Esteve Orriols

Quan Esteve Orriols era alcalde es va produir un esgarrifós accident al parc de Ribes Roges que va provocar la mort d’un jove estudiant mallorquí. La crònica dels fets es remunta al 1995, quan un noi de poc més de 20 anys celebrava amb els seus companys de facultat la fi de curs -i de carrera!- i el retorn a casa després d’un llarg període com a alumne a la UPC de Vilanova i la Geltrú. Ell i uns quants companys de facultat van anar al parc de Ribes Roges a jugar un partit de futbol per, després, fer un sopar de comiat, ja que a l’endemà tots marxaven cap als seus pobles i ciutats d’origen. Però el sopar no es va celebrar mai. Mentre jugaven a futbol un llamp va caure just damunt la porteria que defensava l’estudiant mallorquí. Mort immediata. Aquest jove havia acabat la carrera feia poques hores i era a punt d’iniciar una nova vida professional i personal i de retrobar-se amb els seus amics, la família i la seva companya sentimental. El llamp s’ho va endur tot de la manera més bèstia.

En aquestes circumstàncies, Esteve Orriols va accelerar tots els processos burocràtics per tal que el fèretre arribés amb la màxima celeritat a Palma de Mallorca. Ell mateix es va desplaçar a l’illa per reunir-se amb els pares, donar-los personalment el condol i assistir a la cerimònia religiosa. Orriols sempre ha recordat aquest episodi com un dels més dolorosos que li va tocar viure com a màxim representant institucional de la capital del Garraf.

L’anunci fet públic recentment pel cap de llista de CiU de deixar la política activa ens ha portat al cap aquest episodi del jove estudiant mallorquí. Això vol dir que si algun tret característic defineix Orriols és la personalitat i la seva vessant més humana. Sí, efectivament, de l’històric dirigent nacionalista no es recorden grans projectes ni grans actuacions, però sí el seu caràcter, la seva indiscutible bonhomia, la fe, l’etapa de bordegàs, les seves relliscades amb els de la Unió per Carnaval, la passió pel Barça, les tertúlies al Celler, l’amistat, la reivindicació de la Geltrú, la proximitat... En definitiva, per allò que és recordat Orriols és per la seva condició humana que l’ha portat a pagar esqueles de la seva pròpia butxaca d’algun il·lustre vilanoví oblidat per la família. Aquest és, bàsicament, l’Orriols que tothom té al cap, i per això no s’entrarà en aquest article en recordar equivocacions ni decisions polèmiques. Ara és just retre un sentit homenatge a un personatge que ha fet història en la política municipal vilanovina.

Una gran generació

Orriols, com també Jaume Casanovas, Josep “Pep” González i Sixte Moral, pertany a una raça de polítics que ha invertit els millors anys de la seva vida en una obstinada lluita per millorar la societat, recuperar la nostra llengua i cultura i contribuir a democratitzar les institucions. Són polítics que han fet tots els papers de l’auca, amb encerts i equivocacions, naturalment, perquè per això són humans, però ningú contaminat per prejudicis miserables pot discutir-ne la tenacitat i voluntat de treball demostrada al llarg de dècades. Són personatges forjats en la lluita antifranquista, que han avantposat els interessos del país als seus propis. S’han deixat la pell per Vilanova, i ho han fet amb convicció i sense fissures. Els vilanovins tenim un deute de gratitud davant el comportament institucional i l’excel·lència moral d’uns governants als antípodes de la corrupció i l’abús de poder. S’han comès equivocacions, sens dubte, però qui no comet mai un error a la seva vida personal? I doncs, és que els polítics no són humans?

Esteve Orriols ha anunciat que plega, que deixa l’Ajuntament de Vilanova i l’acta de diputat al Parlament de Catalunya. Aquest fet posa punt i final a una generació de polítics, els que han protagonitzat la caiguda del franquisme, la transició, la recuperació d’unes minses llibertats nacionals i la consolidació de la democràcia. Orriols ha estat l’últim perquè va entrar molt jove, en política. Tenia només 26 anys quan l’any 1979 encapçalava la llista de Convergència i Unió en les primeres eleccions municipals de la democràcia. Va obtenir tres regidors davant els 9 de Jaume Casanovas. Ara, 29 anys més tard, CiU té nou regidors i més de 8.000 votants, Orriols ha estat sis anys alcalde d’aquesta ciutat i la federació nacionalista ha estat la llista més votada en dues ocasions (1995 i 1999). Un bagatge certament difícil de superar...

Més endavant ja es parlarà de substituts i es farà el corresponent anàlisi de la situació. Aquest article només vol ser un homenatge a Esteve Orriols, al personatge, a l’home que reconeix que “el convenciment íntim que sóc professional de la política no l’he tingut mai. Ha estat una circumstància”. Efectivament, pocs polítics poden presumir “de governar una ciutat de 50.000 habitants, controlat per 13 regidors d’oposició contra vuit en el govern, que no té cap càrrec de confiança...”.

Esteve Orriols deixa la política. És un moment històric perquè és la fi d’una etapa, d’una generació que ha escrit de manera brillant una pàgina d’or de la nostra història. D’aquí a uns anys no es podrà estudiar la Vilanova de tombant de segle XX sense saber qui era Esteve Orriols, Jaume Casanovas, Sixte Moral i Pep González. Quatre alcaldes que han demostrat el que es pot fer per un poble i un país quan al darrera hi ha empenta, voluntat, risc, personalitat, sacrifici, compromís i emoció, molta emoció: “Una de les coses que més em sobta de mi mateix és que, com més gran em faig, més m’emociono. [...] Jo m’emociono, sí, molt més que quan tenia 20 anys. Per què? No ho sé, potser és que li dono un altre valor a la vida que no pas abans...” tal i com recordava el mateix Orriols al llibre 6 alcaldes del periodista Josep Maria Ràfols.

Esteve Orriols plega. Els més mesquins se n’alegraran, els que s’aferren a la cadira fent càlculs per saber si una CiU sense Orriols els beneficia o no. El que no saben els mesquins és que mai, però mai de la vida, un col·lectiu de periodistes de diferent signe polític els dedicarà un article com aquest. I això és així perquè Orriols ha sabut tocar la fibra de molts de nosaltres. Encara n’hi ha que sabem reconèixer l’actitud, els valors i les conviccions de personatges com Esteve Orriols més enllà de sigles, partits i coalicions. Sort en la teva nova singladura, Esvinto!