El nom sí fa la cosa

És probable que alguns lectors d’aquesta secció quedin sorpresos davant un tema que a priori pot ser considerat menor, intranscendent i banal però que observat amb deteniment i sense prejudicis ens pot descobrir una nova realitat. Aquesta realitat és la de les iniciatives de ciutadans anònims que es fan sense cobrar i només per amor i estima a un poble i a la seva gent i que, a sobre, passen injustament desapercebudes en els mitjans de comunicació. Potser per això, per evitar que aquesta també caigui en l’oblit, dos vilanovins han fet arribar un correu electrònic a El gran duc demanant difusió per a una proposta que consideren “un acte de reconeixement i de recuperació de la memòria col·lectiva”. La proposta, ja sense més preàmbuls, és la de batejar els nous carrers i places que s’estan construint a la ciutat amb noms d’il·lustres vilanovins. No es proposen noms estrambòtics, ni de ciutadans anònims, ni localismes, ni de persones que encara visquin, sinó vilanovins, només vilanovins “que van destacar en el món de la cultura, gent amb valors, referents per a tota la societat, i que sempre van portar Vilanova al seu cor”.

La llista de candidats és petita però sucosa. Proposen el tenor Joan Lloveras, l’escriptor Xavier Garcia, l’historiador Albert Virella i Bloda, el professor Joan Rius i Vila, l’escultor Damià Torrents i el recentment traspassat Joan Roig Toqués. Per mèrits professionals i personals es mereixen que se’ls dediqui un racó, un espai, un carrer, segons els autors de la proposta, els quals també lamenten l’actitud de l’Ajuntament, que és de “despreocupació, indiferència i manca de sensibilitat”. És més, denuncien que “no es pot permetre aquests oblits; no hi ha excusa en una ciutat en constant creixement, on s’estan construint nous barris amb els seus corresponents carrers, places i avingudes als quals cal posar noms”. Així, doncs, Per què aquest oblit?

Asseguren que han parlat amb algun regidor, “i a part de paraules amables ningú ens ha fet cas”. Els entristeix que “aquesta no sigui una qüestió important per als polítics vilanovins” perquè vol dir “que no entenen que reconèixer aquests vilanovins il·lustres és també recuperar la memòria dels nostres avis, que ens dota de referents i demostra que hem estat bressol de grans personatges que han destacat més enllà de les fronteres locals”. Quanta raó, companys...

Tenen raó

Amb tot, i per si de cas, Arnau Nin ha consultat el nou mapa de carrers de Vilanova i la Geltrú recentment publicat per l’Ajuntament i, efectivament, no n’hi ha cap que porti el nom d’aquests fills il·lustres, alguns dels quals van rebre la Medalla de la ciutat i tenen una petita biografia dins la col·lecció Retrats. Doncs bé, convindrà fer memòria altre vegada i recordar a ses il·lustres senyories de l’Ajuntament que el tenor Joan Lloveras (medalla de la ciutat, per cert) ha estat un dels grans cantants d’òpera del nostre país, que va actuar als anys 60 i 70 als millors teatres del món, a l’òpera de Tel Aviv, Liceu, Hamburg i Metropolitan de New York, entre d’altres, i que l’escriptor Xavier Garcia, amb dotzenes de llibres publicats en prestigioses editorials, és considerat un dels grans assagistes de temàtica marinera i religiosa. Perseguit i empresonat per haver escrit en català, Garcia va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi i, també, amb la medalla de la ciutat de Vilanova. Just ara, quan fa deu anys de la mort de Garcia i Lloveras, cap dels dos té un carrer al seu nom, ni una miserable plaça, ni un racó, ni una escultura, ni un porxo, ni una placa en una paret, res de res, cap vestigi del seu pas i del seu compromís per una vila a la qual sempre van defensar amb capteniment. 

El pas del temps és inexorable i la memòria fugissera, per això hem de fer tot el que calgui per mantenir el record d’aquells que ja no hi són i que van fer grans coses en èpoques molt difícils. Dedicar-los un carrer, un espai, no és un reconeixement, és un acte de justícia. Per això, des d’aquesta secció, ens apuntem a la demanda que els noms de Joan Lloveras, Xavier Garcia, Damià Torrents, Albert Virella i Bloda, Joan Rius i Vila i Joan Roig Toqués tinguin un espai digne que els recordi i, si pot ser, en el nou barri de mar que s’està construint, ja que tant Lloveras com Roig Toqués i Damià Torrents van néixer i viure en aquesta zona.

A vegades és en les petites coses, com aquesta demanda, on es posa de manifest l’estima per la ciutat i la seva gent. Que a Vilanova hi hagi un carrer dedicat a John Lennon és una vergonya. Sí, Lennon era un gran músic, però al seu país, a Anglaterra, ja té centenars de carrers, edificis, places, conservatoris i immobles que porten el seu nom. Aquí, en canvi, si no donem nom als carrers amb els nostres il·lustres vilatans ningú més ho farà. Esperem que els 25 regidors demostrin la mateixa sensibilitat que els autors de la proposta.