Joan Benet i la corresponent resposta del portaveu del grup socialista.
Anem a l’altre extrem. Imagimen que Canal Blau s’hagués posat en contacte amb Joan Benet per demanar-li declaracions i que aquest s’hi hagués negat; imaginem, també, que la voluntat d’aquest mitjà de comunicació hagués estat la de fer una llarga entrevista a Benet en un plató de Canal Blau i que l’exregidor també s’hi hagués negat. Imaginem totes les possibilitats, d’acord? De la mateixa manera que es podien citar les fonts (i sempre en el supòsit que la carta de Benet no hagués arribat mai a Canal Blau) també es podia dir que “aquest mitjà ha intentat posar-se en contacte amb el regidor Joan Benet, el qual s’ha negat a fer cap tipus de declaració”. No oblidem que estem parlant d’un cas de periodisme polític de primer ordre a nivell local. O potser no és notícia que Joan Benet, que es perfilava com a successor de Sixte Moral, critiqués obertament el recentment escollit alcalde Joan Ignasi Elena, del seu propi partit polític, a qui acusava d’haver-lo rellevat de la seva regidoria? Aquest cas, com a mínim, hauria d’haver obert l’informatiu del dia.
En canvi, i aquí hi ha la diferència, amb Marta Llorens es va actuar de manera ràpida i correcta. Llorens va ser entrevistada al plató de Canal Blau durant més de mitja hora des d’on va poder explicar els problemes entre Convergència i Unió, en la necessitat de començar a pensar en un nou candidat, en la situació interna dels dos partits, en les errades que s’havien comès en aquestes darreres eleccions municipals... Per què en aquest cas els criteris periodístics van prevaldre i es va actuar amb celeritat i professionalitat? Quina és la diferència entre Joan Benet i Marta Llorens?
És evident que hi ha alguna cosa, a Canal Blau, que no acaba d’anar a l’hora. Aquest és un mitjà de comunicació que té bons professionals (ja voldrien moltes televisions locals tenir periodistes com Mita Casas, Jordi Martí o Jordi Carrillo, per citar-ne només tres) i que disposa d’unes instal·lacions -Neàpolis- que provoquen enveja. A més, el responsable de Canal Blau, Xavier Abelló, ha fet una bona tasca econòmica i demostra professionalitat en les entrevistes. Quin és el problema, doncs? Manca de direcció? Els horaris de funcionari incompatibles en l’exercici del periodisme? Treballar molt, cobrar poc i, a sobre, haver de fer tots els papers de l’auca? Sí, és tot això, però també la pluja fina. Unes oportunes i sibil·lines instruccions poden fer el mateix efecte que una llarga i persistent pluja fina que al principi no es nota però que al final acaba esquitxant tothom. A vegades des de dalt no cal dir res perquè potser ja n’hi ha prou amb l’autocensura. Oi que ens entenem?
Continuarà
Arnau Nin
Joan Benet va ser rellevat de la regidoria de Serveis Viaris i Habitatge en la remodelació del cartipàs municipal duta a terme el 12 de setembre de 2005, és a dir, pocs mesos després que Elena assumís l’alcaldia de la capital del Garraf. Benet va ser substituït per Juan Luis Ruiz, un home de partit i de la màxima confiança del nou alcalde. Amb aquest moviment tàctic el PSC arraconava a Joan Benet, qui era considerat el successor natural de Sixte Moral i, per tant, la persona que podia encapçalar la llista socialista en aquestes darreres eleccions municipals. De tot això, però, no en va quedar res. Moral va ser obligat a dimitir a mitja legislatura després de sis anys d’alcalde; Joan Ignasi Elena, que ocupava el quart lloc a la llista municipal, va ser escollit nou alcalde en una decisió no justificada, mal païda pel votant socialista (els resultats electorals del 27 de maig en són una prova) i molt mal explicada; i, finalment, Joan Benet era arraconat a una regidoria menor com la de Societat Municipal d’Aigües, Transport Urbà i Aparcaments passant de dedicació exclusiva a mitja jornada. Aquests, doncs, són els fets.
Ara cal fer un salt endavant i situar-se al mes de maig de 2007, uns dos anys després dels fets que van tenir Joan Benet com a protagonista. En aquest cas el conflicte esquitxa a la segona força municipal, Convergència i Unió. Dies després de les eleccions municipals del 27 de maig, la vicepresidenta del comitè de govern d’Unió Democràtica i diputada de CiU, Marta Llorens, criticava durament el candidat Esteve Orriols per com havia confeccionat la llista municipal de la federació nacionalista. Per Llorens, Orriols va incomplir els protocols de la federació al relegar al president comarcal d’Unió, Francesc-Xavier Esquius, al número onze de la llista i, per tant, amb escasses possibilitats de ser escollit de nou regidor. Segons la dirigent democristiana, la llista “ha d’estar basada en criteris, i no pas en afinitats personals”, i un d’aquests criteris era la renovació, “que s’hauria d’haver portat a terme als dos partits, no només a Unió”.
Les afirmacions de Marta Llorens han representat el tret de sortida a la carrera successòria d’Esteve Orriols, qui ha encapaçalat la llista de la federació nacionalista des de 1979. Llorens no es perfila com la substituta, però sí ha posat damunt la taula les relacions sovint tibants -i ara més que mai- entre els dos partits, la necessitat de renovar a fons la llista i obrir el debat sobre qui hauria de ser el nou candidat de Convergència i Unió. I és que, per la diputada vilanovina, “la credibilitat i coherència d’Esteve Orriols està per demostrar pel que fa al seu compromís de renovació”. Certament, declaracions d’un alt voltatge que tenen repercussió més enllà de les fronteres polítiques locals, ja que tant Orriols com Llorens són diputats al Parlament de Catalunya.
La solució a l’enigma
Què tenen en comú aquestes dues informacions que afecten als dos principals partits de Vilanova i la Geltrú? Doncs que són dues notícies de gran calat polític amb una forta repercussió en la societat vilanovina, com així van entendre en el seu moment tots els mitjans de comunicació locals i comarcals. Tots, tots? Segur? Doncs no, n’hi ha un que no es va fer ressò d’una de les dues notícies. Es tracta de Canal Blau Informació, un mitjà de comunicació pagat entre tots els vilanovins (i vilanovines) on sovint es produeixen alguns oblits i buits preocupants. I si no és així, per què no es va entrevistar a Joan Benet? No és noticiable que qui és el substitut natural de Sixte Moral escrigui una contundent carta contra Joan Ignasi Elena? Anem a pams: Benet va enviar aquesta carta a una vintena dels seus treballadors però, també, als integrants del Fòrum de la mobilitat, un fòrum format per diverses entitats i mitjans de comunicació, entre d’altres. Per tant, la voluntat de Benet era la de trascendir l’àmbit privat a partir del moment en què la carta s’envia als mitjans de comunicació, tal i com El Punt i Diari de Vilanova van entendre. És més, en el supòsit que la carta de Benet no fos enviada expressament a Canal Blau, és excusa per no fer-se’n ressò? Si hagués estat així, per què Canal Blau no va optar per informar als ciutadans que “en una carta publicada per diferents mitjans de comunicació el regidor Joan Benet critica durament etc, etc...”. La notícia era prou important per intentar de totes les maneres possibles unes declaracions de Joan Benet i la corresponent resposta del portaveu del grup socialista.
Anem a l’altre extrem. Imagimen que Canal Blau s’hagués posat en contacte amb Joan Benet per demanar-li declaracions i que aquest s’hi hagués negat; imaginem, també, que la voluntat d’aquest mitjà de comunicació hagués estat la de fer una llarga entrevista a Benet en un plató de Canal Blau i que l’exregidor també s’hi hagués negat. Imaginem totes les possibilitats, d’acord? De la mateixa manera que es podien citar les fonts (i sempre en el supòsit que la carta de Benet no hagués arribat mai a Canal Blau) també es podia dir que “aquest mitjà ha intentat posar-se en contacte amb el regidor Joan Benet, el qual s’ha negat a fer cap tipus de declaració”. No oblidem que estem parlant d’un cas de periodisme polític de primer ordre a nivell local. O potser no és notícia que Joan Benet, que es perfilava com a successor de Sixte Moral, critiqués obertament el recentment escollit alcalde Joan Ignasi Elena, del seu propi partit polític, a qui acusava d’haver-lo rellevat de la seva regidoria? Aquest cas, com a mínim, hauria d’haver obert l’informatiu del dia.
En canvi, i aquí hi ha la diferència, amb Marta Llorens es va actuar de manera ràpida i correcta. Llorens va ser entrevistada al plató de Canal Blau durant més de mitja hora des d’on va poder explicar els problemes entre Convergència i Unió, en la necessitat de començar a pensar en un nou candidat, en la situació interna dels dos partits, en les errades que s’havien comès en aquestes darreres eleccions municipals... Per què en aquest cas els criteris periodístics van prevaldre i es va actuar amb celeritat i professionalitat? Quina és la diferència entre Joan Benet i Marta Llorens?
És evident que hi ha alguna cosa, a Canal Blau, que no acaba d’anar a l’hora. Aquest és un mitjà de comunicació que té bons professionals (ja voldrien moltes televisions locals tenir periodistes com Mita Casas, Jordi Martí o Jordi Carrillo, per citar-ne només tres) i que disposa d’unes instal·lacions -Neàpolis- que provoquen enveja. A més, el responsable de Canal Blau, Xavier Abelló, ha fet una bona tasca econòmica i demostra professionalitat en les entrevistes. Quin és el problema, doncs? Manca de direcció? Els horaris de funcionari incompatibles en l’exercici del periodisme? Treballar molt, cobrar poc i, a sobre, haver de fer tots els papers de l’auca? Sí, és tot això, però també la pluja fina. Unes oportunes i sibil·lines instruccions poden fer el mateix efecte que una llarga i persistent pluja fina que al principi no es nota però que al final acaba esquitxant tothom. A vegades des de dalt no cal dir res perquè potser ja n’hi ha prou amb l’autocensura. Oi que ens entenem?
Continuarà
Arnau Nin
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
