-
El Gran Duc
-
Arnau Nin
- 01-10-2007 07:48
Mila Arcarons es regidora de Comunicació de l'Ajuntament de Vilanova
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Els casos del regidor socialista Joan Benet i de la vicepresidenta del comitè de govern d’Unió Democràtica i diputada de CiU al Parlament de Catalunya Marta Llorens posava de manifest en l’anterior article l’ambigüitat periodística que fa servir la televisió pública vilanovina Canal Blau Informació. Tal i com ja es va explicar amb exactitud de detalls, la polèmica al voltant de Joan Benet va merèixer l’atenció de tots els mitjans periodístics locals i comarcals -i, fins i tot, d’algun d’àmbit nacional- excepte Canal Blau Informació (CBI), una televisió i ràdio pública pagada per tots els ciutadans empadronats a la capital del Garraf. En canvi, les crítiques de Marta Llorens al líder de CiU i actual cap de l’oposició, Esteve Orriols, van ser àmpliament difoses pels serveis informatius d’aquest mitjà de comunicació. A més, els dos protagonistes de la polèmica van tenir l’oportunitat d’exposar els seus punts de vista en ser entrevistats de manera separada als platós del descomunal edifici de 8.000 m2 de Neàpolis, actual seu de CBI. En un cas, doncs, s’actuava amb criteri i rigor periodístic fent-se ressò de la notícia i donant veu als seus protagonistes; en canvi, en el cas de Joan Benet, el silenci va ser la nota dominant d’un cas d’un alt voltatge polític a nivell local.
Però aquesta anècdota, que en unes altres latituds hauria suposat la destitució fulminant del director del mitjà, no ha estat l’únic cas que darrerament ha esquitxat a Canal Blau. La polèmica al voltant d’Assumpta Baig i d’Adolf Montoliu, entre d’altres, posa al descobert que el silenci i oblit del cas Benet no és fruït de la casualitat. Efectivament, en l’anterior article s’apuntaven ja alguns problemes, com ara fer compatible els horaris de funcionari amb l’exercici del periodisme, així com la sobrecàrrega de funcions a què és sotmès el personal. N’hi ha un, però, de més preocupant, i és el paper que ha de jugar un mitjà de comunicació local. Què ha de fer, informar, entretenir, servei públic? Si l’objectiu de CBI és informar cal un full de ruta més concret que eviti que algunes notícies, com la majoria que afecten a l’equip de govern, no incloguin la lògica resposta de l’oposició i, en canvi, no s’actuï de la mateixa manera quan qui genera la informació és un regidor de CiU, PP o CUP. Dit d’una altra manera, quan el regidor i cap de llista republicà Josep Tomàs Àlvaro anuncia ara fa unes setmanes la suspensió temporal de Galàctica, per què no es busca un tall de veu de l’oposició per saber què n’opina? Per què el Diari de Vilanova publica a la seva portada que l’oposició municipal es mostra disgustada perquè s’havia assabentat de la suspensió de Galàctica per la premsa i, en canvi, Canal Blau no informava que “els partits de l’oposició acusen a l’equip de govern de no haver estat informats del nou rumb de la fira dels invents?”
Cal establir un criteri de prioritats que defineixi objectius per evitar casos com el d’aquest estiu en què les festes majors de barri -certament importants- obrin un informatiu quan la resta de mitjans locals s’estan fent ressò d’una agra polèmica al voltant de la contractació com a Cap de servei de manteniment de l’exregidor de Promoció Econòmica Adolf Montoliu. Per què no és entrevistat? I al seu correlegionari de files, Josep Tomàs Àlvaro, per què no se li va pregunta si realment el pacte tripartit incloïa la contractació de Montoliu? No són motius de prou pes per a una entrevista? De ben segur que molts ciutadans haurien agraït més transparència davant d’un afer tèrbol que CBI ha contribuït, potser sense proposar-s’ho, a fer una mica més fosc.
Si l’objectiu de CBI és informar a la ciutadania del que succeeix al seu municipi, ja sigui a nivell polític com social, cultural o esportiu, no es poden passar per alt certes notícies. I és evident que no dir res de casos com el de Joan Benet i Assumpta Baig no contribueixen a la necessària percepció d’independència que ha de tenir un mitjà, encara que aquest sigui públic i més enllà del color polític de qui governa. El que no es pot fer és tallar l’emissió quan un grup de joves es manifesten enmig d’un ple municipal. És que els vilanovins i vilanovines no tenen dret a saber què està succeïnt? Aquest és el problema del nostre país, que encara hi ha gent que no entén que el paper dels mitjans de comunicació és el d’informar, senzillament informar. Qui va decidir tallar l’emissió i en nom de què ho va fer? Amb quina autoritat moral? D’aquest fet no se’n pot dir ni manipulació, d’això se’n diu ser un dictador de república bananera que quan alguna cosa no li interessa senzillament ordena tallar l’emissió. El més fotut de tot plegat és que probablement aquest personatge que va decidir que als vilanovins no ens convenia saber què passava al saló de plens es mostra crític amb la decisió del president veneçolà Hugo Chávez quan ara fa uns mesos va ordenar el tancament d’una televisió que no li era prou “fidel”. I davant tant de despropòsit, quina ha estat la reacció de l’oposició? Als llimbs, com sempre.
Aquest és certament un cas greu d’intervenció que, cal tenir-ho clar, en altres latituds hauria significat la reprovació de la regidora de Comunicació. És a ella, a Mila Arcarons, a qui pertoca donar la cara i informar del motiu pel qual els vilanovins i vilanovines no són prou madurs per veure un grup de 15 joves manifestant-se al saló de plens. L’oposició ho hauria d’exigir, ja que la regidora de Comunicació encara no creu necessari donar cap tipus d’explicació sobre qui i per què es va decidir interrompre una emissió en directe que oferia un mitjà de comunicació que paguem entre tots.
Continuarà
Arnau Nin
Però aquesta anècdota, que en unes altres latituds hauria suposat la destitució fulminant del director del mitjà, no ha estat l’únic cas que darrerament ha esquitxat a Canal Blau. La polèmica al voltant d’Assumpta Baig i d’Adolf Montoliu, entre d’altres, posa al descobert que el silenci i oblit del cas Benet no és fruït de la casualitat. Efectivament, en l’anterior article s’apuntaven ja alguns problemes, com ara fer compatible els horaris de funcionari amb l’exercici del periodisme, així com la sobrecàrrega de funcions a què és sotmès el personal. N’hi ha un, però, de més preocupant, i és el paper que ha de jugar un mitjà de comunicació local. Què ha de fer, informar, entretenir, servei públic? Si l’objectiu de CBI és informar cal un full de ruta més concret que eviti que algunes notícies, com la majoria que afecten a l’equip de govern, no incloguin la lògica resposta de l’oposició i, en canvi, no s’actuï de la mateixa manera quan qui genera la informació és un regidor de CiU, PP o CUP. Dit d’una altra manera, quan el regidor i cap de llista republicà Josep Tomàs Àlvaro anuncia ara fa unes setmanes la suspensió temporal de Galàctica, per què no es busca un tall de veu de l’oposició per saber què n’opina? Per què el Diari de Vilanova publica a la seva portada que l’oposició municipal es mostra disgustada perquè s’havia assabentat de la suspensió de Galàctica per la premsa i, en canvi, Canal Blau no informava que “els partits de l’oposició acusen a l’equip de govern de no haver estat informats del nou rumb de la fira dels invents?”
Cal establir un criteri de prioritats que defineixi objectius per evitar casos com el d’aquest estiu en què les festes majors de barri -certament importants- obrin un informatiu quan la resta de mitjans locals s’estan fent ressò d’una agra polèmica al voltant de la contractació com a Cap de servei de manteniment de l’exregidor de Promoció Econòmica Adolf Montoliu. Per què no és entrevistat? I al seu correlegionari de files, Josep Tomàs Àlvaro, per què no se li va pregunta si realment el pacte tripartit incloïa la contractació de Montoliu? No són motius de prou pes per a una entrevista? De ben segur que molts ciutadans haurien agraït més transparència davant d’un afer tèrbol que CBI ha contribuït, potser sense proposar-s’ho, a fer una mica més fosc.
Si l’objectiu de CBI és informar a la ciutadania del que succeeix al seu municipi, ja sigui a nivell polític com social, cultural o esportiu, no es poden passar per alt certes notícies. I és evident que no dir res de casos com el de Joan Benet i Assumpta Baig no contribueixen a la necessària percepció d’independència que ha de tenir un mitjà, encara que aquest sigui públic i més enllà del color polític de qui governa. El que no es pot fer és tallar l’emissió quan un grup de joves es manifesten enmig d’un ple municipal. És que els vilanovins i vilanovines no tenen dret a saber què està succeïnt? Aquest és el problema del nostre país, que encara hi ha gent que no entén que el paper dels mitjans de comunicació és el d’informar, senzillament informar. Qui va decidir tallar l’emissió i en nom de què ho va fer? Amb quina autoritat moral? D’aquest fet no se’n pot dir ni manipulació, d’això se’n diu ser un dictador de república bananera que quan alguna cosa no li interessa senzillament ordena tallar l’emissió. El més fotut de tot plegat és que probablement aquest personatge que va decidir que als vilanovins no ens convenia saber què passava al saló de plens es mostra crític amb la decisió del president veneçolà Hugo Chávez quan ara fa uns mesos va ordenar el tancament d’una televisió que no li era prou “fidel”. I davant tant de despropòsit, quina ha estat la reacció de l’oposició? Als llimbs, com sempre.
Aquest és certament un cas greu d’intervenció que, cal tenir-ho clar, en altres latituds hauria significat la reprovació de la regidora de Comunicació. És a ella, a Mila Arcarons, a qui pertoca donar la cara i informar del motiu pel qual els vilanovins i vilanovines no són prou madurs per veure un grup de 15 joves manifestant-se al saló de plens. L’oposició ho hauria d’exigir, ja que la regidora de Comunicació encara no creu necessari donar cap tipus d’explicació sobre qui i per què es va decidir interrompre una emissió en directe que oferia un mitjà de comunicació que paguem entre tots.
Continuarà
Arnau Nin
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
