Repàs final

El col•lectiu Arnau Nin és conscient que ja fa massa temps que no ha escrit cap nou article i que potser ja va sent hora de posar-nos les piles. El motiu d’aquest llarg silenci, però, no obeeix a suposades pressions per deixar de dir la nostra en aquesta secció ni en suggeriments de plegar veles. Ans al contrari, la situació política, social i cultural del nostre poble i, per extensió, del nostre país és suficientment greu per just ara callar i amagar el cap sota l’ala, que és el que alguns voldrien que féssim. No, aquest parèntesi es deu a qüestions estrictament personals i dels cinc membres d’aquest singular col•lectiu que des de fa ja un parell d’anys publica amb una certa regularitat articles d’opinió i d’anàlisi del nostre entorn més immediat. Fet aquest aclariment, la secció de El gran duc continuarà amb nous articles punyents de cara a l’any vinent, però mentre aquests no arribin volem dir-vos tres coses:

1.Que qui vulgui escriure’ns les seves opinions (sempre que siguin respectuoses) i temàtiques que creieu que poden ser d’interès per als lectors de Vilanova Digital, si us plau adreceu-nos un correu electrònic a: arnaunin@gmail.com  

2.Que fem una valoració molt positiva d’aquest segon cicle d’articles del col•lectiu Arnau Nin. D’alguna manera hem denunciat actituds i/o situacions moralment discutibles (okupes a la Rambla Principal) o, simplement, mal organitzades (excés d’oferta de festivals musicals a l’estiu). També, però, hem volgut reconèixer la trajectòria d’aquells governants locals que, a la seva manera, han lluitat -i alguns ho continuen fent- per millorar Vilanova i la qualitat de vida dels seus ciutadans (Eduard Pinilla, Esteve Orriols i Joan Ignasi Elena serien tres casos). Finalment, també volem agrair les suggerències i denuncies que ens han fet arribar alguns lectors i que demostra el grau d’implicació amb Vilanova Digital i la secció de El gran duc. En aquest sentit volem aplaudir la iniciativa de dos lectors de voler posar noms d’il•lustres vilanovins als nous carrers de l’Eixample de Mar i d’altres noves zones de la ciutat. Aquesta llista inclou el tenor Joan Lloveras, l’escriptor Xavier Garcia, l’historiador Albert Virella i Bloda, el professor Joan Rius i Vila, l’escultor Damià Torrents i el recentment traspassat Joan Roig Toqués. Sens dubte una iniciativa que el nostre equip de govern hauria de tenir present.

Res més, per ara. Us deixem amb una colla de frases per a la reflexió i amb el desig que el 2009 sigui un any just, equilibrat i ple de salut.

Anecdotari català:

Montserrat Tura (PSC): “la Generalitat no sap com eliminar el peatge de Mollet sense lesionar els interessos de la concessionària ACESA?" (novembre de 2000)
Joan Saura (ICV): “les administracions tenen els mitjans suficients per rebaixar peatges, però la seva política beneficia les concessionàries sense vetllar pels interessos dels ciutadans" (febrer de 1999)
Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) en la presentació de la campanya Catalunya lliure de peatges: “Catalunya està farta de pagar autopistes que més que de peatge semblen de pillatge" (octubre de 1998)

Diari Avui, dimarts 23 de desembre de 2008 (pàg. 33): “Els peatges de la Generalitat tornen a pujar per sobre l’IPC”. “El govern tripartit autoritza les concessionàries a fer un augment mitjà del 4,24%”. L’autopista Pau Casals augmenta de 5,07€ a 5,30€ i de 2,91€ a 3,11€ en el tram comprès entre Sitges i el Vendrell.

Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. En la seva pàgina web el lector podrà llegir, a la secció “Conócenos”, el seu “ideario”. I textualment diu això: 

“El ideario básico de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía se nutre del liberalismo progresista y del socialismo democrático. En la articulación de ambos encontramos los principios que hoy fundamentan la convivencia en todas las sociedades avanzadas. Estas tradiciones políticas parten de una base común configurada en la época de la Ilustración: el predominio de la razón, por encima de los sentimientos y las tradiciones, en el enfoque de los problemas políticos. Ello comporta, muy especialmente, la afirmación de los derechos y las libertades individuales de las personas frente a unas supuestas identidades colectivas, la preocupación por la realidad y por los problemas cotidianos más que por los símbolos y los mitos, la utilización de argumentos razonables en lugar de dogmas ideológicos inamovibles”.

Sobta que aquest partit que es defineix no nacionalista i de defensar les llibertats individuals “frente a unas supuestas identidades colectivas” i de preocupar-se més per la realitat i pels problemes quotidians “más que por los símbolos y los mitos” es manifestés a Barcelona a favor del bilingüisme... amb banderes espanyoles! I, a sobre, de bracet del Partit Popular, una formació que no ha amagat mai el seu ideari nacionalista espanyol. Ciutadans critica els ajuntaments quan només hissen la bandera catalana però no piulen quan a les casernes i comissaries només hi ha l’espanyola, com també estan en contra de les seleccions catalanes (tot i que més de mig milió de signatures en reclamen la seva oficialitat) però no es troben incòmodes amb la manifestació de patriotisme desbocat quan la “roja” guanya l’Eurocopa. Ja se sap, “la afirmación de las personas y las libertades individuales” no són ben bé les mateixes per a uns que per a uns altres, perquè en aquesta defensa “de las personas” no estan inclosos els “ciutadans” que intenten veure una pel•lícula en català als cinemes de Catalunya, o dvd’s, o playstations, o... Clar, ja ho entenem, ja, quins són per a Ciutadans els seus “ciudadanos”...




El president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, (ERC), té un sou de 107.000 euros l’any en catorze pagues (98.000 com a president de l’entitat + 9.000 com a president de grup). Això és més, per exemple, que el que guanya el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que percep 88.000 euros l’any. Vilert va accedir a la presidència de la Diputació gironina gràcies a un pacte amb PSC (9 diputats) i ERC (6 diputats) que va deixar CiU (12 diputats) a l’oposició. Els socialistes, per tal d’evitar que CiU governés, van preferir pactar amb ERC, oferir-los la presidència i apujar el sou a Enric Vilert un 42% més del que cobrava el seu predecessor.

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert (ERC), té un sou anual de 108.220 euros. Gilabert va accedir a la presidència gràcies a un pacte amb PSC (9 diputats) i Unitat d’Aran (1 diputat) que sumat als tres representants republicans va deixar CiU (11 diputats) i PP (1 diputat) a l’oposició. Els socialistes, com a la Diputació de Girona, van preferir pactar amb ERC i evitar que CiU governés. El preu que ha hagut de pagar el PSC és convertir Gilabert en el segon president més ben pagat d’una Diputació espanyola. Per cert, la pàgina web de la Diputació de Lleida manté el domini .es a la seva adreça. Sort que un independentista n’és el seu president...

Que aquestes misèries no us distreguin del que realment paga la pena, en aquesta vida. Que tingueu una bona entrada d’any. Ens retrobarem d’aquí a poc temps, amics...