Els sous dels regidors

Que l’alcalde d’una capital de comarca catalana cobri uns 60.000 euros bruts anuals és raonable. Sí, aquest és el sou que percep Joan Ignasi Elena com a alcalde de Vilanova i la Geltrú, un sou considerat just i adequat per la responsabilitat que comporta ser la màxima autoritat d’una capital de comarca que compta actualment amb 65.000 habitants. Fins aquí, tot en ordre. El problema és la despesa sense control i justificació com ho pugui ser la contractació de gerents, caps tècnics, coordinadors d’àrea, auxiliars, administratius locals, personal eventual i càrrecs de confiança escollits a dit, sense haver passat cap prova ni oposició per desenvolupar tasques per a les quals sovint no estan ni preparats. Però anem a pams i mostrem primer què és el que cobren els regidors de l’Ajuntament vilanoví:

Regidors i regidores amb dedicació exclusiva: 52.500 €
Regidors i regidores amb dedicació al 75%: 39.375€
Regidors i regidores amb dedicació al 50%: 26.250€

Dir que aquests són uns sous desorbitats seria fer demagògia, però no denunciar l’ús que es fa de part dels diners públics (recorde-m’ho, de diners que paguem entre tots) seria també manipular i/o ocultar informació. Que un regidor que fa més hores que un ventilador, que demostra una preparació tècnica adequada, que els caps de setmana assisteix a desenes d’actes, que té sempre el mòbil connectat per a qualsevol eventualitat i que sovint ha de prendre decisions doloroses, que aquest regidor, repetim-ho, cobri una mitjana d’uns 45.000€ anuals no és cap bogeria. Qualsevol director d’una entitat bancària i/o caixa d’estalvis de la nostra ciutat cobra pràcticament el mateix que un regidor. Diferència? Doncs que alguns d’aquests suposadament economistes han repartit crèdits i hipoteques a constructors i promotors que van massacrar el territori i que ara han hagut de tancar portes o estan pendents de judici per acumulació de deutes. I aquí els teniu, tots tan feliços, marcant paquet i ensorrant comerços i indústries per negar-se a repartir els diners que el govern espanyol els ha facilitat perquè es mantingui la liquiditat. Què hauria passat si un polític hagués fet el mateix?

I els directors dels bancs i caixes?

Aquests palanganes de directors (i directores) de sucursals bancàries pagats de si mateixos que escatimen 1.000 euros als organitzadors del Carnaval, que diuen que no es poden anunciar als programes de festa major perquè la situació econòmica no ho permet, reben sous de premi per haver fet malament la seva feina i per haver fracassat professionalment. Es toleraria un cas similar en un polític? La resposta és no; si un regidor amb tasques de govern hagués concedit un crèdit a una entitat el gerent de la qual ara estigués en recerca i captura hauria hagut de dimitir immediatament previ linxament polític i mediàtic. Sí, la feina dels polítics no és fàcil, i és just que cobrin en relació a la responsabilitat que comporta el càrrec.

Ara bé, que els regidors cobrin un sou digne -digne no vol dir desmesurat- no implica que les institucions públiques malversin els seus recursos econòmics i converteixin la despesa de personal en una disbauxa. Des d’aquí mateix s’ha denunciat la fatxenderia dels presidents de les diputacions de Lleida i Girona (per cert, tots dos republicans) per cobrar més que el president José Luís Rodríguez Zapatero, i a sobre, voler justificar-ho. A nivell local ens trobem que cinc persones que sota la denominació de personal eventual de confiança costen gairebé un milió i mig d’euros de despesa pública anual. En una època de crisi com l’actual és injustificable -i immoral- el manteniment dels càrrecs de confiança que, cal recordar-ho, han estat escollits a dit i la feina dels quals no se sap ben bé quina és. No seria més just que cobressin dels partits polítics als quals representen?

També caldria denunciar que els regidors no adscrits en l’apartat anterior, és a dir, els que no estan a dedicació exclusiva, al 75% o al 50%, cobrin també per assistència a les sessions plenàries. Home, fins a aquest punt arribem? Cal que algú per aixecar el braç cobri 120€? I no només això, sinó que encara hi ha més casos en què un regidor pot cobrar sense despentinar-se. Exemples? Aquí en teniu alguns:

-Per assistència a les sessions plenàries de la Corporació: 120€
-Per assistència a les comissions informatives: 120€
-Per assistència als consells municipals: 60€
-Per assistència als actes institucionals en representació de la corporació: 120€
-Per assistència als òrgans dependents de la corporació dels que formen part: 120€
-Per assistència a tribunals de selecció de personal: 35€ per sessió

No són grans xifres ni grans despeses, en això hi estem d’acord, però fa mal als ulls. Tal i com deia en un article recent l’escriptor Miquel de Palol, “la muller del Cèsar no tan sols ha de ser virtuosa; també ha de semblar-ho, deia el savi antic incidint en la importància de les aparences i de les formes. Ara, la muller del Cèsar no tan sols ha de semblar virtuosa: també ha de ser-ho”. Una mica més de transparència, despeses més ajustades a la realitat (cal cobrar per assistir als consells municipals?), informar a la ciutadania del cost que suposa la gestió de l’Ajuntament, contractació de personal ajustat a les necessitats reals del consistori (no pas càrrecs de confiança ni Montolius de torn) i pedagogia, molta pedagogia. Potser així s’evitarà que a les properes eleccions municipals només votin els funcionaris, els que van a les llistes dels partits polítics i els que esperen ser col•locats a l’Ajuntament amb falses promeses.


PD. Els sous dels regidors i càrrecs de confiança s’actualitzen anualment segons l’IPC, per tant, a aquestes xifres aquí publicades s’hauria d’afegir l’augment corresponent d’aquests dos darrers anys. Finalment, per a qui dubti de les xifres, pot consultar-les a la pàgina web de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (http://www.vilanova.cat ) buscant les actes dels plens municipals. Són públiques i, per tant, de lliure consulta.