L'accionista principal

Petros Markaris és un element curiós de la literatura europea. En primer lloc, perquè és d’origen grecoarmeni; en segon lloc, perquè ha col•laborat com a guionista amb Theo Angelopoulos (qui no recorda Harvey Keitel a La mirada de Ulyses?); en tercer lloc, perquè és un especialista internacionalment reconegut en l’obra de Bertold Brecht; i en quart lloc perquè és autor de diverses novel•les negres. I és d’una d’elles, la quarta, que els vull parlar una mica avui.

No trio la quarta perquè sí; és la primera publicada en català, i a més n’és responsable l’editorial lleidatana Pagès Editors, una d'aquelles rara avis del món editorial que mantenen una política valenta més enllà dels criteris estrictament comercials. Les tres anteriors (Noticias de la Noche, Defensa Cerrada, i Suicidio Perfecto) han estat publicades per Ediciones B; el camí que porta a una editorial a publicar el quart lliurament d’una sèrie de novel•les prescindint de les tres anteriors és una d’aquelles coses que em sembla que no entendré per molts anys que visqui. En tot cas, però, és d’agrair poder llegir Markaris en català. Perquè Markaris és d’aquells autors que, per la seva manera d’escriure i de representar una societat, acabes identificant amb un país, o amb una ciutat. Com Camilleri amb Sicília, Montale amb Marsella o Joyce amb Dublin. Per això, per la proximitat amb un paisatge i amb uns personatge amb què et vas familiaritzant, i més enllà de les trames particulars, és un escriptor d’aquells de qui s’agraeixen novetats.

El comissari Kharitos, protagonista de la novel•la, és un gat de la vella escola; lector d'enciclopèdies i diccionaris, sovint cínic, de vegades excessivament remugaire, d’altres massa insegur. En fi: massa humà. Començà la seva carrera al cos en els darrers moments de la dictadura dels generals, màcula que mai ha fregat prou per netejar, i suporta estoicament una esposa que és excel•lent cuinera i un temperament mediterrani de por; una filla idealista, i un futur gendre que cada dia que passa aprecia més. Aquest cop, el comissari es troba immers en un cas doble que a més l’implica emocionalment: el segrest d’un ferri prop de l’Illa de Creta on, a més, filla i gendre gaudien d’unes vacances; i una sèrie d’assassinats de persones vinculades al món de la publicitat. A la combinació de dos temes d’actualitat com són terrorisme i publicitat, cal sumar-hi el paisatge de l’Atenes immersa en el vademècum olímpic, l’extrema dreta, la corrupció i la immigració. El resultat és una novel•la que tot i que, en determinades fases, pot escapar-se per excessiva dels estàndards del gènere, no deixa de ser atractiva per al lector. I el seu atractiu, ja els ho adverteixo, resideix més en el joc entre personatges (especialment entre els diversos caràcters policials en joc) que no pas en la trama per ella mateixa; si el que volen és novel•la negra en estat pur, farien bé de començar per la primera entrega de la sèrie, Noticias de la Noche, i anar entrant en l’univers Makaris-Kharitos amb la calma necessària en aquest període de xafogor.