Can Cuenca

Can Cuenca és un restaurant petitet i sempre ple com un ou, sobretot els migdies. Com és d’esperar, està a tope, només obrir la porta, ja veiem cares conegudes, si és que molta city molta city però al final tots ens coneixem!!!! Així doncs comencem a saludar, Hola que tal! per aquí, bon profit! per allà... com va tot?, fins que el pare de la Eli ens fa un senyal des del fons i ja ens prepara una taula, sembla que jugui al tetris, la taula cap a la dreta, la cadira cap a l’altra banda......al final sort que som “finetes” i encaixem al lloc.

La Eli no triga en prendre’ns nota, simpàtica com sempre;-) L’ambient és com a casa, crits per aquí, salutacions per allà, algun plat per terra, l’avi de la taula del costat, la tele, no falta res, ni ningú.

Sabeu, aquesta setmana hem demanat a les nostres veïnes si hi ha algun plat que ens vulguin recomanar. Això només ho podem fer a Vilanova i la Geltrú, quina sort que tenim viure en una ciutat com la nostra!!!!!!

Després de les recomanacions, ens decantem per dinar demanar una mica de tot, canalons, sopa i amanida de primers. Mentre esperem no podem estar-nos de comentar La Festa Major d’Hivern, Sant Antoni. El que ens va sobtar més, va ser descobrir el passat eqüestre dels Àlvaro-Juncosa ( el nostre benvolgut regidor, germana i cosí), ens va sorprendre gratament. Resulta, que aquest any feia 126 anys que el besavi dels actuals abandarados va treure la bandera de Sant Antoni. Fa goig veure com es mantenen les tradicions vives .Ah i us vau fixar lo guapos que anaven? Per altre banda ens va semblar més curt que d’altres anys, i això que era dissabte i feia molt bon temps!! en tot cas amb un tomb ja els vam veure i en vam tenir prou no?

Entre tomb i tomb ja ens servien els primers, calentons i molt casolans, ni poc ni massa, això si la Eli va per feina no ens podem encantar. De segon ens vam decidir per les mandonguilles a la jardinera, canalons tradicionals bons bons i amanida de segons (una de nosaltres no deix la dieta ni quan està amb senyores).

Per cert d’aquí poc ja tenim el carnaval i el ball de Mantons és el primer acte, totes en tenim moltes ganes, ja sabeu que ens va la marxa, ehhh? Els nostres mantonerus ja tremolen. Això si uns més que l’altre, però ells ja ho saben, amb o sense ells, hi anirem, de ben segur que trobarem voluntaris si es rajan a última hora . jajajajajaj.

La Eli ens vigila i tan aviat ens acabem els segons bé decidia a recitar-nos els postres, Tot fet per nosaltres, ho tenim molt clar com sempre, un de cada per tastar-los. Ens assegura que són postres casolans i com no, triem els tres més llaminers, flam, pudding de plàtan i pastís de poma.

Acabar de dinar amb unes postres casolanes, animen a seguir la resta de la tarda.

Ja només ens queda pagar, 10 € per cap i corre que ja fem tard.