La mala dona

Fa uns quants mesos, en publicar la ressenya de L’accionista principal, un lector anònim va deixar un post al bloc en relació al possible excés de novel•la negra, o de gènere, existent. al mercat. Bé, de fet, més que possible. I també a la meva excessiva tirada a llegir, i ressenyar, volums d’aquest tipus (tot són excessos, ja veuen: tretze anys d’ensenyament religiós no em va servir de gaire!) . Suposo que l’anònim no estarà gaire content quan vegi que hi torno. Però és que el volum d’avui, La mala dona, és una novel•la negra d’aquelles que transcendeix les fronteres del gènere. I a més, està escrita per un català, fet que la fa doblement ressenyable. Per la llengua, sí, i perquè ha contribuït a revitalitzar la novel•la negra catalana.

Més enllà d’aquests dos fets específics, però, la virtut del darrer treball de Marc Pastor és doble: homenatja els pares del gènere, i ofereix al públic lector un rerefons històric impecable. I l’autor sap de què parla: des de fa anys, desenvolupa la seva activitat professional a la policia científica dels Mossos d’Esquadra. A la ciutat de Barcelona, hi desapareixen nens, fills de prostitutes que no gosen denunciar els segrestos a la policia. El rumor popular es fa més i més fort fins que un inspector, Moisès Corvo, un home una mica bevedor, de vida sentimental laxa i que pensa que de tant en tant s'ha de ser resolutiu i treure el puny o l'arma de foc, comença a interessar-se pel cas. Les indagacions de Corvo passen per un prostíbul de luxe, el Xalet del Moro; pel Casino de l'Arrabassada, tapadora d'un negoci de corrupció de menors; per tavernes, teatrins, consultes de metges un pèl sonats i cases d'allò més tronades... Els caps de la policia aparten del cas l'investigador i el seu company, Juan Malsano, tot al•legant que no hi ha tema perquè no hi ha hagut cap denúncia, però Corvo i Malsano no es conformen i continuen fent preguntes inconvenients en una actitud que posa de manifest les mancances de la policia de l'època i la indefensió de bona part del poble davant de la justícia.

Durant les seves pàgines es citen (i emulen) dos dels escriptors que més van fer per a fixar l’estàndard de la novel•la negra: Edgar Allan Poe, amb el seu Dupin (), i Arthur Conan Doyle, amb el celebèrrim Sherlock Holmes. Al primer, a més, Pastor li ofereix en homenatge el cognom del protagonista de la novel•la: Corvo, referència directa al poema de Poe, The Raven. No és el primer cas, ni serà l’últim, d’homenatges d’aquest tipus en la novel•la: el mateix comissari Montalbano d’Andrea Camilleri és una més que evident mostra de l’admiració de l’autor sicilià per l’escriptor barceloní Manuel Vázquez Montalbán. La trama de l'obra està basada en fets reals: Enriqueta Martí, l’anomenada vampira del carrer Ponent ,va existir realment, i va tenir la ciutat de Barcelona atemorida durant una llarga temporada. Un cop llegida la novel•la, algun descregut possiblement defensarà la tesi que el que s’hi explica és massa imaginari, que l’autor agafa amb pinces uns fets reals i els estira fins gairebé trencar-los; per a totes aquelles persones que arribin a aquesta incorrecta conclusió, els recomano fervorosament la lectura del llibre d’Antoni Dalmau, escriptor i expresident de la Diputació (la gent es guanya les garrofes amb el que pot, o el deixen), El cas Rull. Viure del terror a la Ciutat de les Bombes (1901-1908). En ell, Dalmau fa un repàs detallat de la biografia de Joan Rull i Queraltó, personatge de la Barcelona fosca on apareixien bombes a cada cantonada, d’aquella Barcelona on es barrejaven sense gaire distinció anarquistes, bohemis, vividors i bèsties de divers pelatge (sigui dit amb el màxim respecte per als anarquistes). Enriqueta Martí i Joan Rull són la creu d’una Barcelona que brillava amb l’arribada de la llum elèctrica, però que disposava d’un submón carregat d’ombres que feien feredat.

No és estrany, doncs, que l’obra de Pastor meresqués un premi; el que potser sí que estranya és que fos el Primer Premi Crims de Tinta, lliurat pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya. D’acord que Marc Pastor és un treballador de la versió casolana del CSI, però no em veig el conseller (Il•lustre? Il•lustríssim?) Saura, llegint i disfrutant aquesta novel•la. De ben segur és perquè no tinc la suficient imaginació. O simplement perquè prefereixo entretenir les neurones amb d'altres coses més sanes.

PS. Aquells que ho desitgin poden escoltar una entrevista feta a Marc Pastor, pel programa de Radio San Quirze, Ovelles Elèctriques. És una d’aquelles coses que permet internet, només clicant aquí.